Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   ti እዋናት-ዓመትን ኩነታት ኣየርን

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [ዓሰርተሽዱሽተ]

16 [‘aseriteshidushite]

እዋናት-ዓመትን ኩነታት ኣየርን

[iwanati-‘ametini kunetati ayerini]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: እዚኦ----------ዓመት-እዮ-፥ እ______ እ_______ እ___ እ-ኦ-’-ም እ-ና---መ- እ-ም- --------------------- እዚኦም’ቶም እዋናት-ዓመት እዮም፥ 0
i-ī--m-’t-mi--w--at--‘am--i i---i፥ i___________ i_____________ i_____ i-ī-o-i-t-m- i-a-a-i-‘-m-t- i-o-i- ---------------------------------- izī’omi’tomi iwanati-‘ameti iyomi፥
La primavera, l’estiu, ጽድያ- --ይ ጽ___ ሃ__ ጽ-ያ- ሃ-ይ -------- ጽድያ፣ ሃጋይ 0
ts’idi-a፣ ha-ayi t________ h_____ t-’-d-y-፣ h-g-y- ---------------- ts’idiya፣ hagayi
la tardor i l’hivern. ከ--------ን። ከ___ ክ_____ ከ-ዒ- ክ-ም-ን- ----------- ከውዒን ክረምትን። 0
ke--‘-n----re--t---። k_______ k__________ k-w-‘-n- k-r-m-t-n-። -------------------- kewi‘īni kiremitini።
L’estiu és calorós. ሓ---ሃሩ----። ሓ__ ሃ__ እ__ ሓ-ይ ሃ-ር እ-። ----------- ሓጋይ ሃሩር እዩ። 0
ḥ-gayi --ru-i -yu። ḥ_____ h_____ i___ h-a-a-i h-r-r- i-u- ------------------- ḥagayi haruri iyu።
A l’estiu, fa sol. ኣ--ሓ------ ትበ-ቕ እ-። ኣ_ ሓ__ ጸ__ ት___ እ__ ኣ- ሓ-ይ ጸ-ይ ት-ር- እ-። ------------------- ኣብ ሓጋይ ጸሓይ ትበርቕ እያ። 0
a-i h-a--yi-ts’eh-----t-b---ḵ---i--። a__ ḥ_____ t_______ t________ i___ a-i h-a-a-i t-’-h-a-i t-b-r-k-’- i-a- ------------------------------------- abi ḥagayi ts’eḥayi tiberiḵ’i iya።
A l’estiu, ens agrada passejar. ኣብ---ይ -ነ-ውር----ይብ--። ኣ_ ሓ__ ከ____ ደ_ ይ____ ኣ- ሓ-ይ ከ-ዛ-ር ደ- ይ-ለ-። --------------------- ኣብ ሓጋይ ከነዛውር ደስ ይብለና። 0
ab- ḥ-gayi---n-za-i-i des- -ibilena። a__ ḥ_____ k_________ d___ y________ a-i h-a-a-i k-n-z-w-r- d-s- y-b-l-n-። ------------------------------------- abi ḥagayi kenezawiri desi yibilena።
L’hivern és fred. ክረ-ቲ ቁ- -ዩ። ክ___ ቁ_ እ__ ክ-ም- ቁ- እ-። ----------- ክረምቲ ቁሪ እዩ። 0
ki-em-tī-k’u----y-። k_______ k____ i___ k-r-m-t- k-u-ī i-u- ------------------- kiremitī k’urī iyu።
A l’hivern neva o plou. ኣ---ረ-- -ርጪ -ይ----ይ-ርም እዩ። ኣ_ ክ___ ው__ ወ_ ማ_ ይ___ እ__ ኣ- ክ-ም- ው-ጪ ወ- ማ- ይ-ር- እ-። -------------------------- ኣብ ክረምቲ ውርጪ ወይ ማይ ይሃርም እዩ። 0
a-i k-r-mi-ī-wi-ich---w-----------ha--mi-i-u። a__ k_______ w_______ w___ m___ y_______ i___ a-i k-r-m-t- w-r-c-’- w-y- m-y- y-h-r-m- i-u- --------------------------------------------- abi kiremitī wirich’ī weyi mayi yiharimi iyu።
A l’hivern, ens encanta estar a casa. ኣ--ክ--ቲ--ብ-ገ-----ፍ-ደስ-ይ-ለና። ኣ_ ክ___ ኣ_ ገ_ ም___ ደ_ ይ____ ኣ- ክ-ም- ኣ- ገ- ም-ራ- ደ- ይ-ለ-። --------------------------- ኣብ ክረምቲ ኣብ ገዛ ምትራፍ ደስ ይብለና። 0
a-i k--e-it--abi-geza-mit-r-fi -esi -ib-lena። a__ k_______ a__ g___ m_______ d___ y________ a-i k-r-m-t- a-i g-z- m-t-r-f- d-s- y-b-l-n-። --------------------------------------------- abi kiremitī abi geza mitirafi desi yibilena።
Fa fred. ቁ----። ቁ_ ኣ__ ቁ- ኣ-። ------ ቁሪ ኣሎ። 0
k’urī-alo። k____ a___ k-u-ī a-o- ---------- k’urī alo።
Plou. ማይ-ይ-ርም-ኣሎ። ማ_ ይ___ ኣ__ ማ- ይ-ር- ኣ-። ----------- ማይ ይሃርም ኣሎ። 0
mayi-yiharimi al-። m___ y_______ a___ m-y- y-h-r-m- a-o- ------------------ mayi yiharimi alo።
Fa vent. ንፋ- -ሎ። ን__ ኣ__ ን-ስ ኣ-። ------- ንፋስ ኣሎ። 0
ni---i ---። n_____ a___ n-f-s- a-o- ----------- nifasi alo።
Fa calor. ሃ-ር ኣ-። ሃ__ ኣ__ ሃ-ር ኣ-። ------- ሃሩር ኣሎ። 0
har-r---lo። h_____ a___ h-r-r- a-o- ----------- haruri alo።
Fa sol. ጸ-----። ጸ__ ኣ__ ጸ-ይ ኣ-። ------- ጸሓይ ኣላ። 0
t-’-ḥa-- al-። t_______ a___ t-’-h-a-i a-a- -------------- ts’eḥayi ala።
Fa un bon dia. ደበና-- -ለው። ደ____ ኣ___ ደ-ና-ት ኣ-ው- ---------- ደበናታት ኣለው። 0
d-b--at--- --e--። d_________ a_____ d-b-n-t-t- a-e-i- ----------------- debenatati alewi።
Quin temps fa avui? ሎ- ኩ------ር --ይ ድዩ? ሎ_ ኩ___ ኣ__ ከ__ ድ__ ሎ- ኩ-ታ- ኣ-ር ከ-ይ ድ-? ------------------- ሎሚ ኩነታት ኣየር ከመይ ድዩ? 0
lo-ī k----at- -y-r----mey- ---u? l___ k_______ a____ k_____ d____ l-m- k-n-t-t- a-e-i k-m-y- d-y-? -------------------------------- lomī kunetati ayeri kemeyi diyu?
Avui fa fred. ሎሚ -ሪ--ሎ። ሎ_ ቁ_ ኣ__ ሎ- ቁ- ኣ-። --------- ሎሚ ቁሪ ኣሎ። 0
l--ī-k’u-ī a-o። l___ k____ a___ l-m- k-u-ī a-o- --------------- lomī k’urī alo።
Avui fa calor. ሎሚ ሃ-----። ሎ_ ሃ__ ኣ__ ሎ- ሃ-ር ኣ-። ---------- ሎሚ ሃሩር ኣሎ። 0
lomī---r--i--l-። l___ h_____ a___ l-m- h-r-r- a-o- ---------------- lomī haruri alo።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!