Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   ka გზის გაკვლევა

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [ორმოცი]

40 [ormotsi]

გზის გაკვლევა

[gzis gak'vleva]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Perdoni! მა-ა----! მ________ მ-პ-ტ-ე-! --------- მაპატიეთ! 0
m-p--t---t! m__________ m-p-a-'-e-! ----------- map'at'iet!
Que em podria ajudar? შეგიძლ-ათ---მე--ა-ოთ? შ________ დ__________ შ-გ-ძ-ი-თ დ-მ-ხ-ა-ო-? --------------------- შეგიძლიათ დამეხმაროთ? 0
sh-g----ia- dame----r-t? s__________ d___________ s-e-i-z-i-t d-m-k-m-r-t- ------------------------ shegidzliat damekhmarot?
On hi ha un bon restaurant per aquí? სა- -რ-ს ა--კ-რგი -ე--ო--ნი? ს__ ა___ ა_ კ____ რ_________ ს-დ ა-ი- ა- კ-რ-ი რ-ს-ო-ა-ი- ---------------------------- სად არის აქ კარგი რესტორანი? 0
sad--r-s ak-k-a-g- rest'---n-? s__ a___ a_ k_____ r__________ s-d a-i- a- k-a-g- r-s-'-r-n-? ------------------------------ sad aris ak k'argi rest'orani?
Giri a l’esquerra a la cantonada. მიბრძანდ-თ--ა-ც-ნ----შე-ა--ე--ი. მ_________ მ________ შ__________ მ-ბ-ძ-ნ-ი- მ-რ-ხ-ი-, შ-ს-ხ-ე-შ-. -------------------------------- მიბრძანდით მარცხნივ, შესახვევში. 0
mib--zan-it-mar--khni-, s----k-v-----. m__________ m__________ s_____________ m-b-d-a-d-t m-r-s-h-i-, s-e-a-h-e-s-i- -------------------------------------- mibrdzandit martskhniv, shesakhvevshi.
Després continui una mica recte. შე-დეგ -ოტ---ა-ს-პ--და-----ა-ე-. შ_____ ც___ ხ___ პ_______ ი_____ შ-მ-ე- ც-ტ- ხ-ნ- პ-რ-ა-ი- ი-რ-თ- -------------------------------- შემდეგ ცოტა ხანს პირდაპირ იარეთ. 0
s--mde- --o-'a ----s--'i---p'ir--aret. s______ t_____ k____ p_________ i_____ s-e-d-g t-o-'- k-a-s p-i-d-p-i- i-r-t- -------------------------------------- shemdeg tsot'a khans p'irdap'ir iaret.
Després vagi cent metres a la dreta. შ-მ-ე--ას-მეტრ----ა--ვ---. შ_____ ა_ მ_____ მ________ შ-მ-ე- ა- მ-ტ-შ- მ-რ-ვ-ი-. -------------------------- შემდეგ ას მეტრში მარჯვნივ. 0
shemd----- -e------ m-r--n--. s______ a_ m_______ m________ s-e-d-g a- m-t-r-h- m-r-v-i-. ----------------------------- shemdeg as met'rshi marjvniv.
També pot agafar l’autobús. შეგიძლ--თ--ვტობ-სი--ც---ხ-იდე-. შ________ ა__________ წ________ შ-გ-ძ-ი-თ ა-ტ-ბ-ს-თ-ც წ-ხ-ი-ე-. ------------------------------- შეგიძლიათ ავტობუსითაც წახვიდეთ. 0
sh--------- ---'--us--a-s-ts'a-h-idet. s__________ a____________ t___________ s-e-i-z-i-t a-t-o-u-i-a-s t-'-k-v-d-t- -------------------------------------- shegidzliat avt'obusitats ts'akhvidet.
També pot prendre el tramvia. შ--ი-ლ--- ----ვა-----წახვ----. შ________ ტ_________ წ________ შ-გ-ძ-ი-თ ტ-ა-ვ-ი-ა- წ-ხ-ი-ე-. ------------------------------ შეგიძლიათ ტრამვაითაც წახვიდეთ. 0
sheg--z-i-t----am-ai-a-- -------i-et. s__________ t___________ t___________ s-e-i-z-i-t t-r-m-a-t-t- t-'-k-v-d-t- ------------------------------------- shegidzliat t'ramvaitats ts'akhvidet.
També em pot seguir en cotxe. შე---ლ--თ--- გ-მო-ყ-ე-. შ________ მ_ გ_________ შ-გ-ძ-ი-თ მ- გ-მ-მ-ვ-თ- ----------------------- შეგიძლიათ მე გამომყვეთ. 0
sh--i-z--a- me -a--m--e-. s__________ m_ g_________ s-e-i-z-i-t m- g-m-m-v-t- ------------------------- shegidzliat me gamomqvet.
Com vaig a l’estadi de futbol? რ-----მივ-დე-ს---იონ-მ-ე? რ____ მ_____ ს___________ რ-გ-რ მ-ვ-დ- ს-ა-ი-ნ-მ-ე- ------------------------- როგორ მივიდე სტადიონამდე? 0
r-gor-miv--- s-'-dionam-e? r____ m_____ s____________ r-g-r m-v-d- s-'-d-o-a-d-? -------------------------- rogor mivide st'adionamde?
Travessi el pont! ხ-დ--უ-და -ადაკვეთ-თ! ხ___ უ___ გ__________ ხ-დ- უ-დ- გ-დ-კ-ე-ო-! --------------------- ხიდი უნდა გადაკვეთოთ! 0
k--d- -----g-dak've--t! k____ u___ g___________ k-i-i u-d- g-d-k-v-t-t- ----------------------- khidi unda gadak'vetot!
Passi pel túnel! გ-ი--ბში ---- გა--როთ! გ_______ უ___ გ_______ გ-ი-ა-შ- უ-დ- გ-ი-რ-თ- ---------------------- გვირაბში უნდა გაიაროთ! 0
gv-ra-shi--n---gaia--t! g________ u___ g_______ g-i-a-s-i u-d- g-i-r-t- ----------------------- gvirabshi unda gaiarot!
Vagi fins al tercer semàfor. მ-დი--მეს-მე შ-ქნიშ---დე. მ____ მ_____ შ___________ მ-დ-თ მ-ს-მ- შ-ქ-ი-ნ-მ-ე- ------------------------- მიდით მესამე შუქნიშნამდე. 0
midit-me-a-- shuk-is-n--d-. m____ m_____ s_____________ m-d-t m-s-m- s-u-n-s-n-m-e- --------------------------- midit mesame shuknishnamde.
Després prengui el primer carrer a la dreta. შემდ-- შ--ხ--ეთ -------ვ- ქუ-აზ- -ა-ჯ--ივ. შ_____ შ_______ პ________ ქ_____ მ________ შ-მ-ე- შ-უ-ვ-ე- პ-რ-ე-ი-ე ქ-ჩ-ზ- მ-რ-ვ-ი-. ------------------------------------------ შემდეგ შეუხვიეთ პირველივე ქუჩაზე მარჯვნივ. 0
s--m-eg---euk---et-p-irve---e ----a-------vn-v. s______ s_________ p_________ k______ m________ s-e-d-g s-e-k-v-e- p-i-v-l-v- k-c-a-e m-r-v-i-. ----------------------------------------------- shemdeg sheukhviet p'irvelive kuchaze marjvniv.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. შე--ეგ--ა-ით-პ-რ-აპ-რ- ----ეგ---ზ--ვ-რე----ს --ვ-ი-. შ_____ წ____ პ________ შ______ გ____________ გ______ შ-მ-ე- წ-დ-თ პ-რ-ა-ი-, შ-მ-ე-ი გ-ა-ვ-რ-დ-ნ-ს გ-ვ-ი-. ---------------------------------------------------- შემდეგ წადით პირდაპირ, შემდეგი გზაჯვარედინის გავლით. 0
s----e--t-'ad----'ird----r- -he----i--za--aredi-is g---i-. s______ t______ p__________ s_______ g____________ g______ s-e-d-g t-'-d-t p-i-d-p-i-, s-e-d-g- g-a-v-r-d-n-s g-v-i-. ---------------------------------------------------------- shemdeg ts'adit p'irdap'ir, shemdegi gzajvaredinis gavlit.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? უკაც----დ,-----რ -ი---ე -ერო-ო--ამ-ე? უ_________ რ____ მ_____ ა____________ უ-ა-რ-ვ-დ- რ-გ-რ მ-ვ-დ- ა-რ-პ-რ-ა-დ-? ------------------------------------- უკაცრავად, როგორ მივიდე აეროპორტამდე? 0
uk-ats--va-- r--or ----------o-'ort'a-d-? u___________ r____ m_____ a______________ u-'-t-r-v-d- r-g-r m-v-d- a-r-p-o-t-a-d-? ----------------------------------------- uk'atsravad, rogor mivide aerop'ort'amde?
El millor és agafar el metro. უმ--ბე--- -ე-რ-თი. უ________ მ_______ უ-ჯ-ბ-ს-ა მ-ტ-ო-ი- ------------------ უმჯობესია მეტროთი. 0
umj-besia-m-t'ro--. u________ m________ u-j-b-s-a m-t-r-t-. ------------------- umjobesia met'roti.
Continui fins a l’última estació. იმ-ზავრეთ ბოლო -აჩ-----მ-ე. ი________ ბ___ გ___________ ი-გ-ა-რ-თ ბ-ლ- გ-ჩ-რ-ბ-მ-ე- --------------------------- იმგზავრეთ ბოლო გაჩერებამდე. 0
i--z-vret --lo gache-eb--de. i________ b___ g____________ i-g-a-r-t b-l- g-c-e-e-a-d-. ---------------------------- imgzavret bolo gacherebamde.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.