Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   kk Реттік нөмірлер

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [алпыс бір]

61 [alpıs bir]

Реттік нөмірлер

[Rettik nömirler]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
El primer mes és gener. Б-рі--і--- –----т-р. Б______ а_ – қ______ Б-р-н-і а- – қ-ң-а-. -------------------- Бірінші ай – қаңтар. 0
B-rin-i -- --qa----. B______ a_ – q______ B-r-n-i a- – q-ñ-a-. -------------------- Birinşi ay – qañtar.
El segon mes és febrer. Ек--ші а--- --пан. Е_____ а_ – а_____ Е-і-ш- а- – а-п-н- ------------------ Екінші ай – ақпан. 0
Ek-n-i-ay-–---pan. E_____ a_ – a_____ E-i-ş- a- – a-p-n- ------------------ Ekinşi ay – aqpan.
El tercer mes és març. Үш--ші-ай –--аур-з. Ү_____ а_ – н______ Ү-і-ш- а- – н-у-ы-. ------------------- Үшінші ай – наурыз. 0
Üş-nşi-ay – -awrız. Ü_____ a_ – n______ Ü-i-ş- a- – n-w-ı-. ------------------- Üşinşi ay – nawrız.
El quart mes és abril. Тө--інш---й---с----. Т_______ а_ – с_____ Т-р-і-ш- а- – с-у-р- -------------------- Төртінші ай – сәуір. 0
T---inş--ay --s----. T_______ a_ – s_____ T-r-i-ş- a- – s-w-r- -------------------- Törtinşi ay – säwir.
El cinquè mes és maig. Бе-ін---а- –-----р. Б______ а_ – м_____ Б-с-н-і а- – м-м-р- ------------------- Бесінші ай – мамыр. 0
Bes-nş---y---m-m--. B______ a_ – m_____ B-s-n-i a- – m-m-r- ------------------- Besinşi ay – mamır.
El sisè mes és juny. Ал--нш--а- –-ма--ы-. А______ а_ – м______ А-т-н-ы а- – м-у-ы-. -------------------- Алтыншы ай – маусым. 0
Al---ş---y-- --w-ım. A______ a_ – m______ A-t-n-ı a- – m-w-ı-. -------------------- Altınşı ay – mawsım.
Sis mesos són mig any. Алты--- – б---жа-ты---л. А___ а_ – б__ ж____ ж___ А-т- а- – б-л ж-р-ы ж-л- ------------------------ Алты ай – бұл жарты жыл. 0
Al-ı----–-bul-jart- -ıl. A___ a_ – b__ j____ j___ A-t- a- – b-l j-r-ı j-l- ------------------------ Altı ay – bul jartı jıl.
Gener, febrer, març, Қаңт-р- --п-н--нау-ыз, Қ______ а_____ н______ Қ-ң-а-, а-п-н- н-у-ы-, ---------------------- Қаңтар, ақпан, наурыз, 0
Q--t-r, aq--n--n--rı-, Q______ a_____ n______ Q-ñ-a-, a-p-n- n-w-ı-, ---------------------- Qañtar, aqpan, nawrız,
abril, maig, juny. с--і-, -а--- ж-н----у--м. с_____ м____ ж___ м______ с-у-р- м-м-р ж-н- м-у-ы-. ------------------------- сәуір, мамыр және маусым. 0
sä-i-----m-r jä-e---w--m. s_____ m____ j___ m______ s-w-r- m-m-r j-n- m-w-ı-. ------------------------- säwir, mamır jäne mawsım.
El setè mes és juliol. Жеті--і--й -----д-. Ж______ а_ – ш_____ Ж-т-н-і а- – ш-л-е- ------------------- Жетінші ай – шілде. 0
Je---ş---- –-ş--d-. J______ a_ – ş_____ J-t-n-i a- – ş-l-e- ------------------- Jetinşi ay – şilde.
El vuitè mes és agost. С-г--і-ш- ай-– т-м--. С________ а_ – т_____ С-г-з-н-і а- – т-м-з- --------------------- Сегізінші ай – тамыз. 0
Segi---ş--a------m-z. S________ a_ – t_____ S-g-z-n-i a- – t-m-z- --------------------- Segizinşi ay – tamız.
El novè mes és setembre. Т-ғыз----------қ-рк---к. Т________ а_ – қ________ Т-ғ-з-н-ы а- – қ-р-ү-е-. ------------------------ Тоғызыншы ай – қыркүйек. 0
T-ğız-nş- -y---qırk----. T________ a_ – q________ T-ğ-z-n-ı a- – q-r-ü-e-. ------------------------ Toğızınşı ay – qırküyek.
El desè mes és octubre. О-ы-----й-– қ--а-. О_____ а_ – қ_____ О-ы-ш- а- – қ-з-н- ------------------ Оныншы ай – қазан. 0
O-ınş-----– -a--n. O_____ a_ – q_____ O-ı-ş- a- – q-z-n- ------------------ Onınşı ay – qazan.
L’onzè mes és novembre. Он-бі---ші -й-----раш-. О_ б______ а_ – қ______ О- б-р-н-і а- – қ-р-ш-. ----------------------- Он бірінші ай – қараша. 0
O--b-ri--i ay-- qaraş-. O_ b______ a_ – q______ O- b-r-n-i a- – q-r-ş-. ----------------------- On birinşi ay – qaraşa.
El dotzè mes és desembre. Он-екін---ай –-ж-лто---н. О_ е_____ а_ – ж_________ О- е-і-ш- а- – ж-л-о-с-н- ------------------------- Он екінші ай – желтоқсан. 0
O- ---n---ay – j--t-q--n. O_ e_____ a_ – j_________ O- e-i-ş- a- – j-l-o-s-n- ------------------------- On ekinşi ay – jeltoqsan.
Dotze mesos són un any. Он---і -й --б-л б-р жы-. О_ е__ а_ – б__ б__ ж___ О- е-і а- – б-л б-р ж-л- ------------------------ Он екі ай – бұл бір жыл. 0
On -ki a--–-b-l bir--ı-. O_ e__ a_ – b__ b__ j___ O- e-i a- – b-l b-r j-l- ------------------------ On eki ay – bul bir jıl.
Juliol, agost, setembre, Ш----, ---ыз--қ-----ек, Ш_____ т_____ қ________ Ш-л-е- т-м-з- қ-р-ү-е-, ----------------------- Шілде, тамыз, қыркүйек, 0
Ş-ld-- t----,--ı----e-, Ş_____ t_____ q________ Ş-l-e- t-m-z- q-r-ü-e-, ----------------------- Şilde, tamız, qırküyek,
octubre, novembre i desembre. қаза-, қ-р-ша- же----са-. қ_____ қ______ ж_________ қ-з-н- қ-р-ш-, ж-л-о-с-н- ------------------------- қазан, қараша, желтоқсан. 0
q---n,-q-r-ş-- jelt---a-. q_____ q______ j_________ q-z-n- q-r-ş-, j-l-o-s-n- ------------------------- qazan, qaraşa, jeltoqsan.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + kazakh (1-100) MP3 kazakh (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...