Manual de conversa

ca Conversa 3   »   ti ንዕሽቶይ ዝርርብ 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [ዕስራንክልተን]

22 [‘isiranikiliteni]

ንዕሽቶይ ዝርርብ 3

[ni‘ishitoyi ziriribi 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Fuma vostè? ትትክኹ--ኹ-? ት___ ዲ___ ት-ክ- ዲ-ም- --------- ትትክኹ ዲኹም? 0
t-t-k-ẖ- d-----i? t_______ d______ t-t-k-h-u d-h-u-i- ------------------ titikiẖu dīẖumi?
Abans, sí. ቀደም-እወ። ቀ__ እ__ ቀ-ም እ-። ------- ቀደም እወ። 0
k--dem---we። k______ i___ k-e-e-i i-e- ------------ k’edemi iwe።
Però ara ja no fumo. ሕጂ ግ-------ን እ-። ሕ_ ግ_ ኣ_____ እ__ ሕ- ግ- ኣ-ት-ኽ- እ-። ---------------- ሕጂ ግን ኣይትክኽን እየ። 0
ḥ--ī --n---y--iki--in- i-e። ḥ___ g___ a__________ i___ h-i-ī g-n- a-i-i-i-̱-n- i-e- ---------------------------- ḥijī gini ayitikiẖini iye።
Li importa si fumo? ይ-ብሸ-- -የ -ን--- ኣት---? ይ_____ ዲ_ እ____ ኣ___ ? ይ-ብ-ኩ- ዲ- እ-ድ-ር ኣ-ኪ- ? ---------------------- ይርብሸኩም ዲየ እንድሕር ኣትኪኸ ? 0
y-----she--mi--īy--i---i---r----ik---- ? y____________ d___ i________ a______ ? y-r-b-s-e-u-i d-y- i-i-i-̣-r- a-i-ī-̱- ? ---------------------------------------- yiribishekumi dīye inidiḥiri atikīẖe ?
No, no gens. ኖ፣-ፈ--ኩም-ኣ-ት-ብ-ን-። ኖ_ ፈ____ ኣ________ ኖ- ፈ-ም-ም ኣ-ት-ብ-ን-። ------------------ ኖ፣ ፈጺምኩም ኣይትርብሹንን። 0
no---ets’-mik-m----itiri--s-uni-i። n__ f___________ a________________ n-፣ f-t-’-m-k-m- a-i-i-i-i-h-n-n-። ---------------------------------- no፣ fets’īmikumi ayitiribishunini።
No em molesta pas. እዚ ኣ-ር-ሸን- --። እ_ ኣ______ እ__ እ- ኣ-ር-ሸ-ን እ-። -------------- እዚ ኣይርብሸንን እዩ። 0
iz---y-rib-sh-n------u። i__ a_____________ i___ i-ī a-i-i-i-h-n-n- i-u- ----------------------- izī ayiribishenini iyu።
Que vol res de beure? ገለ ትሰ-- ? ገ_ ት___ ? ገ- ት-ት- ? --------- ገለ ትሰትዩ ? 0
g-le---setiyu ? g___ t_______ ? g-l- t-s-t-y- ? --------------- gele tisetiyu ?
Un conyac? ሓደ--ኛክ? ሓ_ ኮ___ ሓ- ኮ-ክ- ------- ሓደ ኮኛክ? 0
h-ade----yak-? ḥ___ k_______ h-a-e k-n-a-i- -------------- ḥade konyaki?
No, més aviat una cervesa. ኖ፣-ቢ---ሓይ-። ኖ_ ቢ_ ይ____ ኖ- ቢ- ይ-ይ-። ----------- ኖ፣ ቢራ ይሓይሽ። 0
no---īr- --ḥ----h-። n__ b___ y_________ n-፣ b-r- y-h-a-i-h-። -------------------- no፣ bīra yiḥayishi።
Que viatja molt vostè? ብ-----ሹ---ም? ብ__ ት__ ዲ___ ብ-ሕ ት-ሹ ዲ-ም- ------------ ብዙሕ ትገሹ ዲኹም? 0
b----̣i--ig-shu d--̱um-? b_____ t______ d______ b-z-h-i t-g-s-u d-h-u-i- ------------------------ bizuḥi tigeshu dīẖumi?
Sí, però són sobretot viatges de negocis. እ-- -በ---ግ--ናይ-ስራ--መ---ት-እዩ። እ__ ዝ___ ግ_ ና_ ስ__ መ____ እ__ እ-፣ ዝ-ዝ- ግ- ና- ስ-ሕ መ-ሻ-ት እ-። ---------------------------- እወ፣ ዝበዝሕ ግዜ ናይ ስራሕ መገሻታት እዩ። 0
i-e፣-z-be-i-̣i g----n-yi -i-aḥ------shat--i--yu። i___ z_______ g___ n___ s_____ m__________ i___ i-e- z-b-z-h-i g-z- n-y- s-r-h-i m-g-s-a-a-i i-u- ------------------------------------------------- iwe፣ zibeziḥi gizē nayi siraḥi megeshatati iyu።
Però ara fem vacances. ሕ---ን -ርፍ------ገብ- -ለ--። ሕ_ ግ_ ዕ___ ኢ_ ን___ ዘ__ ። ሕ- ግ- ዕ-ፍ- ኢ- ን-ብ- ዘ-ና ። ------------------------ ሕጂ ግን ዕርፍቲ ኢና ንገብር ዘለና ። 0
h-------ni ------tī-īna--ig--i------ena ። ḥ___ g___ ‘_______ ī__ n_______ z_____ ። h-i-ī g-n- ‘-r-f-t- ī-a n-g-b-r- z-l-n- ። ----------------------------------------- ḥijī gini ‘irifitī īna nigebiri zelena ።
Quina calor! እ-ታ---ይነት---ር ዩ! እ___ ዓ___ ሃ__ ዩ_ እ-ታ- ዓ-ነ- ሃ-ር ዩ- ---------------- እንታይ ዓይነት ሃሩር ዩ! 0
i--tayi----i-eti h---ri yu! i______ ‘_______ h_____ y__ i-i-a-i ‘-y-n-t- h-r-r- y-! --------------------------- initayi ‘ayineti haruri yu!
Sí, avui fa molta calor. እ-፣--ሚ---ዩ-ሃሩ- ኣሎ። እ__ ሎ_ ኣ__ ሃ__ ኣ__ እ-፣ ሎ- ኣ-ዩ ሃ-ር ኣ-። ------------------ እወ፣ ሎሚ ኣዝዩ ሃሩር ኣሎ። 0
iw----o-ī ---yu--ar-ri-a-o። i___ l___ a____ h_____ a___ i-e- l-m- a-i-u h-r-r- a-o- --------------------------- iwe፣ lomī aziyu haruri alo።
Anem al balcó. ና- ባ-ኮ- -ኺድ። ና_ ባ___ ን___ ና- ባ-ኮ- ን-ድ- ------------ ናብ ባልኮን ንኺድ። 0
nab--bal-k-n---i--īd-። n___ b_______ n______ n-b- b-l-k-n- n-h-ī-i- ---------------------- nabi balikoni niẖīdi።
Demà hi haurà una festa. ጽ-ሕ -ብ----ቲ---። ጽ__ ኣ__ ፓ__ ኣ__ ጽ-ሕ ኣ-ዚ ፓ-ቲ ኣ-። --------------- ጽባሕ ኣብዚ ፓርቲ ኣሎ። 0
ts’ib--̣- -b--ī -arit--a--። t_______ a____ p_____ a___ t-’-b-h-i a-i-ī p-r-t- a-o- --------------------------- ts’ibaḥi abizī paritī alo።
Que vol venir també? ት-ጹ ዲኹ-? ት__ ዲ___ ት-ጹ ዲ-ም- -------- ትመጹ ዲኹም? 0
time---- -īẖ--i? t_______ d______ t-m-t-’- d-h-u-i- ----------------- timets’u dīẖumi?
Sí, també hi som convidats. እ-፣ -ሕ-‘---ተዓ--- --። እ__ ን_____ ተ____ ኢ__ እ-፣ ን-ና-ው- ተ-ዲ-ና ኢ-። -------------------- እወ፣ ንሕና‘ውን ተዓዲምና ኢና። 0
i-e---i-̣----win- t-‘a-ī-i-a-ī--። i___ n__________ t_________ ī___ i-e- n-h-i-a-w-n- t-‘-d-m-n- ī-a- --------------------------------- iwe፣ niḥina‘wini te‘adīmina īna።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!