Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   be Пытацца пра дарогу

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [сорак]

40 [sorak]

Пытацца пра дарогу

[Pytatstsa pra darogu]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Perdoni! Пра--чце! П________ П-а-а-ц-! --------- Прабачце! 0
Pra-achts-! P__________ P-a-a-h-s-! ----------- Prabachtse!
Que em podria ajudar? Не----л--б-В--мне -а-----? Н_ м____ б В_ м__ п_______ Н- м-г-і б В- м-е п-м-г-ы- -------------------------- Не маглі б Вы мне памагчы? 0
N--m--l- --V---n- p----chy? N_ m____ b V_ m__ p________ N- m-g-і b V- m-e p-m-g-h-? --------------------------- Ne maglі b Vy mne pamagchy?
On hi ha un bon restaurant per aquí? Дз--т-т ---ь д-б-- рэст----? Д__ т__ ё___ д____ р________ Д-е т-т ё-ц- д-б-ы р-с-а-а-? ---------------------------- Дзе тут ёсць добры рэстаран? 0
Dz---ut--o--s’ -o----r-s--ra-? D__ t__ y_____ d____ r________ D-e t-t y-s-s- d-b-y r-s-a-a-? ------------------------------ Dze tut yosts’ dobry restaran?
Giri a l’esquerra a la cantonada. Па-ярні-е-за р---н--ев-. П________ з_ р__ н______ П-в-р-і-е з- р-г н-л-в-. ------------------------ Павярніце за рог налева. 0
Pavy-rnі--e za -o---a--v-. P__________ z_ r__ n______ P-v-a-n-t-e z- r-g n-l-v-. -------------------------- Pavyarnіtse za rog naleva.
Després continui una mica recte. Пот---тр-хі -рай-зіц- -р--а. П____ т____ п________ п_____ П-т-м т-о-і п-а-д-і-е п-а-а- ---------------------------- Потым трохі прайдзіце прама. 0
P-t-- tr--hі -r-yd-іt----ra--. P____ t_____ p_________ p_____ P-t-m t-o-h- p-a-d-і-s- p-a-a- ------------------------------ Potym trokhі praydzіtse prama.
Després vagi cent metres a la dreta. Пот-м-зв---і-е--ап-а-а і----й--іце с-- мет-а-. П____ з_______ н______ і п________ с__ м______ П-т-м з-я-н-ц- н-п-а-а і п-а-д-і-е с-о м-т-а-. ---------------------------------------------- Потым звярніце направа і прайдзіце сто метраў. 0
P-t-- zv-a-n-tse-n-p--v--і p-----і----s-- -e--a-. P____ z_________ n______ і p_________ s__ m______ P-t-m z-y-r-і-s- n-p-a-a і p-a-d-і-s- s-o m-t-a-. ------------------------------------------------- Potym zvyarnіtse naprava і praydzіtse sto metrau.
També pot agafar l’autobús. Таксама -----ж--е -е--- на--ўт-б-с. Т______ В_ м_____ с____ н_ а_______ Т-к-а-а В- м-ж-ц- с-с-і н- а-т-б-с- ----------------------------------- Таксама Вы можаце сесці на аўтобус. 0
Ta------Vy--ozha-s- -e--s---a -u-o--s. T______ V_ m_______ s_____ n_ a_______ T-k-a-a V- m-z-a-s- s-s-s- n- a-t-b-s- -------------------------------------- Taksama Vy mozhatse sestsі na autobus.
També pot prendre el tramvia. Так-ам- В- мо---е-с-сці-н- -р--вай. Т______ В_ м_____ с____ н_ т_______ Т-к-а-а В- м-ж-ц- с-с-і н- т-а-в-й- ----------------------------------- Таксама Вы можаце сесці на трамвай. 0
T-k-a-a--y-----ats- se---і-n- -r-mva-. T______ V_ m_______ s_____ n_ t_______ T-k-a-a V- m-z-a-s- s-s-s- n- t-a-v-y- -------------------------------------- Taksama Vy mozhatse sestsі na tramvay.
També em pot seguir en cotxe. Такса---Вы----ац--п-о-та --а------за-м---. Т______ В_ м_____ п_____ п_______ з_ м____ Т-к-а-а В- м-ж-ц- п-о-т- п-а-х-ц- з- м-о-. ------------------------------------------ Таксама Вы можаце проста праехаць за мной. 0
Taks-ma-V---oz---se ----ta -rae-----’-za---oy. T______ V_ m_______ p_____ p_________ z_ m____ T-k-a-a V- m-z-a-s- p-o-t- p-a-k-a-s- z- m-o-. ---------------------------------------------- Taksama Vy mozhatse prosta praekhats’ za mnoy.
Com vaig a l’estadi de futbol? Я----- ----с-і-да----б-льн-га с-адыён-? Я_ м__ п______ д_ ф__________ с________ Я- м-е п-а-с-і д- ф-т-о-ь-а-а с-а-ы-н-? --------------------------------------- Як мне прайсці да футбольнага стадыёна? 0
Ya------p----t----a --tb---na-a s---y-na? Y__ m__ p_______ d_ f__________ s________ Y-k m-e p-a-s-s- d- f-t-o-’-a-a s-a-y-n-? ----------------------------------------- Yak mne praystsі da futbol’naga stadyena?
Travessi el pont! П--а--з-ц- праз-м-ст! П_________ п___ м____ П-р-й-з-ц- п-а- м-с-! --------------------- Перайдзіце праз мост! 0
P-------ts--pra---o--! P__________ p___ m____ P-r-y-z-t-e p-a- m-s-! ---------------------- Peraydzіtse praz most!
Passi pel túnel! П-а-д--ц--п-аз-ту-эль! П________ п___ т______ П-а-д-ь-е п-а- т-н-л-! ---------------------- Праедзьце праз тунэль! 0
Pr---z--se -ra- t----’! P_________ p___ t______ P-a-d-’-s- p-a- t-n-l-! ----------------------- Praedz’tse praz tunel’!
Vagi fins al tercer semàfor. Пр--дзьц- да-т--цяга святлаф-ра. П________ д_ т______ с__________ П-а-д-ь-е д- т-э-я-а с-я-л-ф-р-. -------------------------------- Праедзьце да трэцяга святлафора. 0
P-aedz-ts--d- --e---a-a s-yat---o--. P_________ d_ t________ s___________ P-a-d-’-s- d- t-e-s-a-a s-y-t-a-o-a- ------------------------------------ Praedz’tse da tretsyaga svyatlafora.
Després prengui el primer carrer a la dreta. П-тым -в---і-е ----е--ым-------це ----а-а. П____ з_______ н_ п_____ п_______ н_______ П-т-м з-я-н-ц- н- п-р-ы- п-в-р-ц- н-п-а-а- ------------------------------------------ Потым звярніце на першым павароце направа. 0
Potym z--a--іts-----p-rs-----av---t-e-na-rav-. P____ z_________ n_ p______ p________ n_______ P-t-m z-y-r-і-s- n- p-r-h-m p-v-r-t-e n-p-a-a- ---------------------------------------------- Potym zvyarnіtse na pershym pavarotse naprava.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. П-т-м пра-д--ц- ----р-с-----тупнае--к------нне. П____ п________ н_______ н________ с___________ П-т-м п-а-д-ь-е н-ў-р-с- н-с-у-н-е с-р-ж-в-н-е- ----------------------------------------------- Потым праедзьце наўпрост наступнае скрыжаванне. 0
Potym p-aed-’----n-upr--- ---t-pnae --r--h-v---e. P____ p_________ n_______ n________ s____________ P-t-m p-a-d-’-s- n-u-r-s- n-s-u-n-e s-r-z-a-a-n-. ------------------------------------------------- Potym praedz’tse nauprost nastupnae skryzhavanne.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? П-аш---раба--н-я,-як --е--р-п-ц- ---э-апо-т? П____ п__________ я_ м__ т______ у а________ П-а-у п-а-а-э-н-, я- м-е т-а-і-ь у а-р-п-р-? -------------------------------------------- Прашу прабачэння, як мне трапіць у аэрапорт? 0
Prash----ab-c-e-n-a,--ak mne t-ap-t---u-ae---o-t? P_____ p____________ y__ m__ t_______ u a________ P-a-h- p-a-a-h-n-y-, y-k m-e t-a-і-s- u a-r-p-r-? ------------------------------------------------- Prashu prabachennya, yak mne trapіts’ u aeraport?
El millor és agafar el metro. Най--п--пра------ -- ----о. Н______ п________ н_ м_____ Н-й-е-ш п-а-д-ь-е н- м-т-о- --------------------------- Найлепш праедзьце на метро. 0
Nay----- pr-ed-’--e--- me---. N_______ p_________ n_ m_____ N-y-e-s- p-a-d-’-s- n- m-t-o- ----------------------------- Naylepsh praedz’tse na metro.
Continui fins a l’última estació. Пр--т- пр---з-ц- д- -анц-вой---а---і. П_____ п________ д_ к_______ с_______ П-о-т- п-а-д-ь-е д- к-н-а-о- с-а-ц-і- ------------------------------------- Проста праедзьце да канцавой станцыі. 0
Pro-ta --a-dz---- da-k-n-s--oy st-----і. P_____ p_________ d_ k________ s________ P-o-t- p-a-d-’-s- d- k-n-s-v-y s-a-t-y-. ---------------------------------------- Prosta praedz’tse da kantsavoy stantsyі.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.