Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   be Парадкавыя лічэбнікі

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [шэсцьдзесят адзін]

61 [shests’dzesyat adzіn]

Парадкавыя лічэбнікі

[Paradkavyya lіchebnіkі]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
El primer mes és gener. Пер-ы--ес-----с---з-нь. П____ м____ – с________ П-р-ы м-с-ц – с-у-з-н-. ----------------------- Першы месяц – студзень. 0
Per-h- -esyats-– -t-d-en’. P_____ m______ – s________ P-r-h- m-s-a-s – s-u-z-n-. -------------------------- Pershy mesyats – studzen’.
El segon mes és febrer. Др-гі----я--- л---. Д____ м____ – л____ Д-у-і м-с-ц – л-т-. ------------------- Другі месяц – люты. 0
Dru-і-m-sy----–----t-. D____ m______ – l_____ D-u-і m-s-a-s – l-u-y- ---------------------- Drugі mesyats – lyuty.
El tercer mes és març. Трэці-ме-яц – с-к-вік. Т____ м____ – с_______ Т-э-і м-с-ц – с-к-в-к- ---------------------- Трэці месяц – сакавік. 0
Tre--- m-sya-s-–-s--a-іk. T_____ m______ – s_______ T-e-s- m-s-a-s – s-k-v-k- ------------------------- Tretsі mesyats – sakavіk.
El quart mes és abril. Ча--ё-----ес---–-кр--ав-к. Ч_______ м____ – к________ Ч-ц-ё-т- м-с-ц – к-а-а-і-. -------------------------- Чацвёрты месяц – красавік. 0
C-------t- m-------- ----avіk. C_________ m______ – k________ C-a-s-e-t- m-s-a-s – k-a-a-і-. ------------------------------ Chatsverty mesyats – krasavіk.
El cinquè mes és maig. Пят--ме-яц-– май. П___ м____ – м___ П-т- м-с-ц – м-й- ----------------- Пяты месяц – май. 0
P--ty -esyat- - -a-. P____ m______ – m___ P-a-y m-s-a-s – m-y- -------------------- Pyaty mesyats – may.
El sisè mes és juny. Ш------е-яц-- ч--вень. Ш____ м____ – ч_______ Ш-с-ы м-с-ц – ч-р-е-ь- ---------------------- Шосты месяц – чэрвень. 0
S-o--- -esy--s---c-e-v-n-. S_____ m______ – c________ S-o-t- m-s-a-s – c-e-v-n-. -------------------------- Shosty mesyats – cherven’.
Sis mesos són mig any. Ш-с-ь -есяца--– ---а-п--ова--о-а. Ш____ м______ – г___ п_____ г____ Ш-с-ь м-с-ц-ў – г-т- п-л-в- г-д-. --------------------------------- Шэсць месяцаў – гэта палова года. 0
She--s’ m---a---u –--eta --l-va-goda. S______ m________ – g___ p_____ g____ S-e-t-’ m-s-a-s-u – g-t- p-l-v- g-d-. ------------------------------------- Shests’ mesyatsau – geta palova goda.
Gener, febrer, març, Сту---н-, ---ы- --ка-ік, С________ л____ с_______ С-у-з-н-, л-т-, с-к-в-к- ------------------------ Студзень, люты, сакавік, 0
St-----’--l---y--sa--v-k, S________ l_____ s_______ S-u-z-n-, l-u-y- s-k-v-k- ------------------------- Studzen’, lyuty, sakavіk,
abril, maig, juny. краса--к, ма--і -э-в-н-. к________ м__ і ч_______ к-а-а-і-, м-й і ч-р-е-ь- ------------------------ красавік, май і чэрвень. 0
kr-s-v----ma- ---herv-n’. k________ m__ і c________ k-a-a-і-, m-y і c-e-v-n-. ------------------------- krasavіk, may і cherven’.
El setè mes és juliol. С--- мес-ц – л-пен-. С___ м____ – л______ С-м- м-с-ц – л-п-н-. -------------------- Сёмы месяц – ліпень. 0
Sem- m-s-ats --l-pen’. S___ m______ – l______ S-m- m-s-a-s – l-p-n-. ---------------------- Semy mesyats – lіpen’.
El vuitè mes és agost. Вос-мы---с-ц --ж-і--н-. В_____ м____ – ж_______ В-с-м- м-с-ц – ж-і-е-ь- ----------------------- Восьмы месяц – жнівень. 0
Vos’m---e-yats-- --nі--n-. V_____ m______ – z________ V-s-m- m-s-a-s – z-n-v-n-. -------------------------- Vos’my mesyats – zhnіven’.
El novè mes és setembre. Дз-в-ты месяц –-в--а-е-ь. Д______ м____ – в________ Д-е-я-ы м-с-ц – в-р-с-н-. ------------------------- Дзевяты месяц – верасень. 0
D-e-y-ty---sy-ts –-ve-a----. D_______ m______ – v________ D-e-y-t- m-s-a-s – v-r-s-n-. ---------------------------- Dzevyaty mesyats – verasen’.
El desè mes és octubre. Д-е-яты м-----– -ас-р-чн-к. Д______ м____ – к__________ Д-е-я-ы м-с-ц – к-с-р-ч-і-. --------------------------- Дзесяты месяц – кастрычнік. 0
Dz---a----e--a-s –-k---rychn-k. D_______ m______ – k___________ D-e-y-t- m-s-a-s – k-s-r-c-n-k- ------------------------------- Dzesyaty mesyats – kastrychnіk.
L’onzè mes és novembre. А----ац--ты --сяц---л--тапад. А__________ м____ – л________ А-з-н-ц-а-ы м-с-ц – л-с-а-а-. ----------------------------- Адзінаццаты месяц – лістапад. 0
A-zіn-tst-aty----y-t- ------ap-d. A____________ m______ – l________ A-z-n-t-t-a-y m-s-a-s – l-s-a-a-. --------------------------------- Adzіnatstsaty mesyats – lіstapad.
El dotzè mes és desembre. Два-а-ц-т----с-- ----ежа-ь. Д_________ м____ – с_______ Д-а-а-ц-т- м-с-ц – с-е-а-ь- --------------------------- Дванаццаты месяц – снежань. 0
Dva-a---s--- ----a-- - sne--a--. D___________ m______ – s________ D-a-a-s-s-t- m-s-a-s – s-e-h-n-. -------------------------------- Dvanatstsaty mesyats – snezhan’.
Dotze mesos són un any. Д-ан-----ь-м--яц-- -----а-г-д. Д_________ м______ – г___ г___ Д-а-а-ц-ц- м-с-ц-ў – г-т- г-д- ------------------------------ Дванаццаць месяцаў – гэта год. 0
Dv-na-s---t-’ m--yats---- g-t- --d. D____________ m________ – g___ g___ D-a-a-s-s-t-’ m-s-a-s-u – g-t- g-d- ----------------------------------- Dvanatstsats’ mesyatsau – geta god.
Juliol, agost, setembre, Л-п--ь--жні----, ве-а-ен-, Л______ ж_______ в________ Л-п-н-, ж-і-е-ь- в-р-с-н-, -------------------------- Ліпень, жнівень, верасень, 0
L----’,-zh---en-, -er---n’, L______ z________ v________ L-p-n-, z-n-v-n-, v-r-s-n-, --------------------------- Lіpen’, zhnіven’, verasen’,
octubre, novembre i desembre. каст-ы------л----п---і-сн---нь. к__________ л_______ і с_______ к-с-р-ч-і-, л-с-а-а- і с-е-а-ь- ------------------------------- кастрычнік, лістапад і снежань. 0
kas-r----і-, l---apad-і ------n-. k___________ l_______ і s________ k-s-r-c-n-k- l-s-a-a- і s-e-h-n-. --------------------------------- kastrychnіk, lіstapad і snezhan’.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...