Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   sl Vezniki 4

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [sedemindevetdeset]

Vezniki 4

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. Zas-al -e--čepra---e-b-- tel-vi--r--kl------. Z_____ j__ č_____ j_ b__ t________ v_________ Z-s-a- j-, č-p-a- j- b-l t-l-v-z-r v-l-p-j-n- --------------------------------------------- Zaspal je, čeprav je bil televizor vklopljen. 0
Es va quedar tot i que ja era tard. Še--e --tal- če-r-- je -ilo že--ozn-. Š_ j_ o_____ č_____ j_ b___ ž_ p_____ Š- j- o-t-l- č-p-a- j- b-l- ž- p-z-o- ------------------------------------- Še je ostal, čeprav je bilo že pozno. 0
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. N- -r---l- č----v --- s--d---v-r-li. N_ p______ č_____ s__ s_ d__________ N- p-i-e-, č-p-a- s-o s- d-g-v-r-l-. ------------------------------------ Ni prišel, čeprav smo se dogovorili. 0
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. Te---iz-r je -i----i--an.-K---b --m---e---spal. T________ j_ b__ p_______ K____ t___ j_ z______ T-l-v-z-r j- b-l p-i-g-n- K-j-b t-m- j- z-s-a-. ----------------------------------------------- Televizor je bil prižgan. Kljub temu je zaspal. 0
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. Bilo--- -e-p---o---l-------u je ---o-tal. B___ j_ ž_ p_____ K____ t___ j_ š_ o_____ B-l- j- ž- p-z-o- K-j-b t-m- j- š- o-t-l- ----------------------------------------- Bilo je že pozno. Kljub temu je še ostal. 0
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. D-g-v-r--i---o-se--Kljub t-------p-i-e-. D_________ s__ s__ K____ t___ n_ p______ D-g-v-r-l- s-o s-. K-j-b t-m- n- p-i-e-. ---------------------------------------- Dogovorili smo se. Kljub temu ni prišel. 0
Encara que no té permís de conduir, condueix. Če-----n--a--o-n--keg- ----lj-nja,-vozi av-o. Č_____ n___ v_________ d__________ v___ a____ Č-p-a- n-m- v-z-i-k-g- d-v-l-e-j-, v-z- a-t-. --------------------------------------------- Čeprav nima vozniškega dovoljenja, vozi avto. 0
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. Če-r----e-ces---s--l---, vo-- -i-ro. Č_____ j_ c____ s_______ v___ h_____ Č-p-a- j- c-s-a s-o-z-a- v-z- h-t-o- ------------------------------------ Čeprav je cesta spolzka, vozi hitro. 0
Encara que està borratxo, va en bicicleta. Č-p-a- -- -ijan,--e -e-j--s kol-s-m. Č_____ j_ p_____ s_ p____ s k_______ Č-p-a- j- p-j-n- s- p-l-e s k-l-s-m- ------------------------------------ Čeprav je pijan, se pelje s kolesom. 0
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. O--nim--v----šk-ga -o-o-je-ja--Klj-b te-- vo-i avto. O_ n___ v_________ d__________ K____ t___ v___ a____ O- n-m- v-z-i-k-g- d-v-l-e-j-. K-j-b t-m- v-z- a-t-. ---------------------------------------------------- On nima vozniškega dovoljenja. Kljub temu vozi avto. 0
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. Cest- -e------ka- K-ju--temu--o-i--ak- h--ro. C____ j_ s_______ K____ t___ v___ t___ h_____ C-s-a j- s-o-z-a- K-j-b t-m- v-z- t-k- h-t-o- --------------------------------------------- Cesta je spolzka. Kljub temu vozi tako hitro. 0
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. On -e-----n- --j-b t-m--s- pe-je s -o-es-m. O_ j_ p_____ K____ t___ s_ p____ s k_______ O- j- p-j-n- K-j-b t-m- s- p-l-e s k-l-s-m- ------------------------------------------- On je pijan. Kljub temu se pelje s kolesom. 0
No troba feina encara que ha estudiat. No---- sl-ž-e -- -aj--- --p--- -e-š---ira-a. N_____ s_____ n_ n_____ č_____ j_ š_________ N-b-n- s-u-b- n- n-j-e- č-p-a- j- š-u-i-a-a- -------------------------------------------- Nobene službe ne najde, čeprav je študirala. 0
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. O-a-n--g-- k-zd--v---u--če-----čuti b---č--e. O__ n_ g__ k z_________ č_____ č___ b________ O-a n- g-e k z-r-v-i-u- č-p-a- č-t- b-l-č-n-. --------------------------------------------- Ona ne gre k zdravniku, čeprav čuti bolečine. 0
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. O-a ku-uje-av----čep--v --m-----a--a. O__ k_____ a____ č_____ n___ d_______ O-a k-p-j- a-t-, č-p-a- n-m- d-n-r-a- ------------------------------------- Ona kupuje avto, čeprav nima denarja. 0
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. Š-u---ala-je. ------t----n---a-----obe----lužb-. Š________ j__ K____ t___ n_ n____ n_____ s______ Š-u-i-a-a j-. K-j-b t-m- n- n-j-e n-b-n- s-u-b-. ------------------------------------------------ Študirala je. Kljub temu ne najde nobene službe. 0
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. On- ---i---l---n---Kl--- -e-- -- g---k -dra-----. O__ č___ b________ K____ t___ n_ g__ k z_________ O-a č-t- b-l-č-n-. K-j-b t-m- n- g-e k z-r-v-i-u- ------------------------------------------------- Ona čuti bolečine. Kljub temu ne gre k zdravniku. 0
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. Ona--i-a--e-a-j-----jub t-mu-kup--e-a--o. O__ n___ d_______ K____ t___ k_____ a____ O-a n-m- d-n-r-a- K-j-b t-m- k-p-j- a-t-. ----------------------------------------- Ona nima denarja. Kljub temu kupuje avto. 0

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...