Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   et Järgarvud

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [kuuskümmend üks]

Järgarvud

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
El primer mes és gener. E------ kuu--n jaanu--. E______ k__ o_ j_______ E-i-e-e k-u o- j-a-u-r- ----------------------- Esimene kuu on jaanuar. 0
El segon mes és febrer. Te--e kuu o- --ebruar. T____ k__ o_ v________ T-i-e k-u o- v-e-r-a-. ---------------------- Teine kuu on veebruar. 0
El tercer mes és març. K-lm-s -uu o--mä---. K_____ k__ o_ m_____ K-l-a- k-u o- m-r-s- -------------------- Kolmas kuu on märts. 0
El quart mes és abril. N-lj-- -uu o----rill. N_____ k__ o_ a______ N-l-a- k-u o- a-r-l-. --------------------- Neljas kuu on aprill. 0
El cinquè mes és maig. V-ie--k-u-o--m--. V____ k__ o_ m___ V-i-s k-u o- m-i- ----------------- Viies kuu on mai. 0
El sisè mes és juny. K-ues --u-on-j----. K____ k__ o_ j_____ K-u-s k-u o- j-u-i- ------------------- Kuues kuu on juuni. 0
Sis mesos són mig any. Ku-- -----on---ol-a-sta-. K___ k___ o_ p___ a______ K-u- k-u- o- p-o- a-s-a-. ------------------------- Kuus kuud on pool aastat. 0
Gener, febrer, març, J--nuar- -ee-ru-r- mär--, J_______ v________ m_____ J-a-u-r- v-e-r-a-, m-r-s- ------------------------- Jaanuar, veebruar, märts, 0
abril, maig, juny. ap-ill,--ai j-------. a______ m__ j_ j_____ a-r-l-, m-i j- j-u-i- --------------------- aprill, mai ja juuni. 0
El setè mes és juliol. S-its----k-u ---juuli. S_______ k__ o_ j_____ S-i-s-e- k-u o- j-u-i- ---------------------- Seitsmes kuu on juuli. 0
El vuitè mes és agost. K--e--a- --u -----g-st. K_______ k__ o_ a______ K-h-k-a- k-u o- a-g-s-. ----------------------- Kaheksas kuu on august. 0
El novè mes és setembre. Üh--sa--kuu--- s---em-e-. Ü______ k__ o_ s_________ Ü-e-s-s k-u o- s-p-e-b-r- ------------------------- Üheksas kuu on september. 0
El desè mes és octubre. K-m--s-kuu o--o-t-o-er. K_____ k__ o_ o________ K-m-e- k-u o- o-t-o-e-. ----------------------- Kümnes kuu on oktoober. 0
L’onzè mes és novembre. Ü---ei--k-mn-s---- o--november. Ü_____________ k__ o_ n________ Ü-e-e-s-k-m-e- k-u o- n-v-m-e-. ------------------------------- Üheteistkümnes kuu on november. 0
El dotzè mes és desembre. Ka-et-ist-ümn-s kuu -n ---sem-e-. K______________ k__ o_ d_________ K-h-t-i-t-ü-n-s k-u o- d-t-e-b-r- --------------------------------- Kaheteistkümnes kuu on detsember. 0
Dotze mesos són un any. K---tei---kuud-on-aast-. K________ k___ o_ a_____ K-k-t-i-t k-u- o- a-s-a- ------------------------ Kaksteist kuud on aasta. 0
Juliol, agost, setembre, Juuli, au-u--,---p--m-e-, J_____ a______ s_________ J-u-i- a-g-s-, s-p-e-b-r- ------------------------- Juuli, august, september, 0
octubre, novembre i desembre. o--o-b--,---v----- -a--ets-m--r. o________ n_______ j_ d_________ o-t-o-e-, n-v-m-e- j- d-t-e-b-r- -------------------------------- oktoober, november ja detsember. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...