Manual de conversa

ca L’hora   »   ti ሰዓታት

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [ሸሞንተ]

8 [shemonite]

ሰዓታት

se‘atati

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Perdoni! ይ-ሬታ-! ይ___ ! ይ-ሬ- ! ------ ይቕሬታ ! 0
yik--i---a-! y________ ! y-k-’-r-t- ! ------------ yiḵ’irēta !
Quina hora és, si us plau? ሰ-ት ክንደይ-ኣ-፣ብጃኹም-? ሰ__ ክ___ ኣ______ ? ሰ-ት ክ-ደ- ኣ-፣-ጃ-ም ? ------------------ ሰዓት ክንደይ ኣሎ፣ብጃኹም ? 0
se‘a-i---ni---- a-o---j--̱-mi-? s_____ k_______ a___________ ? s-‘-t- k-n-d-y- a-o-b-j-h-u-i ? ------------------------------- se‘ati kinideyi alo፣bijaẖumi ?
Moltes gràcies. ብ--ሚ የቐንዩ-ይ። ብ___ የ______ ብ-ዕ- የ-ን-ለ-። ------------ ብጣዕሚ የቐንዩለይ። 0
b---a-imī--e-̱-e-i-u--y-። b________ y_____________ b-t-a-i-ī y-k-’-n-y-l-y-። ------------------------- bit’a‘imī yeḵ’eniyuleyi።
És la una. ሰ-- ሓ----። ሰ__ ሓ_ ኣ__ ሰ-ት ሓ- ኣ-። ---------- ሰዓት ሓደ ኣሎ። 0
s-‘--i h---e alo። s_____ ḥ___ a___ s-‘-t- h-a-e a-o- ----------------- se‘ati ḥade alo።
Són les dues. ሰዓት -ል----። ሰ__ ክ__ ኣ__ ሰ-ት ክ-ተ ኣ-። ----------- ሰዓት ክልተ ኣሎ። 0
se‘at- kili-e -lo። s_____ k_____ a___ s-‘-t- k-l-t- a-o- ------------------ se‘ati kilite alo።
Són les tres. ሰዓ--ሰ-ስተ ኣ-። ሰ__ ሰ___ ኣ__ ሰ-ት ሰ-ስ- ኣ-። ------------ ሰዓት ሰለስተ ኣሎ። 0
se‘------l-si-- ---። s_____ s_______ a___ s-‘-t- s-l-s-t- a-o- -------------------- se‘ati selesite alo።
Són les quatre. ሰ---ኣ-ባዕተ ኣሎ። ሰ__ ኣ____ ኣ__ ሰ-ት ኣ-ባ-ተ ኣ-። ------------- ሰዓት ኣርባዕተ ኣሎ። 0
se--ti ari-a‘--- ---። s_____ a________ a___ s-‘-t- a-i-a-i-e a-o- --------------------- se‘ati ariba‘ite alo።
Són les cinc. ሰዓት-ሓ-ሽተ ኣሎ። ሰ__ ሓ___ ኣ__ ሰ-ት ሓ-ሽ- ኣ-። ------------ ሰዓት ሓሙሽተ ኣሎ። 0
se-ati-h---u-hi-- -lo። s_____ ḥ________ a___ s-‘-t- h-a-u-h-t- a-o- ---------------------- se‘ati ḥamushite alo።
Són les sis. ሰ-ት ሽዱሽ- --። ሰ__ ሽ___ ኣ__ ሰ-ት ሽ-ሽ- ኣ-። ------------ ሰዓት ሽዱሽተ ኣሎ። 0
se‘at---hid-----e-alo። s_____ s_________ a___ s-‘-t- s-i-u-h-t- a-o- ---------------------- se‘ati shidushite alo።
Són les set. ሰዓ--ሸ-ዓ--እ-። ሰ__ ሸ___ እ__ ሰ-ት ሸ-ዓ- እ-። ------------ ሰዓት ሸውዓተ እዩ። 0
se‘-t--s-e-i--te iy-። s_____ s________ i___ s-‘-t- s-e-i-a-e i-u- --------------------- se‘ati shewi‘ate iyu።
Són les vuit. ሰ-- -ሞ-ተ---። ሰ__ ሸ___ ኣ__ ሰ-ት ሸ-ን- ኣ-። ------------ ሰዓት ሸሞንተ ኣሎ። 0
s-‘--i -he-o---- --o። s_____ s________ a___ s-‘-t- s-e-o-i-e a-o- --------------------- se‘ati shemonite alo።
Són les nou. ሰዓ- -ሽ-ተ---። ሰ__ ት___ ኣ__ ሰ-ት ት-ዓ- ኣ-። ------------ ሰዓት ትሽዓተ ኣሎ። 0
s-‘--- ----i-ate-a-o። s_____ t________ a___ s-‘-t- t-s-i-a-e a-o- --------------------- se‘ati tishi‘ate alo።
Són les deu. ሰ-ት-ዓ--- ኣ-። ሰ__ ዓ___ ኣ__ ሰ-ት ዓ-ር- ኣ-። ------------ ሰዓት ዓሰርተ ኣሎ። 0
se‘a-i--a---it--a-o። s_____ ‘_______ a___ s-‘-t- ‘-s-r-t- a-o- -------------------- se‘ati ‘aserite alo።
Són les onze. ሰ-ት --ር---- --። ሰ__ ዓ______ ኣ__ ሰ-ት ዓ-ር---ደ ኣ-። --------------- ሰዓት ዓሰርተ-ሓደ ኣሎ። 0
se--ti-‘ase-i-e--̣a------። s_____ ‘____________ a___ s-‘-t- ‘-s-r-t---̣-d- a-o- -------------------------- se‘ati ‘aserite-ḥade alo።
Són les dotze. ሰ-ት--ሰርተ-ልተ--ሎ። ሰ__ ዓ______ ኣ__ ሰ-ት ዓ-ር-ክ-ተ ኣ-። --------------- ሰዓት ዓሰርተክልተ ኣሎ። 0
se-------s---tek------a-o። s_____ ‘_____________ a___ s-‘-t- ‘-s-r-t-k-l-t- a-o- -------------------------- se‘ati ‘aseritekilite alo።
Un minut té seixanta segons. ሓ- ደቒቕ ሱ- --ኢ--ኣለዎ። ሓ_ ደ__ ሱ_ ካ___ ኣ___ ሓ- ደ-ቕ ሱ- ካ-ኢ- ኣ-ዎ- ------------------- ሓደ ደቒቕ ሱሳ ካልኢት ኣለዎ። 0
h--d- d--̱’īḵ-i su-a ---i’--i al-w-። ḥ___ d_______ s___ k_______ a_____ h-a-e d-k-’-k-’- s-s- k-l-’-t- a-e-o- ------------------------------------- ḥade deḵ’īḵ’i susa kali’īti alewo።
Una hora té seixanta minuts. ሓ---ዓት-ሱሳ----ቕ ኣ-ዎ። ሓ_ ሰ__ ሱ_ ደ___ ኣ___ ሓ- ሰ-ት ሱ- ደ-ይ- ኣ-ዎ- ------------------- ሓደ ሰዓት ሱሳ ደቓይቕ ኣለዎ። 0
h--d- -----i-sus- de-̱’a-i-̱-i ---w-። ḥ___ s_____ s___ d_________ a_____ h-a-e s-‘-t- s-s- d-k-’-y-k-’- a-e-o- ------------------------------------- ḥade se‘ati susa deḵ’ayiḵ’i alewo።
Un dia té vint-i-quatre hores. ሓ- ---ቲ--ስራ--ር--ተ--ዓታት -ለዎ። ሓ_ መ___ ዕ________ ሰ___ ኣ___ ሓ- መ-ል- ዕ-ራ-ኣ-ባ-ተ ሰ-ታ- ኣ-ዎ- --------------------------- ሓደ መዓልቲ ዕስራንኣርባዕተ ሰዓታት ኣለዎ። 0
h-a-e m-‘al--ī -isi--ni’-r---‘i-----‘-t----ale-o። ḥ___ m_______ ‘_________________ s_______ a_____ h-a-e m-‘-l-t- ‘-s-r-n-’-r-b-‘-t- s-‘-t-t- a-e-o- ------------------------------------------------- ḥade me‘alitī ‘isirani’ariba‘ite se‘atati alewo።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.