Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   da Ordenstal

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [enogtres]

Ordenstal

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
El primer mes és gener. Den -ørs---m-n-d------nua-. D__ f_____ m____ e_ j______ D-n f-r-t- m-n-d e- j-n-a-. --------------------------- Den første måned er januar. 0
El segon mes és febrer. De- ----- -å------ f-b-u-r. D__ a____ m____ e_ f_______ D-n a-d-n m-n-d e- f-b-u-r- --------------------------- Den anden måned er februar. 0
El tercer mes és març. D---t-edje--å--d-er-m-rt-. D__ t_____ m____ e_ m_____ D-n t-e-j- m-n-d e- m-r-s- -------------------------- Den tredje måned er marts. 0
El quart mes és abril. Den ------ -å--d-e-------. D__ f_____ m____ e_ a_____ D-n f-e-d- m-n-d e- a-r-l- -------------------------- Den fjerde måned er april. 0
El cinquè mes és maig. D---f---e m-ne--e- ma-. D__ f____ m____ e_ m___ D-n f-m-e m-n-d e- m-j- ----------------------- Den femte måned er maj. 0
El sisè mes és juny. D---s----e-måne--e- ----. D__ s_____ m____ e_ j____ D-n s-e-t- m-n-d e- j-n-. ------------------------- Den sjette måned er juni. 0
Sis mesos són mig any. Sek--m-n------- -- --lv---r. S___ m______ e_ e_ h____ å__ S-k- m-n-d-r e- e- h-l-t å-. ---------------------------- Seks måneder er et halvt år. 0
Gener, febrer, març, j---ar- f--r-ar----r-s, j______ f_______ m_____ j-n-a-, f-b-u-r- m-r-s- ----------------------- januar, februar, marts, 0
abril, maig, juny. ap--l, m--,-ju-i. a_____ m___ j____ a-r-l- m-j- j-n-. ----------------- april, maj, juni. 0
El setè mes és juliol. Den s---nd- -å-e- er-juli D__ s______ m____ e_ j___ D-n s-v-n-e m-n-d e- j-l- ------------------------- Den syvende måned er juli 0
El vuitè mes és agost. De--o--e-de ----- -- -----t. D__ o______ m____ e_ a______ D-n o-t-n-e m-n-d e- a-g-s-. ---------------------------- Den ottende måned er august. 0
El novè mes és setembre. D-- ni--d---å--- -r-septe-b--. D__ n_____ m____ e_ s_________ D-n n-e-d- m-n-d e- s-p-e-b-r- ------------------------------ Den niende måned er september. 0
El desè mes és octubre. D-n -----e ---ed -r-o--ob-r. D__ t_____ m____ e_ o_______ D-n t-e-d- m-n-d e- o-t-b-r- ---------------------------- Den tiende måned er oktober. 0
L’onzè mes és novembre. D-- ell-v-----ned-e---o-ember. D__ e______ m____ e_ n________ D-n e-l-v-e m-n-d e- n-v-m-e-. ------------------------------ Den ellevte måned er november. 0
El dotzè mes és desembre. D---t---t- må--d e--de-e-ber. D__ t_____ m____ e_ d________ D-n t-l-t- m-n-d e- d-c-m-e-. ----------------------------- Den tolvte måned er december. 0
Dotze mesos són un any. T-l----n-de--er--- å-. T___ m______ e_ e_ å__ T-l- m-n-d-r e- e- å-. ---------------------- Tolv måneder er et år. 0
Juliol, agost, setembre, ju-i, au------se-------, j____ a______ s_________ j-l-, a-g-s-, s-p-e-b-r- ------------------------ juli, august, september, 0
octubre, novembre i desembre. okt-b--- -o--m---- ----mb-r. o_______ n________ d________ o-t-b-r- n-v-m-e-, d-c-m-e-. ---------------------------- oktober, november, december. 0

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...