Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   sq Numra rreshtorё

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [gjashtёdhjetёenjё]

Numra rreshtorё

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
El primer mes és gener. M--j- i pa-- ё--tё ja--r-. M____ i p___ ё____ j______ M-a-i i p-r- ё-h-ё j-n-r-. -------------------------- Muaji i parё ёshtё janari. 0
El segon mes és febrer. M-aj--i d-tё--sh-- s-k--ti. M____ i d___ ё____ s_______ M-a-i i d-t- ё-h-ё s-k-r-i- --------------------------- Muaji i dytё ёshtё shkurti. 0
El tercer mes és març. M--ji --tr-tё --h-- -a---. M____ i t____ ё____ m_____ M-a-i i t-e-ё ё-h-ё m-r-i- -------------------------- Muaji i tretё ёshtё marsi. 0
El quart mes és abril. Mu-ji-- k---r--ёs-----r-l--. M____ i k_____ ё____ p______ M-a-i i k-t-r- ё-h-ё p-i-l-. ---------------------------- Muaji i katёrt ёshtё prilli. 0
El cinquè mes és maig. M-a-i i----t----ht---a-. M____ i p____ ё____ m___ M-a-i i p-s-ё ё-h-ё m-i- ------------------------ Muaji i pestё ёshtё mai. 0
El sisè mes és juny. Mu--i-i--j-s-----sh-- -e-sh---. M____ i g______ ё____ q________ M-a-i i g-a-h-ё ё-h-ё q-r-h-r-. ------------------------------- Muaji i gjashtё ёshtё qershori. 0
Sis mesos són mig any. G--s--ё-mu-j-jan- --ё-g-y-mё -it-. G______ m___ j___ n__ g_____ v____ G-a-h-ё m-a- j-n- n-ё g-y-m- v-t-. ---------------------------------- Gjashtё muaj janё njё gjysmё viti. 0
Gener, febrer, març, jan--, sh-ur-,--a--, j_____ s______ m____ j-n-r- s-k-r-, m-r-, -------------------- janar, shkurt, mars, 0
abril, maig, juny. p--l-, --j-d-e--e-sh--. p_____ m__ d__ q_______ p-i-l- m-j d-e q-r-h-r- ----------------------- prill, maj dhe qershor. 0
El setè mes és juliol. Mua-i-----t--ё -shtё--o--ik-. M____ i s_____ ё____ k_______ M-a-i i s-t-t- ё-h-ё k-r-i-u- ----------------------------- Muaji i shtatё ёshtё korriku. 0
El vuitè mes és agost. M-a-i------ё -sh-ё------i. M____ i t___ ё____ g______ M-a-i i t-t- ё-h-ё g-s-t-. -------------------------- Muaji i tetё ёshtё gushti. 0
El novè mes és setembre. Mu--- i n-n------t- --t-to--. M____ i n____ ё____ s________ M-a-i i n-n-ё ё-h-ё s-t-t-r-. ----------------------------- Muaji i nёntё ёshtё shtatori. 0
El desè mes és octubre. M-aj- i-dhj--ё ---tё ----r-. M____ i d_____ ё____ t______ M-a-i i d-j-t- ё-h-ё t-t-r-. ---------------------------- Muaji i dhjetё ёshtё tetori. 0
L’onzè mes és novembre. M-a-- - -----ё--j--- -s-tё-n--t--i. M____ i n___________ ё____ n_______ M-a-i i n-ё-b-d-j-t- ё-h-ё n-n-o-i- ----------------------------------- Muaji i njёmbёdhjetё ёshtё nёntori. 0
El dotzè mes és desembre. Mua-i ---y--ёdhj-t- ёsht- dh-etor-. M____ i d__________ ё____ d________ M-a-i i d-m-ё-h-e-ё ё-h-ё d-j-t-r-. ----------------------------------- Muaji i dymbёdhjetё ёshtё dhjetori. 0
Dotze mesos són un any. Dy--ё-hj--- mu---j-nё n----i-. D__________ m___ j___ n__ v___ D-m-ё-h-e-ё m-a- j-n- n-ё v-t- ------------------------------ Dymbёdhjetё muaj janё njё vit. 0
Juliol, agost, setembre, ko---k,--u--t,---tat--, k______ g_____ s_______ k-r-i-, g-s-t- s-t-t-r- ----------------------- korrik, gusht, shtator, 0
octubre, novembre i desembre. tet--,---------h---h-e-or. t_____ n_____ d__ d_______ t-t-r- n-n-o- d-e d-j-t-r- -------------------------- tetor, nёntor dhe dhjetor. 0

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...