Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   px No restaurante 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [trinta]

No restaurante 2

Tria com vols veure la traducció:   
català portuguès (BR) Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. U- -uc---e-ma-ã,-p-----v-r. U_ s___ d_ m____ p__ f_____ U- s-c- d- m-ç-, p-r f-v-r- --------------------------- Um suco de maçã, por favor. 0
Una llimonada, si us plau. Uma --monada, p-- f-v--. U__ l________ p__ f_____ U-a l-m-n-d-, p-r f-v-r- ------------------------ Uma limonada, por favor. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. U- -u-- -e t--a--, p-r f-v-r. U_ s___ d_ t______ p__ f_____ U- s-c- d- t-m-t-, p-r f-v-r- ----------------------------- Um suco de tomate, por favor. 0
M’agradaria una copa de vi negre. E--quero--m --p---e-v--ho -in-o. E_ q____ u_ c___ d_ v____ t_____ E- q-e-o u- c-p- d- v-n-o t-n-o- -------------------------------- Eu quero um copo de vinho tinto. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. E---uer--u- -op- de -i-ho---a--o. E_ q____ u_ c___ d_ v____ b______ E- q-e-o u- c-p- d- v-n-o b-a-c-. --------------------------------- Eu quero um copo de vinho branco. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. E- qu--- ----gar--f--d--e-p-m--t-. E_ q____ u__ g______ d_ e_________ E- q-e-o u-a g-r-a-a d- e-p-m-n-e- ---------------------------------- Eu quero uma garrafa de espumante. 0
T’agrada el peix? V-cê go-ta -----i-e? V___ g____ d_ p_____ V-c- g-s-a d- p-i-e- -------------------- Você gosta de peixe? 0
T’agrada la carn? V--ê go--a-de---rne-d------? V___ g____ d_ c____ d_ v____ V-c- g-s-a d- c-r-e d- v-c-? ---------------------------- Você gosta de carne de vaca? 0
T’agrada el porc? V-cê-go--a d- ---n--de -----? V___ g____ d_ c____ d_ p_____ V-c- g-s-a d- c-r-e d- p-r-o- ----------------------------- Você gosta de carne de porco? 0
Desitjaria un plat sense carn. E------o -l-uma--------em ---n-. E_ q____ a_____ c____ s__ c_____ E- q-e-o a-g-m- c-i-a s-m c-r-e- -------------------------------- Eu quero alguma coisa sem carne. 0
Desitjaria un plat de verdures. E- q-ero -- --a-- de le--m-s. E_ q____ u_ p____ d_ l_______ E- q-e-o u- p-a-o d- l-g-m-s- ----------------------------- Eu quero um prato de legumes. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Eu--u--o ------ ----- q-e---o-----------to. E_ q____ a_____ c____ q__ n__ d_____ m_____ E- q-e-o a-g-m- c-i-a q-e n-o d-m-r- m-i-o- ------------------------------------------- Eu quero alguma coisa que não demore muito. 0
Vol acompanyament d’arròs? Qu-r-is-- c-m-arr-z? Q___ i___ c__ a_____ Q-e- i-t- c-m a-r-z- -------------------- Quer isto com arroz? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? Q-e----to-c-m m-ssa? Q___ i___ c__ m_____ Q-e- i-t- c-m m-s-a- -------------------- Quer isto com massa? 0
Vol acompanyament de patates? Q-er--------m---t--as? Q___ i___ c__ b_______ Q-e- i-t- c-m b-t-t-s- ---------------------- Quer isto com batatas? 0
(Això) no m’agrada. Nã--g---o-di--o. N__ g____ d_____ N-o g-s-o d-s-o- ---------------- Não gosto disto. 0
El menjar està fred. A-c-m-d- --t- f-ia. A c_____ e___ f____ A c-m-d- e-t- f-i-. ------------------- A comida está fria. 0
Això no és el que he demanat. N-o -edi--s--. N__ p___ i____ N-o p-d- i-t-. -------------- Não pedi isto. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + portuguès (BR) (1-100) MP3 portuguès (BR) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.