Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   uk Порядкові числа

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [шістдесят один]

61 [shistdesyat odyn]

Порядкові числа

Poryadkovi chysla

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
El primer mes és gener. П-рши- м----ь - с-ч-н-. П_____ м_____ – с______ П-р-и- м-с-ц- – с-ч-н-. ----------------------- Перший місяць – січень. 0
P-rs-yy̆ m---a-sʹ-–--ic---ʹ. P______ m_______ – s_______ P-r-h-y- m-s-a-s- – s-c-e-ʹ- ---------------------------- Pershyy̆ misyatsʹ – sichenʹ.
El segon mes és febrer. Други- мі---- ------й. Д_____ м_____ – л_____ Д-у-и- м-с-ц- – л-т-й- ---------------------- Другий місяць – лютий. 0
D-u-y-̆ -i----s- - l-ut-y̆. D_____ m_______ – l______ D-u-y-̆ m-s-a-s- – l-u-y-̆- --------------------------- Druhyy̆ misyatsʹ – lyutyy̆.
El tercer mes és març. Т-е----м---ць-– бе--зе--. Т_____ м_____ – б________ Т-е-і- м-с-ц- – б-р-з-н-. ------------------------- Третій місяць – березень. 0
Tr-tiy- mis----- –--e--zen-. T_____ m_______ – b________ T-e-i-̆ m-s-a-s- – b-r-z-n-. ---------------------------- Tretiy̆ misyatsʹ – berezenʹ.
El quart mes és abril. Ч--ве---й--і-----–-кві-ень. Ч________ м_____ – к_______ Ч-т-е-т-й м-с-ц- – к-і-е-ь- --------------------------- Четвертий місяць – квітень. 0
Chet-er-y---misy-tsʹ – k-it---. C_________ m_______ – k_______ C-e-v-r-y-̆ m-s-a-s- – k-i-e-ʹ- ------------------------------- Chetvertyy̆ misyatsʹ – kvitenʹ.
El cinquè mes és maig. П’--ий -і---- - тра-е-ь. П_____ м_____ – т_______ П-я-и- м-с-ц- – т-а-е-ь- ------------------------ П’ятий місяць – травень. 0
Pʺy-ty-̆ mi--ats- – tr---nʹ. P______ m_______ – t_______ P-y-t-y- m-s-a-s- – t-a-e-ʹ- ---------------------------- Pʺyatyy̆ misyatsʹ – travenʹ.
El sisè mes és juny. Шо-т-й ----ц- –-ч--вень. Ш_____ м_____ – ч_______ Ш-с-и- м-с-ц- – ч-р-е-ь- ------------------------ Шостий місяць – червень. 0
Sh-st-y- mis--ts- --c--rvenʹ. S______ m_______ – c________ S-o-t-y- m-s-a-s- – c-e-v-n-. ----------------------------- Shostyy̆ misyatsʹ – chervenʹ.
Sis mesos són mig any. Шіс---міс-ці- --це-пі---к-. Ш____ м______ – ц_ п_______ Ш-с-ь м-с-ц-в – ц- п-в-о-у- --------------------------- Шість місяців – це півроку. 0
S---t--m--y---i------- pivr-k-. S_____ m________ – t__ p_______ S-i-t- m-s-a-s-v – t-e p-v-o-u- ------------------------------- Shistʹ misyatsiv – tse pivroku.
Gener, febrer, març, С-----,-люти-- -е--з-нь, С______ л_____ б________ С-ч-н-, л-т-й- б-р-з-н-, ------------------------ Січень, лютий, березень, 0
Si-h--ʹ,-l-----̆----r-z---, S_______ l______ b________ S-c-e-ʹ- l-u-y-̆- b-r-z-n-, --------------------------- Sichenʹ, lyutyy̆, berezenʹ,
abril, maig, juny. к-і-ен-,--р--ень і ч---е-ь. к_______ т______ і ч_______ к-і-е-ь- т-а-е-ь і ч-р-е-ь- --------------------------- квітень, травень і червень. 0
kvit---, ----enʹ-i-ch----nʹ. k_______ t______ i c________ k-i-e-ʹ- t-a-e-ʹ i c-e-v-n-. ---------------------------- kvitenʹ, travenʹ i chervenʹ.
El setè mes és juliol. С-омий-міся-- –---п---. С_____ м_____ – л______ С-о-и- м-с-ц- – л-п-н-. ----------------------- Сьомий місяць – липень. 0
Sʹomyy̆-m---at-ʹ - ly--nʹ. S_____ m_______ – l______ S-o-y-̆ m-s-a-s- – l-p-n-. -------------------------- Sʹomyy̆ misyatsʹ – lypenʹ.
El vuitè mes és agost. Вось-----і--ць-–--ерпе-ь. В______ м_____ – с_______ В-с-м-й м-с-ц- – с-р-е-ь- ------------------------- Восьмий місяць – серпень. 0
Vosʹmyy- --syats- – --rpen-. V______ m_______ – s_______ V-s-m-y- m-s-a-s- – s-r-e-ʹ- ---------------------------- Vosʹmyy̆ misyatsʹ – serpenʹ.
El novè mes és setembre. Дев’ят---м---ць - ---е-ен-. Д_______ м_____ – в________ Д-в-я-и- м-с-ц- – в-р-с-н-. --------------------------- Дев’ятий місяць – вересень. 0
Dev'--tyy- -----t-- - ve-----ʹ. D________ m_______ – v________ D-v-y-t-y- m-s-a-s- – v-r-s-n-. ------------------------------- Dev'yatyy̆ misyatsʹ – veresenʹ.
El desè mes és octubre. Дес------і---- – ----е--. Д______ м_____ – ж_______ Д-с-т-й м-с-ц- – ж-в-е-ь- ------------------------- Десятий місяць – жовтень. 0
De--a-----mi-ya--ʹ – zh-vte--. D_______ m_______ – z________ D-s-a-y-̆ m-s-a-s- – z-o-t-n-. ------------------------------ Desyatyy̆ misyatsʹ – zhovtenʹ.
L’onzè mes és novembre. Одина-ця------сяц--–-л----п-д. О__________ м_____ – л________ О-и-а-ц-т-й м-с-ц- – л-с-о-а-. ------------------------------ Одинадцятий місяць – листопад. 0
O-y---tsyat-y- misy-ts--– ---topad. O____________ m_______ – l________ O-y-a-t-y-t-y- m-s-a-s- – l-s-o-a-. ----------------------------------- Odynadtsyatyy̆ misyatsʹ – lystopad.
El dotzè mes és desembre. Д--надц-ти- м--я---- -р--е-ь. Д__________ м_____ – г_______ Д-а-а-ц-т-й м-с-ц- – г-у-е-ь- ----------------------------- Дванадцятий місяць – грудень. 0
D-a-a--s--t-y̆ mi----s--– -rud-nʹ. D____________ m_______ – h_______ D-a-a-t-y-t-y- m-s-a-s- – h-u-e-ʹ- ---------------------------------- Dvanadtsyatyy̆ misyatsʹ – hrudenʹ.
Dotze mesos són un any. Дв--ад-я-ь мі-я--в-– це р-к. Д_________ м______ – ц_ р___ Д-а-а-ц-т- м-с-ц-в – ц- р-к- ---------------------------- Дванадцять місяців – це рік. 0
D-anad---a---m-----siv – t-e--ik. D___________ m________ – t__ r___ D-a-a-t-y-t- m-s-a-s-v – t-e r-k- --------------------------------- Dvanadtsyatʹ misyatsiv – tse rik.
Juliol, agost, setembre, Ли-е-ь, с-рпень, в---с---, Л______ с_______ в________ Л-п-н-, с-р-е-ь- в-р-с-н-, -------------------------- Липень, серпень, вересень, 0
L-penʹ,--e-p--ʹ- -e-e--nʹ, L______ s_______ v________ L-p-n-, s-r-e-ʹ- v-r-s-n-, -------------------------- Lypenʹ, serpenʹ, veresenʹ,
octubre, novembre i desembre. жов----, --стоп-д-і-г-удень. ж_______ л_______ і г_______ ж-в-е-ь- л-с-о-а- і г-у-е-ь- ---------------------------- жовтень, листопад і грудень. 0
z-o--en---ly-----d-------e-ʹ. z________ l_______ i h_______ z-o-t-n-, l-s-o-a- i h-u-e-ʹ- ----------------------------- zhovtenʹ, lystopad i hrudenʹ.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...