Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   uk Запитання шляху

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [сорок]

40 [sorok]

Запитання шляху

[Zapytannya shlyakhu]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Perdoni! В-б----! В_______ В-б-ч-е- -------- Вибачте! 0
V-bac--e! V________ V-b-c-t-! --------- Vybachte!
Que em podria ajudar? Чи -----е-в- мені-д--о-----? Ч_ М_____ в_ м___ д_________ Ч- М-ж-т- в- м-н- д-п-м-г-и- ---------------------------- Чи Можете ви мені допомогти? 0
Chy M-z---e--y---ni dopomohty? C__ M______ v_ m___ d_________ C-y M-z-e-e v- m-n- d-p-m-h-y- ------------------------------ Chy Mozhete vy meni dopomohty?
On hi ha un bon restaurant per aquí? Де--ут є --роший-----о-ан? Д_ т__ є х______ р________ Д- т-т є х-р-ш-й р-с-о-а-? -------------------------- Де тут є хороший ресторан? 0
De--ut -e -h--o-h--- ---tora-? D_ t__ y_ k________ r________ D- t-t y- k-o-o-h-y- r-s-o-a-? ------------------------------ De tut ye khoroshyy̆ restoran?
Giri a l’esquerra a la cantonada. З-ерніть--і-о--- -а-р-г--. З_______ л______ з_ р_____ З-е-н-т- л-в-р-ч з- р-г-м- -------------------------- Зверніть ліворуч за рогом. 0
Z-er--t----voruc- za--ohom. Z_______ l_______ z_ r_____ Z-e-n-t- l-v-r-c- z- r-h-m- --------------------------- Zvernitʹ livoruch za rohom.
Després continui una mica recte. Й-іт- п--------мо. Й____ п____ п_____ Й-і-ь п-т-м п-я-о- ------------------ Йдіть потім прямо. 0
Y̆-i-- --tim-p----o. Y̆____ p____ p______ Y-d-t- p-t-m p-y-m-. -------------------- Y̆ditʹ potim pryamo.
Després vagi cent metres a la dreta. Зв-рну--и-п--во-уч,--ро-д-ть---о--е-рів. З________ п________ п_______ с__ м______ З-е-н-в-и п-а-о-у-, п-о-д-т- с-о м-т-і-. ---------------------------------------- Звернувши праворуч, пройдіть сто метрів. 0
Z--r-u--h----a-or-c-,----y--it---t---e--i-. Z_________ p_________ p_______ s__ m______ Z-e-n-v-h- p-a-o-u-h- p-o-̆-i-ʹ s-o m-t-i-. ------------------------------------------- Zvernuvshy pravoruch, proy̆ditʹ sto metriv.
També pot agafar l’autobús. В- ----те---к---п-їха-- ----бус--. В_ м_____ т____ п______ а_________ В- м-ж-т- т-к-ж п-ї-а-и а-т-б-с-м- ---------------------------------- Ви можете також поїхати автобусом. 0
Vy mozhe-e--ako------̈kh--y a----u---. V_ m______ t_____ p_______ a_________ V- m-z-e-e t-k-z- p-i-k-a-y a-t-b-s-m- -------------------------------------- Vy mozhete takozh poïkhaty avtobusom.
També pot prendre el tramvia. В--мож-те -ак-ж---їх--и--р-м--є-. В_ м_____ т____ п______ т________ В- м-ж-т- т-к-ж п-ї-а-и т-а-в-є-. --------------------------------- Ви можете також поїхати трамваєм. 0
V-----------ak--h-po--k-a-y t--m---e-. V_ m______ t_____ p_______ t_________ V- m-z-e-e t-k-z- p-i-k-a-y t-a-v-y-m- -------------------------------------- Vy mozhete takozh poïkhaty tramvayem.
També em pot seguir en cotxe. Ви м-же-- т-----п---то-по---т- -а м-ою. В_ м_____ т____ п_____ п______ з_ м____ В- м-ж-т- т-к-ж п-о-т- п-ї-а-и з- м-о-. --------------------------------------- Ви можете також просто поїхати за мною. 0
V--moz-e-e t-ko-h p--st- po-̈khaty--- ---y-. V_ m______ t_____ p_____ p_______ z_ m_____ V- m-z-e-e t-k-z- p-o-t- p-i-k-a-y z- m-o-u- -------------------------------------------- Vy mozhete takozh prosto poïkhaty za mnoyu.
Com vaig a l’estadi de futbol? Я--про-ти ---ф--б-ль-ого -т-д-он-? Я_ п_____ д_ ф__________ с________ Я- п-о-т- д- ф-т-о-ь-о-о с-а-і-н-? ---------------------------------- Як пройти до футбольного стадіону? 0
Ya--pr--̆ty d---ut----no-o --a-io--? Y__ p_____ d_ f__________ s________ Y-k p-o-̆-y d- f-t-o-ʹ-o-o s-a-i-n-? ------------------------------------ Yak proy̆ty do futbolʹnoho stadionu?
Travessi el pont! Пер-----ь че--з-мі-т! П________ ч____ м____ П-р-й-і-ь ч-р-з м-с-! --------------------- Перейдіть через міст! 0
Pere-̆d-t- -----z-mi-t! P________ c_____ m____ P-r-y-d-t- c-e-e- m-s-! ----------------------- Perey̆ditʹ cherez mist!
Passi pel túnel! Ї--те -ер-з-т---ль! Ї____ ч____ т______ Ї-ь-е ч-р-з т-н-л-! ------------------- Їдьте через тунель! 0
I-d--- -he--- -u-el-! Ï____ c_____ t______ I-d-t- c-e-e- t-n-l-! --------------------- Ïdʹte cherez tunelʹ!
Vagi fins al tercer semàfor. Ї-----до----ть-г----і---ф--а. Ї____ д_ т_______ с__________ Ї-ь-е д- т-е-ь-г- с-і-л-ф-р-. ----------------------------- Їдьте до третього світлофора. 0
Ïdʹte--- -r-t-o-o--v-----o--. Ï____ d_ t_______ s__________ I-d-t- d- t-e-ʹ-h- s-i-l-f-r-. ------------------------------ Ïdʹte do tretʹoho svitlofora.
Després prengui el primer carrer a la dreta. Зв-рн-т- --тім у--ершу-в-л-ц--прав-ру-. З_______ п____ у п____ в_____ п________ З-е-н-т- п-т-м у п-р-у в-л-ц- п-а-о-у-. --------------------------------------- Зверніть потім у першу вулицю праворуч. 0
Zv-rn-------im-u persh-----ytsy--p-avo---h. Z_______ p____ u p_____ v_______ p_________ Z-e-n-t- p-t-m u p-r-h- v-l-t-y- p-a-o-u-h- ------------------------------------------- Zvernitʹ potim u pershu vulytsyu pravoruch.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. Їд-те п--і- пр-мо чер-з ---бли-ч--пе-ех--с-я. Ї____ п____ п____ ч____ н________ п__________ Ї-ь-е п-т-м п-я-о ч-р-з н-й-л-ж-е п-р-х-е-т-. --------------------------------------------- Їдьте потім прямо через найближче перехрестя. 0
I-d--e----i--p--a-o---e--z nay̆-l-zh-he----ekhr----a. Ï____ p____ p_____ c_____ n__________ p____________ I-d-t- p-t-m p-y-m- c-e-e- n-y-b-y-h-h- p-r-k-r-s-y-. ----------------------------------------------------- Ïdʹte potim pryamo cherez nay̆blyzhche perekhrestya.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? Ви-----, я--п---апи-- д----р----ту? В_______ я_ п________ д_ а_________ В-б-ч-е- я- п-т-а-и-и д- а-р-п-р-у- ----------------------------------- Вибачте, як потрапити до аеропорту? 0
Vy-ac-t-, yak--otr-p-t--d---e--p-rt-? V________ y__ p________ d_ a_________ V-b-c-t-, y-k p-t-a-y-y d- a-r-p-r-u- ------------------------------------- Vybachte, yak potrapyty do aeroportu?
El millor és agafar el metro. Н-й---ще -- метро. Н_______ н_ м_____ Н-й-р-щ- н- м-т-о- ------------------ Найкраще на метро. 0
N-y--ra-h--- -a--e-ro. N__________ n_ m_____ N-y-k-a-h-h- n- m-t-o- ---------------------- Nay̆krashche na metro.
Continui fins a l’última estació. Ї-ьт---ро--о----кі----о- -у-----. Ї____ п_____ д_ к_______ з_______ Ї-ь-е п-о-т- д- к-н-е-о- з-п-н-и- --------------------------------- Їдьте просто до кінцевої зупинки. 0
I--ʹte -r--t--d--kints-voi- zupy-ky. Ï____ p_____ d_ k________ z_______ I-d-t- p-o-t- d- k-n-s-v-i- z-p-n-y- ------------------------------------ Ïdʹte prosto do kintsevoï zupynky.

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.