Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   cs Řadové číslovky

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [šedesát jedna]

Řadové číslovky

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
El primer mes és gener. Pr-ní---síc--e l-de-. P____ m____ j_ l_____ P-v-í m-s-c j- l-d-n- --------------------- První měsíc je leden. 0
El segon mes és febrer. D--h--m-s------ún--. D____ m____ j_ ú____ D-u-ý m-s-c j- ú-o-. -------------------- Druhý měsíc je únor. 0
El tercer mes és març. T--t- -ě--- ---b----n. T____ m____ j_ b______ T-e-í m-s-c j- b-e-e-. ---------------------- Třetí měsíc je březen. 0
El quart mes és abril. Čtvr-ý--ě-í--j- d-b--. Č_____ m____ j_ d_____ Č-v-t- m-s-c j- d-b-n- ---------------------- Čtvrtý měsíc je duben. 0
El cinquè mes és maig. P-t--měsí- je ---te-. P___ m____ j_ k______ P-t- m-s-c j- k-ě-e-. --------------------- Pátý měsíc je květen. 0
El sisè mes és juny. Še-tý mě-íc -- ---v-n. Š____ m____ j_ č______ Š-s-ý m-s-c j- č-r-e-. ---------------------- Šestý měsíc je červen. 0
Sis mesos són mig any. Š--t --s-c- -e --- r-ku. Š___ m_____ j_ p__ r____ Š-s- m-s-c- j- p-l r-k-. ------------------------ Šest měsíců je půl roku. 0
Gener, febrer, març, L-den,--no------z--, L_____ ú____ b______ L-d-n- ú-o-, b-e-e-, -------------------- Leden, únor, březen, 0
abril, maig, juny. dube---kv-t-- ---e-ven. d_____ k_____ a č______ d-b-n- k-ě-e- a č-r-e-. ----------------------- duben, květen a červen. 0
El setè mes és juliol. Se--- m-s-c -e-červe--c. S____ m____ j_ č________ S-d-ý m-s-c j- č-r-e-e-. ------------------------ Sedmý měsíc je červenec. 0
El vuitè mes és agost. O-m--mě-í---e---pe-. O___ m____ j_ s_____ O-m- m-s-c j- s-p-n- -------------------- Osmý měsíc je srpen. 0
El novè mes és setembre. De--tý ---í- je-zá--. D_____ m____ j_ z____ D-v-t- m-s-c j- z-ř-. --------------------- Devátý měsíc je září. 0
El desè mes és octubre. De---ý m---c--- -íje-. D_____ m____ j_ ř_____ D-s-t- m-s-c j- ř-j-n- ---------------------- Desátý měsíc je říjen. 0
L’onzè mes és novembre. Jed-n--t- m-s-c j--l-st-p-d. J________ m____ j_ l________ J-d-n-c-ý m-s-c j- l-s-o-a-. ---------------------------- Jedenáctý měsíc je listopad. 0
El dotzè mes és desembre. D-a--c-- -ěs-- ----r--in-c. D_______ m____ j_ p________ D-a-á-t- m-s-c j- p-o-i-e-. --------------------------- Dvanáctý měsíc je prosinec. 0
Dotze mesos són un any. Dva-á-- m----ů-je--e-e--r--. D______ m_____ j_ j____ r___ D-a-á-t m-s-c- j- j-d-n r-k- ---------------------------- Dvanáct měsíců je jeden rok. 0
Juliol, agost, setembre, Červe--c---r--n- --ří, Č________ s_____ z____ Č-r-e-e-, s-p-n- z-ř-, ---------------------- Červenec, srpen, září, 0
octubre, novembre i desembre. ř----- l---op-d a-p-o-i---. ř_____ l_______ a p________ ř-j-n- l-s-o-a- a p-o-i-e-. --------------------------- říjen, listopad a prosinec. 0

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...