Manual de conversa

ca Fer compres   »   px Comprar

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [cinquenta e quatro]

Comprar

Tria com vols veure la traducció:   
català portuguès (BR) Engegar Més
Vull comprar un regal. E--que---co-p--r u- p-e-ente. E_ q____ c______ u_ p________ E- q-e-o c-m-r-r u- p-e-e-t-. ----------------------------- Eu quero comprar um presente. 0
Però res massa car. M-- -a-a--- m--to c--o. M__ n___ d_ m____ c____ M-s n-d- d- m-i-o c-r-. ----------------------- Mas nada de muito caro. 0
Potser una bossa? T-lv-z --a-b---a? T_____ u__ b_____ T-l-e- u-a b-l-a- ----------------- Talvez uma bolsa? 0
De quin color la vol? Que-c----ocê q--r? Q__ c__ v___ q____ Q-e c-r v-c- q-e-? ------------------ Que cor você quer? 0
Negra, marró o blanca? P--t-- ----an-- -------c-? P_____ c_______ o_ b______ P-e-o- c-s-a-h- o- b-a-c-? -------------------------- Preto, castanho ou branco? 0
Una de gran o petita? U-a g-ande--u ----p---e-a? U__ g_____ o_ u__ p_______ U-a g-a-d- o- u-a p-q-e-a- -------------------------- Uma grande ou uma pequena? 0
Que puc veure aquesta? Po-s--ver esta? P____ v__ e____ P-s-o v-r e-t-? --------------- Posso ver esta? 0
És de cuir? E-ta-- -e c--r-? E___ é d_ c_____ E-t- é d- c-u-o- ---------------- Esta é de couro? 0
O de plàstic? Ou-é--e -lá---co? O_ é d_ p________ O- é d- p-á-t-c-? ----------------- Ou é de plástico? 0
De cuir, és clar. Cl-r- que é-d---o---. C____ q__ é d_ c_____ C-a-o q-e é d- c-u-o- --------------------- Claro que é de couro. 0
És de molt bona qualitat. I--o-é -- boa-qual-d-de. I___ é d_ b__ q_________ I-t- é d- b-a q-a-i-a-e- ------------------------ Isto é de boa qualidade. 0
I la bossa és realment a un bon preu. E-a b-----é-r--l-e--- ----o b-rata. E a b____ é r________ m____ b______ E a b-l-a é r-a-m-n-e m-i-o b-r-t-. ----------------------------------- E a bolsa é realmente muito barata. 0
M’agrada. G--to-----. G____ d____ G-s-o d-l-. ----------- Gosto dela. 0
La compro. Le---esta. L___ e____ L-v- e-t-. ---------- Levo esta. 0
La puc tornar, si de cas? P------ro-á-la-ev-n-u-l-e---? P____ t_______ e_____________ P-d-a t-o-á-l- e-e-t-a-m-n-e- ----------------------------- Podia trocá-la eventualmente? 0
Naturalment. Com-c-r--za. C__ c_______ C-m c-r-e-a- ------------ Com certeza. 0
L’empaquetem per regal. Vam-s -m-r----r -a-a --esent-. V____ e________ p___ p________ V-m-s e-b-u-h-r p-r- p-e-e-t-. ------------------------------ Vamos embrulhar para presente. 0
La caixa és allà. A-i--o -ut-o-la-- -ica o -ai--. A__ d_ o____ l___ f___ o c_____ A-i d- o-t-o l-d- f-c- o c-i-a- ------------------------------- Ali do outro lado fica o caixa. 0

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...