Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   am አቅጣጫዎችን መጠየቅ

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [አርባ]

40 [āriba]

አቅጣጫዎችን መጠየቅ

[āk’it’ach’a met’eyek’i]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Perdoni! ይ----ን！ ይ______ ይ-ር-ዎ-！ ------- ይቅርታዎን！ 0
y--’-r---woni！ y_____________ y-k-i-i-a-o-i- -------------- yik’iritawoni！
Que em podria ajudar? ሊ-------ሉ? ሊ___ ይ____ ሊ-ዱ- ይ-ላ-? ---------- ሊረዱኝ ይችላሉ? 0
l-redu--i y---i-al-? l________ y_________ l-r-d-n-i y-c-i-a-u- -------------------- līredunyi yichilalu?
On hi ha un bon restaurant per aquí? እዚ--አካባቢ--- ጥ--ምግ- -ት አ-? እ__ አ___ የ_ ጥ_ ም__ ቤ_ አ__ እ-ህ አ-ባ- የ- ጥ- ም-ብ ቤ- አ-? ------------------------- እዚህ አካባቢ የት ጥሩ ምግብ ቤት አለ? 0
izīhi ā-ab-b--y-t- -’ir- mig--i bēti ā--? i____ ā______ y___ t____ m_____ b___ ā___ i-ī-i ā-a-a-ī y-t- t-i-u m-g-b- b-t- ā-e- ----------------------------------------- izīhi ākababī yeti t’iru migibi bēti āle?
Giri a l’esquerra a la cantonada. ጠ-ዙ ላይ-ወደ----ይታጠ-። ጠ__ ላ_ ወ_ ግ_ ይ____ ጠ-ዙ ላ- ወ- ግ- ይ-ጠ-። ------------------ ጠርዙ ላይ ወደ ግራ ይታጠፉ። 0
t’eriz--la-- --d--gi-a--i-a-’-f-. t______ l___ w___ g___ y_________ t-e-i-u l-y- w-d- g-r- y-t-t-e-u- --------------------------------- t’erizu layi wede gira yitat’efu.
Després continui una mica recte. ከ---ጥ--ለው ትንሽ ይ--። ከ_ ቀ_ ብ__ ት__ ይ___ ከ- ቀ- ብ-ው ት-ሽ ይ-ዱ- ------------------ ከዛ ቀጥ ብለው ትንሽ ይሂዱ። 0
keza-k---’i -il-wi t-n-s-- yi-īdu. k___ k_____ b_____ t______ y______ k-z- k-e-’- b-l-w- t-n-s-i y-h-d-. ---------------------------------- keza k’et’i bilewi tinishi yihīdu.
Després vagi cent metres a la dreta. ከዛ--------ቶ ሜ-ር ይሂዱ። ከ_ ወ_ ቀ_ መ_ ሜ__ ይ___ ከ- ወ- ቀ- መ- ሜ-ር ይ-ዱ- -------------------- ከዛ ወደ ቀኝ መቶ ሜትር ይሂዱ። 0
k-z- w--e k-eny----t- -ē---i--i----. k___ w___ k_____ m___ m_____ y______ k-z- w-d- k-e-y- m-t- m-t-r- y-h-d-. ------------------------------------ keza wede k’enyi meto mētiri yihīdu.
També pot agafar l’autobús. አውቶ-ስ--መ---ይ---። አ_____ መ__ ይ____ አ-ቶ-ስ- መ-ዝ ይ-ላ-። ---------------- አውቶቢስም መያዝ ይችላሉ። 0
ā--tob---m---e-az--yi-h-lalu. ā__________ m_____ y_________ ā-i-o-ī-i-i m-y-z- y-c-i-a-u- ----------------------------- āwitobīsimi meyazi yichilalu.
També pot prendre el tramvia. የጎ-ናም------ያ--ይ-ላ-። የ____ ባ__ መ__ ይ____ የ-ዳ-ም ባ-ር መ-ዝ ይ-ላ-። ------------------- የጎዳናም ባቡር መያዝ ይችላሉ። 0
y-go--nami b-b-r--meyazi-yich---lu. y_________ b_____ m_____ y_________ y-g-d-n-m- b-b-r- m-y-z- y-c-i-a-u- ----------------------------------- yegodanami baburi meyazi yichilalu.
També em pot seguir en cotxe. በ--ና-- --ን-ሊከተሉኝ -ችላ-። በ_____ እ__ ሊ____ ይ____ በ-ኪ-ዎ- እ-ን ሊ-ተ-ኝ ይ-ላ-። ---------------------- በመኪናዎት እኔን ሊከተሉኝ ይችላሉ። 0
b--ek-n--o-----ēni -īketeluny- yic-i----. b___________ i____ l__________ y_________ b-m-k-n-w-t- i-ē-i l-k-t-l-n-i y-c-i-a-u- ----------------------------------------- bemekīnawoti inēni līketelunyi yichilalu.
Com vaig a l’estadi de futbol? ወደ ---ሜ- -እ-----) እ-ዴ--መ-----ች---? ወ_ ካ_ ሜ_ (_______ እ___ መ___ እ_____ ወ- ካ- ሜ- (-ስ-ዲ-ም- እ-ዴ- መ-ረ- እ-ላ-ው- ---------------------------------- ወደ ካስ ሜዳ (እስታዲየም) እንዴት መድረስ እችላለው? 0
we-e kasi m--- (isitad----i)-i--d-t--m-dir-s- i--ila-ewi? w___ k___ m___ (____________ i______ m_______ i__________ w-d- k-s- m-d- (-s-t-d-y-m-) i-i-ē-i m-d-r-s- i-h-l-l-w-? --------------------------------------------------------- wede kasi mēda (isitadīyemi) inidēti mediresi ichilalewi?
Travessi el pont! ድልድ----ቃርጡ ድ____ ያ___ ድ-ድ-ን ያ-ር- ---------- ድልድዩን ያቃርጡ 0
dil--------y-k’--it’u d_________ y_________ d-l-d-y-n- y-k-a-i-’- --------------------- dilidiyuni yak’arit’u
Passi pel túnel! በመ--ኪያ- ውስ- ይ--። በ______ ው__ ይ___ በ-ሻ-ኪ-ው ው-ጥ ይ-ዱ- ---------------- በመሻለኪያው ውስጥ ይንዱ። 0
b---s---ekī-a-i-wi---’i-y-n-d-. b______________ w______ y______ b-m-s-a-e-ī-a-i w-s-t-i y-n-d-. ------------------------------- bemeshalekīyawi wisit’i yinidu.
Vagi fins al tercer semàfor. ሶስ------ትራፊ------ -ስከሚ--ኙ --ዱ----። ሶ_____ የ____ መ___ እ______ ይ_______ ሶ-ተ-ው- የ-ራ-ክ መ-ራ- እ-ከ-ያ-ኙ ይ-ዱ-ይ-ዱ- ---------------------------------- ሶስተኛውን የትራፊክ መብራት እስከሚያገኙ ይንዱ/ይሂዱ። 0
so-it--y---n- -e-----ī----e-i--t- i-i-emī-a----u yi-i-u/y-h---. s____________ y_________ m_______ i_____________ y_____________ s-s-t-n-a-i-i y-t-r-f-k- m-b-r-t- i-i-e-ī-a-e-y- y-n-d-/-i-ī-u- --------------------------------------------------------------- sositenyawini yetirafīki mebirati isikemīyagenyu yinidu/yihīdu.
Després prengui el primer carrer a la dreta. ከዛ በ-ተ-ቀኝ--ደሚገ-- የመ-መሪ-- መ-ገ- ይ-ጠፉ። ከ_ በ__ ቀ_ ወ_____ የ______ መ___ ይ____ ከ- በ-ተ ቀ- ወ-ሚ-ኘ- የ-ጀ-ሪ-ው መ-ገ- ይ-ጠ-። ----------------------------------- ከዛ በስተ ቀኝ ወደሚገኘው የመጀመሪያው መንገድ ይታጠፉ። 0
ke-- be-it- -’eny---edemīge------y-m-j-mer--a-i me-i-edi-yitat----. k___ b_____ k_____ w____________ y_____________ m_______ y_________ k-z- b-s-t- k-e-y- w-d-m-g-n-e-i y-m-j-m-r-y-w- m-n-g-d- y-t-t-e-u- ------------------------------------------------------------------- keza besite k’enyi wedemīgenyewi yemejemerīyawi menigedi yitat’efu.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. ከ--ቀ----- -ስ- መስ--ኛ--ረ- --ዱ። ከ_ ቀ_ ብ__ እ__ መ____ ድ__ ይ___ ከ- ቀ- ብ-ው እ-ክ መ-ቀ-ኛ ድ-ስ ይ-ዱ- ---------------------------- ከዛ ቀጥ ብለው እስክ መስቀለኛ ድረስ ይንዱ። 0
ke-- --e--i --le-i i---- -es---ele-ya-d-re-- y-n-d-. k___ k_____ b_____ i____ m___________ d_____ y______ k-z- k-e-’- b-l-w- i-i-i m-s-k-e-e-y- d-r-s- y-n-d-. ---------------------------------------------------- keza k’et’i bilewi isiki mesik’elenya diresi yinidu.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? ይ-ርታ!--ደ--የ--ማ-ፊያ -ንዴ--መ-ረ--እችላለው? ይ____ ወ_ አ__ ማ___ እ___ መ___ እ_____ ይ-ር-! ወ- አ-ር ማ-ፊ- እ-ዴ- መ-ረ- እ-ላ-ው- ---------------------------------- ይቅርታ! ወደ አየር ማረፊያ እንዴት መድረስ እችላለው? 0
y--’--ita!--e-e -y-ri m-r----a i--dē-i m-dir--i -ch-l--ew-? y_________ w___ ā____ m_______ i______ m_______ i__________ y-k-i-i-a- w-d- ā-e-i m-r-f-y- i-i-ē-i m-d-r-s- i-h-l-l-w-? ----------------------------------------------------------- yik’irita! wede āyeri marefīya inidēti mediresi ichilalewi?
El millor és agafar el metro. የ--ር -ቡር---ቀሙ ጥሩ--ው። የ___ ባ__ ቢ___ ጥ_ ነ__ የ-ድ- ባ-ር ቢ-ቀ- ጥ- ነ-። -------------------- የምድር ባቡር ቢጠቀሙ ጥሩ ነው። 0
yemidi-i --bu-i-bīt--k-e-u t-iru new-. y_______ b_____ b_________ t____ n____ y-m-d-r- b-b-r- b-t-e-’-m- t-i-u n-w-. -------------------------------------- yemidiri baburi bīt’ek’emu t’iru newi.
Continui fins a l’última estació. በቀላ- መጨ-ሻ ፌ-------ይው--። በ___ መ___ ፌ___ ላ_ ይ____ በ-ላ- መ-ረ- ፌ-ማ- ላ- ይ-ረ-። ----------------------- በቀላሉ መጨረሻ ፌርማታ ላይ ይውረዱ። 0
be-’e--lu -e-h-er---- --ri-at- l-y- --w---d-. b________ m__________ f_______ l___ y________ b-k-e-a-u m-c-’-r-s-a f-r-m-t- l-y- y-w-r-d-. --------------------------------------------- bek’elalu mech’eresha fērimata layi yiwiredu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.