Manual de conversa

ca L’esport   »   ti ስፖርት

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [ኣርብዓንትሽዓተን]

49 [aribi‘anitishi‘ateni]

ስፖርት

siporiti

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Practiques cap esport? ስ--- ት----ዲኻ? ስ___ ት___ ዲ__ ስ-ር- ት-ብ- ዲ-? ------------- ስፖርት ትገብር ዲኻ? 0
s---r-t--t-gebiri----̱-? s_______ t_______ d____ s-p-r-t- t-g-b-r- d-h-a- ------------------------ siporiti tigebiri dīẖa?
Sí, em cal moure. እ- ክ---ቐ- ---። እ_ ክ_____ ኣ___ እ- ክ-ቓ-ቐ- ኣ-ኒ- -------------- እወ ክንቓሳቐስ ኣለኒ። 0
i-e-k-niḵ-asaḵ------l---። i__ k_____________ a_____ i-e k-n-k-’-s-k-’-s- a-e-ī- --------------------------- iwe kiniḵ’asaḵ’esi alenī።
Vaig al centre esportiu. ኣ--ኣብ-ና- ስ--- ክለብ--- ዝጻወት። ኣ_ ኣ_ ና_ ስ___ ክ__ ኢ_ ዝ____ ኣ- ኣ- ና- ስ-ር- ክ-ብ ኢ- ዝ-ወ-። -------------------------- ኣነ ኣብ ናይ ስፖርት ክለብ ኢየ ዝጻወት። 0
a-- a---n--i-sipor-ti ---ebi ----zi---a-e-i። a__ a__ n___ s_______ k_____ ī__ z__________ a-e a-i n-y- s-p-r-t- k-l-b- ī-e z-t-’-w-t-። -------------------------------------------- ane abi nayi siporiti kilebi īye zits’aweti።
Juguem a futbol. ን-----ሾ እግ- ኢ--ንጻወት። ን__ ክ__ እ__ ኢ_ ን____ ን-ና ክ-ሾ እ-ሪ ኢ- ን-ወ-። -------------------- ንሕና ክዑሾ እግሪ ኢና ንጻወት። 0
ni--ina-ki‘--h- i-i-ī īna-n-ts-a-eti። n_____ k______ i____ ī__ n__________ n-h-i-a k-‘-s-o i-i-ī ī-a n-t-’-w-t-። ------------------------------------- niḥina ki‘usho igirī īna nits’aweti።
A vegades nedem. ሓደ--- -- ንሕምብ-። ሓ_ ሓ_ ግ_ ን_____ ሓ- ሓ- ግ- ን-ም-ስ- --------------- ሓደ ሓደ ግዜ ንሕምብስ። 0
h--d- h---e-g--ē n--̣--i--s-። ḥ___ ḥ___ g___ n__________ h-a-e h-a-e g-z- n-h-i-i-i-i- ----------------------------- ḥade ḥade gizē niḥimibisi።
O fem moto. ወይ --ግለ--ን-ው-። ወ_ ብ____ ን____ ወ- ብ-ግ-ታ ን-ው-። -------------- ወይ ብሽግለታ ንዝውር። 0
w-y- b--higi-eta--i---i--። w___ b__________ n________ w-y- b-s-i-i-e-a n-z-w-r-። -------------------------- weyi bishigileta niziwiri።
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. ኣ- ከተማና ስቴድዮን -ዑ- --። ኣ_ ከ___ ስ____ ኩ__ ኣ__ ኣ- ከ-ማ- ስ-ድ-ን ኩ-ሶ ኣ-። --------------------- ኣብ ከተማና ስቴድዮን ኩዑሶ ኣሎ። 0
a-i k---m--a -----i--ni k--uso a--። a__ k_______ s_________ k_____ a___ a-i k-t-m-n- s-t-d-y-n- k-‘-s- a-o- ----------------------------------- abi ketemana sitēdiyoni ku‘uso alo።
També hi ha una piscina amb sauna. መ-ም-ሲ -- -ውን--ሎ መ____ ቦ_ እ__ ኣ_ መ-ም-ሲ ቦ- እ-ን ኣ- --------------- መሕምበሲ ቦታ እውን ኣሎ 0
m-h-imibes- bot- iw--i---o m_________ b___ i____ a__ m-h-i-i-e-ī b-t- i-i-i a-o -------------------------- meḥimibesī bota iwini alo
I hi ha un camp de golf. ከም- -ማ ም-----ልፍ-ኣ። ከ__ ድ_ ም___ ጎ__ ኣ_ ከ-ኡ ድ- ም-ዋ- ጎ-ፍ ኣ- ------------------ ከምኡ ድማ ምጽዋቲ ጎልፍ ኣ። 0
ke--’u-di-- -its---a-- go-if- -። k_____ d___ m_________ g_____ a_ k-m-’- d-m- m-t-’-w-t- g-l-f- a- -------------------------------- kemi’u dima mits’iwatī golifi a።
Què hi ha a la televisió? ኣብ -ለቪ-- -ን-- ----ኣ-? ኣ_ ተ____ እ___ ም__ ኣ__ ኣ- ተ-ቪ-ን እ-ታ- ም-ብ ኣ-? --------------------- ኣብ ተለቪዦን እንታይ ምደብ ኣሎ? 0
a----ele-īzh-n- ----ayi -ide-i --o? a__ t__________ i______ m_____ a___ a-i t-l-v-z-o-i i-i-a-i m-d-b- a-o- ----------------------------------- abi televīzhoni initayi midebi alo?
Hi ha un partit de futbol. ሕጂ-ወታ---ሶ-እ-ሪ--ኸ-----። ሕ____ ኩ__ እ__ ይ___ ኣ__ ሕ-ጸ-ታ ኩ-ሶ እ-ሪ ይ-ይ- ኣ-። ---------------------- ሕጂጸወታ ኩዑሶ እግሪ ይኸይድ ኣሎ። 0
ḥ-j-t----e-a-----so---i-ī yi-̱e-id- a--። ḥ___________ k_____ i____ y_______ a___ h-i-ī-s-e-e-a k-‘-s- i-i-ī y-h-e-i-i a-o- ----------------------------------------- ḥijīts’eweta ku‘uso igirī yiẖeyidi alo።
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. እ--ጀር--ዊት -ንታ ---ር እ--እ----ዊ----ታ--ጻ-- ኣሎ-። እ_ ጀ_____ ጋ__ ኣ___ እ_ እ______ ጋ__ ይ___ ኣ___ እ- ጀ-መ-ዊ- ጋ-ታ ኣ-ጻ- እ- እ-ግ-ዛ-ት ጋ-ታ ይ-ወ- ኣ-ው- ------------------------------------------- እታ ጀርመናዊት ጋንታ ኣንጻር እታ እንግሊዛዊት ጋንታ ይጻወቱ ኣሎው። 0
i-a-jer-m-n-wīti ---i-a-a-i-----i -t------i-īzaw-ti-g--i-a--i-s’aw--u-a-o--። i__ j___________ g_____ a________ i__ i____________ g_____ y_________ a_____ i-a j-r-m-n-w-t- g-n-t- a-i-s-a-i i-a i-i-i-ī-a-ī-i g-n-t- y-t-’-w-t- a-o-i- ---------------------------------------------------------------------------- ita jerimenawīti ganita anits’ari ita inigilīzawīti ganita yits’awetu alowi።
Qui guanya? መን ---ር? መ_ ት____ መ- ት-ዕ-? -------- መን ትስዕር? 0
meni t-si----? m___ t________ m-n- t-s-‘-r-? -------------- meni tisi‘iri?
No en tinc ni idea. ኣይ--ጥን-እ-። ኣ_____ እ__ ኣ-ፈ-ጥ- እ-። ---------- ኣይፈልጥን እየ። 0
ay---li-’ini-iye። a___________ i___ a-i-e-i-’-n- i-e- ----------------- ayifelit’ini iye።
De moment, és un empat. ክ-ብ--ጂ--ዕ- ኢየ- ዘለዋ። ክ__ ሕ_ ማ__ ኢ__ ዘ___ ክ-ብ ሕ- ማ-ረ ኢ-ን ዘ-ዋ- ------------------- ክሳብ ሕጂ ማዕረ ኢየን ዘለዋ። 0
k-sab- ḥ--ī-ma‘i---ī-e-- -el-w-። k_____ ḥ___ m_____ ī____ z______ k-s-b- h-i-ī m-‘-r- ī-e-i z-l-w-። --------------------------------- kisabi ḥijī ma‘ire īyeni zelewa።
L’àrbitre és de Bèlgica. እቲ -ራዲ ካ---ለ-ማዊ ኢ--። እ_ ፈ__ ካ_ ብ____ ኢ_ ። እ- ፈ-ዲ ካ- ብ-ጂ-ዊ ኢ- ። -------------------- እቲ ፈራዲ ካብ ብለጂማዊ ኢዩ ። 0
i-ī-f--a-- k-bi---l--ī-------u-። i__ f_____ k___ b_________ ī__ ። i-ī f-r-d- k-b- b-l-j-m-w- ī-u ። -------------------------------- itī feradī kabi bilejīmawī īyu ።
Ara hi ha un penal. ሕጂ-ኣብ ሪጎ- ----። ሕ_ ኣ_ ሪ__ ኣ__ ። ሕ- ኣ- ሪ-ለ ኣ-ዋ ። --------------- ሕጂ ኣብ ሪጎለ ኣለዋ ። 0
ḥi-ī --- ---o-e--le-a-። ḥ___ a__ r_____ a____ ። h-i-ī a-i r-g-l- a-e-a ። ------------------------ ḥijī abi rīgole alewa ።
Gol! U a zero! ጎ-!-ሓ---ዜሮ! ጎ__ ሓ_ ብ___ ጎ-! ሓ- ብ-ሮ- ----------- ጎል! ሓደ ብዜሮ! 0
g-----ḥa-- -----o! g____ ḥ___ b______ g-l-! h-a-e b-z-r-! ------------------- goli! ḥade bizēro!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!