Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   am ግንኙነቶች

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [ዘጠና ሰባት]

97 [zet’ena sebati]

ግንኙነቶች

[mesitets’amiri 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. ቴ-------- -ሆ-ም--ሱ-እን-ልፍ --ደው። ቴ____ ክ__ ቢ___ እ_ እ____ ወ____ ቴ-ቪ-ኑ ክ-ት ቢ-ን- እ- እ-ቅ-ፍ ወ-ደ-። ----------------------------- ቴሌቪዥኑ ክፍት ቢሆንም እሱ እንቅልፍ ወሰደው። 0
tē-ēv--h-n- k-fi----īh--imi is---nik’i-i-i w-se-e--. t__________ k_____ b_______ i__ i_________ w________ t-l-v-z-i-u k-f-t- b-h-n-m- i-u i-i-’-l-f- w-s-d-w-. ---------------------------------------------------- tēlēvīzhinu kifiti bīhonimi isu inik’ilifi wesedewi.
Es va quedar tot i que ja era tard. የ----ሆንም -ሱ-ተቀም-ል። የ__ ቢ___ እ_ ተ_____ የ-ሸ ቢ-ን- እ- ተ-ም-ል- ------------------ የመሸ ቢሆንም እሱ ተቀምጧል። 0
ye-es-- b-honi-i -s- t--’e-it----i. y______ b_______ i__ t_____________ y-m-s-e b-h-n-m- i-u t-k-e-i-’-a-i- ----------------------------------- yemeshe bīhonimi isu tek’emit’wali.
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. ብ----ር- እሱ ----ም። ብ______ እ_ አ_____ ብ-ቀ-ጠ-ም እ- አ-መ-ም- ----------------- ብንቀጣጠርም እሱ አልመጣም። 0
bin-k---’a-----mi isu --imet--mi. b________________ i__ ā__________ b-n-k-e-’-t-e-i-i i-u ā-i-e-’-m-. --------------------------------- binik’et’at’erimi isu ālimet’ami.
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. ቴ-ቪ-------ቢሆ-ም--ሱ-እን-ልፍ -ሰደ-። ቴ____ ክ__ ቢ___ እ_ እ____ ወ____ ቴ-ቪ-ኑ ክ-ት ቢ-ን- እ- እ-ቅ-ፍ ወ-ደ-። ----------------------------- ቴሌቪዥኑ ክፍት ቢሆንም እሱ እንቅልፍ ወሰደው። 0
t-lēvī-hi-u k-fi-- b--onimi i-u --i-’ili-i--esede-i. t__________ k_____ b_______ i__ i_________ w________ t-l-v-z-i-u k-f-t- b-h-n-m- i-u i-i-’-l-f- w-s-d-w-. ---------------------------------------------------- tēlēvīzhinu kifiti bīhonimi isu inik’ilifi wesedewi.
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. የ-ሸ ---- -ሱ ተ-ምጧል። የ__ ቢ___ እ_ ተ_____ የ-ሸ ቢ-ን- እ- ተ-ም-ል- ------------------ የመሸ ቢሆንም እሱ ተቀምጧል። 0
yemeshe -īho-i-i-i-u----’e---’w-li. y______ b_______ i__ t_____________ y-m-s-e b-h-n-m- i-u t-k-e-i-’-a-i- ----------------------------------- yemeshe bīhonimi isu tek’emit’wali.
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. ብ---ጠ-ም--ሱ--ልመ--። ብ______ እ_ አ_____ ብ-ቀ-ጠ-ም እ- አ-መ-ም- ----------------- ብንቀጣጠርም እሱ አልመጣም። 0
b-n--’-t--t’-rim- isu--l-----am-. b________________ i__ ā__________ b-n-k-e-’-t-e-i-i i-u ā-i-e-’-m-. --------------------------------- binik’et’at’erimi isu ālimet’ami.
Encara que no té permís de conduir, condueix. መ-- ፈቃድ ባይ-ረ-ም ---ን-መኪና-ይ---። መ__ ፈ__ ባ_____ እ___ መ__ ይ____ መ-ጃ ፈ-ድ ባ-ኖ-ው- እ-ኳ- መ-ና ይ-ዳ-። ----------------------------- መንጃ ፈቃድ ባይኖረውም እንኳን መኪና ይነዳል። 0
menij- f-k’adi-ba---o-e-i-- in--wa-i ------ --ne---i. m_____ f______ b___________ i_______ m_____ y________ m-n-j- f-k-a-i b-y-n-r-w-m- i-i-w-n- m-k-n- y-n-d-l-. ----------------------------------------------------- menija fek’adi bayinorewimi inikwani mekīna yinedali.
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. መ--ዱ---ሸራታች------እ-ኳን --ጥ-- ይ-ዳል። መ___ ተ_____ ቢ___ እ___ በ____ ይ____ መ-ገ- ተ-ሸ-ታ- ቢ-ን- እ-ኳ- በ-ጥ-ት ይ-ዳ-። --------------------------------- መንገዱ ተንሸራታች ቢሆንም እንኳን በፍጥነት ይነዳል። 0
men---d--ten----r----hi bī-o-im---n-k-a-i -efit-in--i-yin-d---. m_______ t_____________ b_______ i_______ b__________ y________ m-n-g-d- t-n-s-e-a-a-h- b-h-n-m- i-i-w-n- b-f-t-i-e-i y-n-d-l-. --------------------------------------------------------------- menigedu tenisheratachi bīhonimi inikwani befit’ineti yinedali.
Encara que està borratxo, va en bicicleta. የ-- ቢሆ-----ኳን ሳይ-----ዳ-። የ__ ቢ___ እ___ ሳ___ ይ____ የ-ጣ ቢ-ን- እ-ኳ- ሳ-ክ- ይ-ዳ-። ------------------------ የጠጣ ቢሆንም እንኳን ሳይክል ይነዳል። 0
y--’e--a b--oni-- --i-w--i--ay-k--i y-n--al-. y_______ b_______ i_______ s_______ y________ y-t-e-’- b-h-n-m- i-i-w-n- s-y-k-l- y-n-d-l-. --------------------------------------------- yet’et’a bīhonimi inikwani sayikili yinedali.
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. መ----ቃድ የለውም --- --ና ይነ--። መ__ ፈ__ የ___ ሆ__ መ__ ይ____ መ-ጃ ፈ-ድ የ-ው- ሆ-ም መ-ና ይ-ዳ-። -------------------------- መንጃ ፈቃድ የለውም ሆኖም መኪና ይነዳል። 0
m-n-j- --k’a-i -e-ew--- ----mi -ek-n--yi-edali. m_____ f______ y_______ h_____ m_____ y________ m-n-j- f-k-a-i y-l-w-m- h-n-m- m-k-n- y-n-d-l-. ----------------------------------------------- menija fek’adi yelewimi honomi mekīna yinedali.
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. መን---አ--ራታች-ነው --ንም በ-ጥ-ት-ይ-ዳል። መ___ አ_____ ነ_ ቢ___ በ____ ይ____ መ-ገ- አ-ሸ-ታ- ነ- ቢ-ን- በ-ጥ-ት ይ-ዳ-። ------------------------------- መንገዱ አንሸራታች ነው ቢሆንም በፍጥነት ይነዳል። 0
m-ni--d--ā-is---a-achi-ne-- bīh-n--i b-f-t--n-t- --n-----. m_______ ā____________ n___ b_______ b__________ y________ m-n-g-d- ā-i-h-r-t-c-i n-w- b-h-n-m- b-f-t-i-e-i y-n-d-l-. ---------------------------------------------------------- menigedu ānisheratachi newi bīhonimi befit’ineti yinedali.
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. ሰክ-ል-ሆኖም -ይክ- ይነዳ-። ሰ___ ሆ__ ሳ___ ይ____ ሰ-ሯ- ሆ-ም ሳ-ክ- ይ-ዳ-። ------------------- ሰክሯል ሆኖም ሳይክል ይነዳል። 0
s-k-------h-no-i-sa--ki-i-y-n-dal-. s________ h_____ s_______ y________ s-k-r-a-i h-n-m- s-y-k-l- y-n-d-l-. ----------------------------------- sekirwali honomi sayikili yinedali.
No troba feina encara que ha estudiat. ብ--ር- እን----ራ--ላ-ኘ--። ብ____ እ___ ስ_ አ______ ብ-ማ-ም እ-ኳ- ስ- አ-ገ-ች-። --------------------- ብትማርም እንኳን ስራ አላገኘችም። 0
bi-i---im---ni-wa-i---ra -l---n--c---i. b_________ i_______ s___ ā_____________ b-t-m-r-m- i-i-w-n- s-r- ā-a-e-y-c-i-i- --------------------------------------- bitimarimi inikwani sira ālagenyechimi.
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. ቢ-ማትም እን-- -ደ ---ር-አልሄደ---። ቢ____ እ___ ወ_ ዶ___ አ_____ ። ቢ-ማ-ም እ-ኳ- ወ- ዶ-ተ- አ-ሄ-ች- ። --------------------------- ቢያማትም እንኳን ወደ ዶክተር አልሄደችም ። 0
bīy----im- i----a-i -ede d---t------i-ē-ec--m- . b_________ i_______ w___ d_______ ā___________ . b-y-m-t-m- i-i-w-n- w-d- d-k-t-r- ā-i-ē-e-h-m- . ------------------------------------------------ bīyamatimi inikwani wede dokiteri ālihēdechimi .
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. ገንዘብ---ኖ-ት--እንኳን--ኪና -ዛ-። ገ___ ባ_____ እ___ መ__ ገ___ ገ-ዘ- ባ-ኖ-ት- እ-ኳ- መ-ና ገ-ች- ------------------------- ገንዘብ ባይኖራትም እንኳን መኪና ገዛች። 0
g-n--eb- b-y-no-a--mi -nikw-n--m----a-g-zac-i. g_______ b___________ i_______ m_____ g_______ g-n-z-b- b-y-n-r-t-m- i-i-w-n- m-k-n- g-z-c-i- ---------------------------------------------- genizebi bayinoratimi inikwani mekīna gezachi.
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. ተም-ለች -ኖም--ራ-አላገኘ--። ተ____ ሆ__ ስ_ አ______ ተ-ራ-ች ሆ-ም ስ- አ-ገ-ች-። -------------------- ተምራለች ሆኖም ስራ አላገኘችም። 0
t-m-------i--onom- si-a---age--ec--mi. t__________ h_____ s___ ā_____________ t-m-r-l-c-i h-n-m- s-r- ā-a-e-y-c-i-i- -------------------------------------- temiralechi honomi sira ālagenyechimi.
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. ህመም--ላት ሆ-- ----ክ-ር-አ-----። ህ__ አ__ ሆ__ ወ_ ዶ___ አ______ ህ-ም አ-ት ሆ-ም ወ- ዶ-ተ- አ-ሄ-ች-። --------------------------- ህመም አላት ሆኖም ወደ ዶክተር አልሄደችም። 0
h-me-- ā--ti-ho-om- --d- -oki-er- ā----dechimi. h_____ ā____ h_____ w___ d_______ ā____________ h-m-m- ā-a-i h-n-m- w-d- d-k-t-r- ā-i-ē-e-h-m-. ----------------------------------------------- himemi ālati honomi wede dokiteri ālihēdechimi.
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. ገ-ዘ---ላ---ሆኖ----ና ---። ገ___ የ___ ሆ__ መ__ ገ___ ገ-ዘ- የ-ት- ሆ-ም መ-ና ገ-ች- ---------------------- ገንዘብ የላትም ሆኖም መኪና ገዛች። 0
ge-i-------la--mi--on--i m--īna -----hi. g_______ y_______ h_____ m_____ g_______ g-n-z-b- y-l-t-m- h-n-m- m-k-n- g-z-c-i- ---------------------------------------- genizebi yelatimi honomi mekīna gezachi.

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...