Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   ti መስተጻምር 4

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [ተስዓንሸውዓተን]

97 [tesi‘anishewi‘ateni]

መስተጻምር 4

mesitets’amiri 4

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. ተለ--- -----ከ-፣ድ-----ዱ-- ። ተ____ ተ___ ከ_____ ወ____ ። ተ-ቪ-ን ተ-ሊ- ከ-፣-ቃ- ወ-ዱ-፣ ። ------------------------- ተለቪዦን ተወሊዑ ከሎ፣ድቃስ ወሲዱዎ፣ ። 0
te---īz---- tewelī---k-----ik’--- we----wo፣-። t__________ t_______ k___________ w________ ። t-l-v-z-o-i t-w-l-‘- k-l-፣-i-’-s- w-s-d-w-፣ ። --------------------------------------------- televīzhoni tewelī‘u kelo፣dik’asi wesīduwo፣ ።
Es va quedar tot i que ja era tard. መ---እ-ከ-፣ -ና-ኣይ---። መ__ እ____ ገ_ ኣ_____ መ-ዩ እ-ከ-፣ ገ- ኣ-ከ-ን- ------------------- መስዩ እንከሎ፣ ገና ኣይከደን። 0
mes--u--n-kel-፣ -ena------de--። m_____ i_______ g___ a_________ m-s-y- i-i-e-o- g-n- a-i-e-e-i- ------------------------------- mesiyu inikelo፣ gena ayikedeni።
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. ተ---ና--ን-ለና-፣----ጸን-። ተ____ እ____ ፣ ኣ____ ። ተ-ጺ-ና እ-ከ-ና ፣ ኣ-መ-ን ። --------------------- ተቋጺርና እንከለና ፣ ኣይመጸን ። 0
t-k’wa------na-in-kel--a ፣-a-im-t-’-ni-። t_____________ i________ ፣ a__________ ። t-k-w-t-’-r-n- i-i-e-e-a ፣ a-i-e-s-e-i ። ---------------------------------------- tek’wats’īrina inikelena ፣ ayimets’eni ።
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. እ---ለቪ-ን ተወሊዑ-----ኮ-ኑ--- -ቃስ ወሲዱዎ። እ_ ተ____ ተ___ ኔ__ ኮ__ ግ_ ድ__ ወ____ እ- ተ-ቪ-ን ተ-ሊ- ኔ-፣ ኮ-ኑ ግ- ድ-ስ ወ-ዱ-። ---------------------------------- እቲ ተለቪዦን ተወሊዑ ኔሩ፣ ኮይኑ ግን ድቃስ ወሲዱዎ። 0
it- --lev-z-o----ewe---u n-ru----y-n--g----di-’a-- w-s---wo። i__ t__________ t_______ n____ k_____ g___ d______ w________ i-ī t-l-v-z-o-i t-w-l-‘- n-r-፣ k-y-n- g-n- d-k-a-i w-s-d-w-። ------------------------------------------------------------ itī televīzhoni tewelī‘u nēru፣ koyinu gini dik’asi wesīduwo።
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. መሲ- እ--ኔ-- ኮ-- -ን-ገና--ይከ-ን። መ__ እ_ ኔ__ ኮ__ ግ_ ገ_ ኣ_____ መ-ዩ እ- ኔ-። ኮ-ኑ ግ- ገ- ኣ-ከ-ን- --------------------------- መሲዩ እዩ ኔሩ። ኮይኑ ግን ገና ኣይከደን። 0
m-s--u-iy---ē-u።-k--i-- ---i g----a------n-። m_____ i__ n____ k_____ g___ g___ a_________ m-s-y- i-u n-r-። k-y-n- g-n- g-n- a-i-e-e-i- -------------------------------------------- mesīyu iyu nēru። koyinu gini gena ayikedeni።
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. ተቋጺ-ና---ና---ንተ-ኮነ--- ኣ-መጸ--። ተ____ ኔ___ እ__ ኮ_ ግ_ ኣ____ ። ተ-ጺ-ና ኔ-ና- እ-ተ ኮ- ግ- ኣ-መ-ን ። ---------------------------- ተቋጺርና ኔርና። እንተ ኮነ ግን ኣይመጸን ። 0
te--w-t-’--ina-nē-in-።-i-ite kone-gi---ay---t--e---። t_____________ n______ i____ k___ g___ a__________ ። t-k-w-t-’-r-n- n-r-n-። i-i-e k-n- g-n- a-i-e-s-e-i ። ---------------------------------------------------- tek’wats’īrina nērina። inite kone gini ayimets’eni ።
Encara que no té permís de conduir, condueix. ሽ-‘- ፍቓድ መ--- ኣ-ሃ-ዎ -ም---------ይዝው- --። ሽ___ ፍ__ መ___ ኣ____ እ___ ፣ መ__ ይ___ ኢ__ ሽ-‘- ፍ-ድ መ-ወ- ኣ-ሃ-ዎ እ-በ- ፣ መ-ና ይ-ው- ኢ-። --------------------------------------- ሽሕ‘ኳ ፍቓድ መዘወሪ ኣይሃልዎ እምበር ፣ መኪና ይዝውር ኢዩ። 0
sh-ḥ-‘kw---ik----i----e-erī-a--ha---- i-ib-ri-፣ mek-----izi-ir- --u። s________ f______ m_______ a________ i______ ፣ m_____ y_______ ī___ s-i-̣-‘-w- f-k-’-d- m-z-w-r- a-i-a-i-o i-i-e-i ፣ m-k-n- y-z-w-r- ī-u- --------------------------------------------------------------------- shiḥi‘kwa fiḵ’adi mezewerī ayihaliwo imiberi ፣ mekīna yiziwiri īyu።
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. ሽ-‘--ጽርግ- -ማ------ልጢ- እ- -ዝ--። ሽ___ ጽ___ ለ__ ከ_ ቀ___ እ_ ዝ____ ሽ-‘- ጽ-ግ- ለ-ጽ ከ- ቀ-ጢ- እ- ዝ-ው-። ------------------------------ ሽሕ‘ኳ ጽርግያ ለማጽ ከሎ ቀልጢፉ እዩ ዝዝውር። 0
sh-ḥ--kw--t--iri-i-----m--s-- k--o-k’-li-’--u-i---z--iwi--። s________ t_________ l_______ k___ k_________ i__ z________ s-i-̣-‘-w- t-’-r-g-y- l-m-t-’- k-l- k-e-i-’-f- i-u z-z-w-r-። ------------------------------------------------------------ shiḥi‘kwa ts’irigiya lemats’i kelo k’elit’īfu iyu ziziwiri።
Encara que està borratxo, va en bicicleta. ሰ-ሩ -ሎ ብሽ--ታ--ዝው-። ሰ__ ከ_ ብ____ ይ____ ሰ-ሩ ከ- ብ-ግ-ታ ይ-ው-። ------------------ ሰኺሩ ከሎ ብሽግለታ ይዝውር። 0
s--̱īr------ b--higi--ta-yi-iw-ri። s_____ k___ b__________ y________ s-h-ī-u k-l- b-s-i-i-e-a y-z-w-r-። ---------------------------------- seẖīru kelo bishigileta yiziwiri።
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. ፍ-ድ መ--- -ብ-----ይ- ግ- ይዝው- -ዩ ። ፍ__ መ___ የ____ ኮ__ ግ_ ይ___ ኢ_ ። ፍ-ድ መ-ወ- የ-ሉ-። ኮ-ኑ ግ- ይ-ው- ኢ- ። ------------------------------- ፍቓድ መዘወሪ የብሉን። ኮይኑ ግን ይዝውር ኢዩ ። 0
fiḵ’-d- m---w-rī ---i----።--oy-----i-- ---iw--- ī-- ። f______ m_______ y________ k_____ g___ y_______ ī__ ። f-k-’-d- m-z-w-r- y-b-l-n-። k-y-n- g-n- y-z-w-r- ī-u ። ------------------------------------------------------ fiḵ’adi mezewerī yebiluni። koyinu gini yiziwiri īyu ።
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. እቲ-ጽ--ያ-ለማ- እዩ። እ-----ግ- -ልጢ- -ዩ-----። እ_ ጽ___ ለ__ እ__ እ____ ግ_ ቀ___ እ_ ዝ____ እ- ጽ-ግ- ለ-ጽ እ-። እ-ተ-ነ ግ- ቀ-ጢ- እ- ዝ-ው-። -------------------------------------- እቲ ጽርግያ ለማጽ እዩ። እንተኾነ ግን ቀልጢፉ እዩ ዝዝውር። 0
itī-t---ri-i-a-l-----’--i--። i--te----e -------e-i---fu --u z-z---ri። i__ t_________ l_______ i___ i________ g___ k_________ i__ z________ i-ī t-’-r-g-y- l-m-t-’- i-u- i-i-e-̱-n- g-n- k-e-i-’-f- i-u z-z-w-r-። --------------------------------------------------------------------- itī ts’irigiya lemats’i iyu። initeẖone gini k’elit’īfu iyu ziziwiri።
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. ን----ሩ-እዩ----ኑ--- ------ ዝዝ-ር። ን_ ሰ__ እ__ ኮ__ ግ_ ብ_____ ዝ____ ን- ሰ-ሩ እ-። ኮ-ኑ ግ- ብ-ሽ-ለ- ዝ-ው-። ------------------------------ ንሱ ሰኺሩ እዩ። ኮይኑ ግን ብብሽግለታ ዝዝውር። 0
nisu ---̱ī-u-i----k-y-n----n- -ibis-igil----z-ziwir-። n___ s_____ i___ k_____ g___ b____________ z________ n-s- s-h-ī-u i-u- k-y-n- g-n- b-b-s-i-i-e-a z-z-w-r-። ----------------------------------------------------- nisu seẖīru iyu። koyinu gini bibishigileta ziziwiri።
No troba feina encara que ha estudiat. ሽሕ-- --ሂ- ----ታ--ራሕ-ኣ--ረ-በት---። ሽ___ ተ___ ከ_ ቦ_ ስ__ ኣ________ ። ሽ-‘- ተ-ሂ- ከ- ቦ- ስ-ሕ ኣ-ት-ኸ-ት-፣ ። ------------------------------- ሽሕ‘ኳ ተማሂራ ከላ ቦታ ስራሕ ኣይትረኸበትን፣ ። 0
sh---i‘k-a --mah-r- -el- -o-a--ir-----a--tir-h--betin-- ። s________ t_______ k___ b___ s_____ a_______________ ። s-i-̣-‘-w- t-m-h-r- k-l- b-t- s-r-h-i a-i-i-e-̱-b-t-n-፣ ። --------------------------------------------------------- shiḥi‘kwa temahīra kela bota siraḥi ayitireẖebetini፣ ።
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. ቃን--ከ--፣---ሓ-----ኸይ-----፣ ቃ__ ከ_____ ሓ__ ኣ_____ እ__ ቃ-ዛ ከ-ዋ-ና- ሓ-ም ኣ-ኸ-ድ- እ-፣ ------------------------- ቃንዛ ከለዋ፣ናብ ሓኪም ኣትኸይድን እያ፣ 0
k----za--el--a-na-i---a----------ey--i-- --a፣ k______ k__________ ḥ_____ a__________ i___ k-a-i-a k-l-w-፣-a-i h-a-ī-i a-i-̱-y-d-n- i-a- --------------------------------------------- k’aniza kelewa፣nabi ḥakīmi atiẖeyidini iya፣
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. ፣ገን-- ዘ-ብ---ላ-መኪና ት-ዝእ። ፣____ ዘ___ ከ_ መ__ ት____ ፣-ን-ብ ዘ-ብ- ከ- መ-ና ት-ዝ-። ----------------------- ፣ገንዘብ ዘይብላ ከላ መኪና ትገዝእ። 0
፣g---zeb--z--i-ila---l-----ī-- ti-ez-’i። ፣________ z_______ k___ m_____ t________ ፣-e-i-e-i z-y-b-l- k-l- m-k-n- t-g-z-’-። ---------------------------------------- ፣genizebi zeyibila kela mekīna tigezi’i።
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. ዩ----- ------- ----ቦ- --- ---ረ-በ-ን እ-። ዩ_____ ወ__ ከ__ ዝ__ ቦ_ ስ__ ኣ_______ እ__ ዩ-ቨ-ስ- ወ-ኣ ከ-ሳ ዝ-ነ ቦ- ስ-ሕ ኣ-ት-ኸ-ት- እ-። -------------------------------------- ዩኒቨርስቲ ወዲኣ ከንሳ ዝኾነ ቦታ ስራሕ ኣይትረኸበትን እያ። 0
yunī-e---i---w------ke--sa--iẖo-e-b-t- ----ḥ- ayi---eẖ---tini-i-a። y___________ w_____ k_____ z_____ b___ s_____ a______________ i___ y-n-v-r-s-t- w-d-’- k-n-s- z-h-o-e b-t- s-r-h-i a-i-i-e-̱-b-t-n- i-a- --------------------------------------------------------------------- yunīverisitī wedī’a kenisa ziẖone bota siraḥi ayitireẖebetini iya።
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. ቃን----ዋ--እን--ነ-ግ---ብ------ይት--ድን---። ቃ__ ከ___ እ____ ግ_ ና_ ሓ__ ኣ______ እ__ ቃ-ዛ ከ-ዋ- እ-ተ-ነ ግ- ና- ሓ-ም ኣ-ት-ይ-ን እ-። ------------------------------------ ቃንዛ ከለዋ። እንተኾነ ግን ናብ ሓኪም ኣይትኸይድን እያ። 0
k-aniz- ----w-። i---eẖ-ne-gin- ---i-ḥ-------yi--h-ey-di-i-i-a። k______ k______ i________ g___ n___ ḥ_____ a____________ i___ k-a-i-a k-l-w-። i-i-e-̱-n- g-n- n-b- h-a-ī-i a-i-i-̱-y-d-n- i-a- ---------------------------------------------------------------- k’aniza kelewa። initeẖone gini nabi ḥakīmi ayitiẖeyidini iya።
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. ን- ገን-ብ የብላን- --ኑ-ግ- --ና ት-ዝ-። ን_ ገ___ የ____ ኮ__ ግ_ መ__ ት____ ን- ገ-ዘ- የ-ላ-። ኮ-ኑ ግ- መ-ና ት-ዝ-። ------------------------------ ንሳ ገንዘብ የብላን። ኮይኑ ግን መኪና ትገዝእ። 0
n-s-----izeb- ye--lan-። ko-i-u gin--me---a ----z-’-። n___ g_______ y________ k_____ g___ m_____ t________ n-s- g-n-z-b- y-b-l-n-። k-y-n- g-n- m-k-n- t-g-z-’-። ---------------------------------------------------- nisa genizebi yebilani። koyinu gini mekīna tigezi’i።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...