Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   ro Numere ordinale

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [şaizeci şi unu]

Numere ordinale

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
El primer mes és gener. Pri-a lun- ---e i-------. P____ l___ e___ i________ P-i-a l-n- e-t- i-n-a-i-. ------------------------- Prima lună este ianuarie. 0
El segon mes és febrer. A-d-ua -u-- e-----ebruar--. A d___ l___ e___ f_________ A d-u- l-n- e-t- f-b-u-r-e- --------------------------- A doua lună este februarie. 0
El tercer mes és març. A---ei- -u-- este -a---e. A t____ l___ e___ m______ A t-e-a l-n- e-t- m-r-i-. ------------------------- A treia lună este martie. 0
El quart mes és abril. A---tr- l-----s-e------ie. A p____ l___ e___ a_______ A p-t-a l-n- e-t- a-r-l-e- -------------------------- A patra lună este aprilie. 0
El cinquè mes és maig. A--in--a --n- --t- m-i. A c_____ l___ e___ m___ A c-n-e- l-n- e-t- m-i- ----------------------- A cincea lună este mai. 0
El sisè mes és juny. A--a-ea---nă est- iu-i-. A ş____ l___ e___ i_____ A ş-s-a l-n- e-t- i-n-e- ------------------------ A şasea lună este iunie. 0
Sis mesos són mig any. Şase-lu-- î---m-a-- --ju-ă-a-e--e --. Ş___ l___ î________ o j_______ d_ a__ Ş-s- l-n- î-s-m-a-ă o j-m-t-t- d- a-. ------------------------------------- Şase luni însumează o jumătate de an. 0
Gener, febrer, març, i-n--r-e- f--r-ar-e- mar---, i________ f_________ m______ i-n-a-i-, f-b-u-r-e- m-r-i-, ---------------------------- ianuarie, februarie, martie, 0
abril, maig, juny. apri--e- --i--i --nie. a_______ m__ ş_ i_____ a-r-l-e- m-i ş- i-n-e- ---------------------- aprilie, mai şi iunie. 0
El setè mes és juliol. A şa---- lun- --t- i--ie. A ş_____ l___ e___ i_____ A ş-p-e- l-n- e-t- i-l-e- ------------------------- A şaptea lună este iulie. 0
El vuitè mes és agost. A-o--a -un- e-t--au--s-. A o___ l___ e___ a______ A o-t- l-n- e-t- a-g-s-. ------------------------ A opta lună este august. 0
El novè mes és setembre. A---ua-lună----e -e---mb-i-. A n___ l___ e___ s__________ A n-u- l-n- e-t- s-p-e-b-i-. ---------------------------- A noua lună este septembrie. 0
El desè mes és octubre. A-zece- lun--e-t--o-to-brie. A z____ l___ e___ o_________ A z-c-a l-n- e-t- o-t-m-r-e- ---------------------------- A zecea lună este octombrie. 0
L’onzè mes és novembre. A----p-e-ec-a ------s-e no--mbrie. A u__________ l___ e___ n_________ A u-s-r-z-c-a l-n- e-t- n-i-m-r-e- ---------------------------------- A unsprezecea lună este noiembrie. 0
El dotzè mes és desembre. A do-ăsprezec-a -un- --te d--e-br--. A d____________ l___ e___ d_________ A d-u-s-r-z-c-a l-n- e-t- d-c-m-r-e- ------------------------------------ A douăsprezecea lună este decembrie. 0
Dotze mesos són un any. D--spre--ce -u-i ---ume-z---n-an. D__________ l___ î________ u_ a__ D-i-p-e-e-e l-n- î-s-m-a-ă u- a-. --------------------------------- Doisprezece luni însumează un an. 0
Juliol, agost, setembre, i-li----u--st- s-p-e-----, i_____ a______ s__________ i-l-e- a-g-s-, s-p-e-b-i-, -------------------------- iulie, august, septembrie, 0
octubre, novembre i desembre. o-t------,-noi-mb--e- -e---b--e. o_________ n_________ d_________ o-t-m-r-e- n-i-m-r-e- d-c-m-r-e- -------------------------------- octombrie, noiembrie, decembrie. 0

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...