Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   eo Konjunkcioj 4

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [naŭdek sep]

Konjunkcioj 4

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. L- -nd-rmiĝ-s-k--n--- l- t-le-id-l---s-is ----i-a. L_ e_________ k______ l_ t_________ e____ ŝ_______ L- e-d-r-i-i- k-a-k-m l- t-l-v-d-l- e-t-s ŝ-l-i-a- -------------------------------------------------- Li endormiĝis kvankam la televidilo estis ŝaltita. 0
Es va quedar tot i que ja era tard. Li---k--a---e-t-s-kv-n--m --m -a-fr---. L_ a______ r_____ k______ j__ m________ L- a-k-r-ŭ r-s-i- k-a-k-m j-m m-l-r-i-. --------------------------------------- Li ankoraŭ restis kvankam jam malfruis. 0
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. Li n--v-n-s----nkam ----iks------d-vu--. L_ n_ v____ k______ n_ f_____ r_________ L- n- v-n-s k-a-k-m n- f-k-i- r-n-e-u-n- ---------------------------------------- Li ne venis kvankam ni fiksis rendevuon. 0
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. L-----ev--il--esti- ---------L--t-me- end---i-i-. L_ t_________ e____ ŝ_______ L_ t____ e__________ L- t-l-v-d-l- e-t-s ŝ-l-i-a- L- t-m-n e-d-r-i-i-. ------------------------------------------------- La televidilo estis ŝaltita. Li tamen endormiĝis. 0
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. Ja--ma-fru-s- -- -am-n ankor-- r--t--. J__ m________ L_ t____ a______ r______ J-m m-l-r-i-. L- t-m-n a-k-r-ŭ r-s-i-. -------------------------------------- Jam malfruis. Li tamen ankoraŭ restis. 0
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. Ni f-k-is-r-n--vuo----- ----n--- -e-is. N_ f_____ r_________ L_ t____ n_ v_____ N- f-k-i- r-n-e-u-n- L- t-m-n n- v-n-s- --------------------------------------- Ni fiksis rendevuon. Li tamen ne venis. 0
Encara que no té permís de conduir, condueix. K------ li--e---v-s -ti-pe--e-ilo-- l--sti-a-. K______ l_ n_ h____ s______________ l_ s______ K-a-k-m l- n- h-v-s s-i-p-r-e-i-o-, l- s-i-a-. ---------------------------------------------- Kvankam li ne havas stirpermesilon, li stiras. 0
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. Kvan-a---a --jo g---i-a---li --p--e--etu-a-. K______ l_ v___ g________ l_ r_____ v_______ K-a-k-m l- v-j- g-i-i-a-, l- r-p-d- v-t-r-s- -------------------------------------------- Kvankam la vojo glitigas, li rapide veturas. 0
Encara que està borratxo, va en bicicleta. K-------l--ebr-a-- ----ici-las. K______ l_ e______ l_ b________ K-a-k-m l- e-r-a-, l- b-c-k-a-. ------------------------------- Kvankam li ebrias, li biciklas. 0
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. L--n--havas s-ir-er-e----n. -- ta-e- -t--as. L_ n_ h____ s______________ L_ t____ s______ L- n- h-v-s s-i-p-r-e-i-o-. L- t-m-n s-i-a-. -------------------------------------------- Li ne havas stirpermesilon. Li tamen stiras. 0
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. L- -ojo gl--iga----i t-m-n ra-ide-v-t-ras. L_ v___ g________ L_ t____ r_____ v_______ L- v-j- g-i-i-a-. L- t-m-n r-p-d- v-t-r-s- ------------------------------------------ La vojo glitigas. Li tamen rapide veturas. 0
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. L- -----s- -i-ta----b--ik---. L_ e______ L_ t____ b________ L- e-r-a-. L- t-m-n b-c-k-a-. ----------------------------- Li ebrias. Li tamen biciklas. 0
No troba feina encara que ha estudiat. Ŝi-ne tro-a---a---o- kv--k-- ŝi -t---s. Ŝ_ n_ t_____ l______ k______ ŝ_ s______ Ŝ- n- t-o-a- l-b-r-n k-a-k-m ŝ- s-u-i-. --------------------------------------- Ŝi ne trovas laboron kvankam ŝi studis. 0
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. Ŝi-ne-vi-i-as -u---iston k---k------h-vas-do-o--jn. Ŝ_ n_ v______ k_________ k______ ŝ_ h____ d________ Ŝ- n- v-z-t-s k-r-c-s-o- k-a-k-m ŝ- h-v-s d-l-r-j-. --------------------------------------------------- Ŝi ne vizitas kuraciston kvankam ŝi havas dolorojn. 0
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. Ŝ- --eta- aŭ--- k-a-k------ne hav-s m---n. Ŝ_ a_____ a____ k______ ŝ_ n_ h____ m_____ Ŝ- a-e-a- a-t-n k-a-k-m ŝ- n- h-v-s m-n-n- ------------------------------------------ Ŝi aĉetas aŭton kvankam ŝi ne havas monon. 0
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. Ŝ- --u-is.--i t---- n--trov----abor-n. Ŝ_ s______ Ŝ_ t____ n_ t_____ l_______ Ŝ- s-u-i-. Ŝ- t-m-n n- t-o-i- l-b-r-n- -------------------------------------- Ŝi studis. Ŝi tamen ne trovis laboron. 0
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. Ŝi -a-a--d--o-oj-. ---t------e vizitas --ra-iston. Ŝ_ h____ d________ Ŝ_ t____ n_ v______ k__________ Ŝ- h-v-s d-l-r-j-. Ŝ- t-m-n n- v-z-t-s k-r-c-s-o-. -------------------------------------------------- Ŝi havas dolorojn. Ŝi tamen ne vizitas kuraciston. 0
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. Ŝ---- h-vas mono-- Ŝi---men aĉe------ton. Ŝ_ n_ h____ m_____ Ŝ_ t____ a_____ a_____ Ŝ- n- h-v-s m-n-n- Ŝ- t-m-n a-e-a- a-t-n- ----------------------------------------- Ŝi ne havas monon. Ŝi tamen aĉetas aŭton. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...