Manual de conversa

ca Subordinades amb que 1   »   ti “ዳዝ” ዘለዎም ንኡስ ሓሳብት 1

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

Subordinades amb que 1

91 [ተስዓንሓደን]

91 [tesi‘aniḥadeni]

“ዳዝ” ዘለዎም ንኡስ ሓሳብት 1

[“dazi” zelewomi ni’usi ḥasabiti 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
El temps probablement serà millor demà. ኩነታ---የ- ጽባ---ና-ባ- -መ-ይ- እዩ። ኩ___ ኣ__ ጽ__ ም____ ክ____ እ__ ኩ-ታ- ኣ-ር ጽ-ሕ ም-ል-ት ክ-ሓ-ሽ እ-። ---------------------------- ኩነታት ኣየር ጽባሕ ምናልባት ክመሓይሽ እዩ። 0
ku-et--i--ye-i--s--ba-̣--mi--l---t---i-e-̣a-ishi --u። k_______ a____ t_______ m_________ k__________ i___ k-n-t-t- a-e-i t-’-b-h-i m-n-l-b-t- k-m-h-a-i-h- i-u- ----------------------------------------------------- kunetati ayeri ts’ibaḥi minalibati kimeḥayishi iyu።
Com ho sap? ካበይ ፈሊጥ-ሞ? ካ__ ፈ_____ ካ-ይ ፈ-ጥ-ሞ- ---------- ካበይ ፈሊጥኩሞ? 0
k--eyi--el-t-----o? k_____ f___________ k-b-y- f-l-t-i-u-o- ------------------- kabeyi felīt’ikumo?
Espero que serà millor. ተ-ፋ‘ገ----መ-የ-። ተ______ ክ_____ ተ-ፋ-ገ-ር ክ-ሓ-ሽ- -------------- ተስፋ‘ገብር ክመሓየሽ። 0
tes-fa‘-ebiri ---eḥ-y-sh-። t____________ k___________ t-s-f-‘-e-i-i k-m-h-a-e-h-። --------------------------- tesifa‘gebiri kimeḥayeshi።
Segur que vindrà (ell). ብ-ጉ--ክ--እ -- ። ብ___ ክ___ እ_ ። ብ-ጉ- ክ-ጽ- እ- ። -------------- ብርጉጽ ክመጽእ እዩ ። 0
bi--gu--’i ---ets-i-i --- ። b_________ k_________ i__ ። b-r-g-t-’- k-m-t-’-’- i-u ። --------------------------- biriguts’i kimets’i’i iyu ።
És segur? ርጉጽ -ዩ? ር__ ድ__ ር-ጽ ድ-? ------- ርጉጽ ድዩ? 0
rigu---i-d--u? r_______ d____ r-g-t-’- d-y-? -------------- riguts’i diyu?
Sé que vindrà. ንሱ-ከ--መ-- -ሊ--ኣ-- ። ን_ ከ_____ ፈ__ ኣ__ ። ን- ከ-ዝ-ጽ- ፈ-ጠ ኣ-ኹ ። ------------------- ንሱ ከምዝመጽእ ፈሊጠ ኣሎኹ ። 0
nis- kemi---e-s--’- f----’----o--u ። n___ k_____________ f______ a____ ። n-s- k-m-z-m-t-’-’- f-l-t-e a-o-̱- ። ------------------------------------ nisu kemizimets’i’i felīt’e aloẖu ።
Segur que trucarà. ብ-ግ- -ድ-ል -ዩ። ብ___ ክ___ ኢ__ ብ-ግ- ክ-ው- ኢ-። ------------- ብርግጽ ክድውል ኢዩ። 0
bir--i--’i----i--li īyu። b_________ k_______ ī___ b-r-g-t-’- k-d-w-l- ī-u- ------------------------ birigits’i kidiwili īyu።
De debò? ናይ-ብሓቂ? ና_ ብ___ ና- ብ-ቂ- ------- ናይ ብሓቂ? 0
na-i -iḥ-k’-? n___ b_______ n-y- b-h-a-’-? -------------- nayi biḥak’ī?
Crec que trucarà. ከምዝ--- ይ-ም-‘የ። ከ_____ ይ______ ከ-ዝ-ው- ይ-ም-‘-። -------------- ከምዝድውል ይኣምን‘የ። 0
k--izid-wi-i --’am-ni‘--። k___________ y___________ k-m-z-d-w-l- y-’-m-n-‘-e- ------------------------- kemizidiwili yi’amini‘ye።
El vi probablement és vell. እ- ነ---ብር---ያ ቀደም --። እ_ ነ__ ብ___ ያ ቀ__ እ__ እ- ነ-ት ብ-ጉ- ያ ቀ-ም እ-። --------------------- እቲ ነቢት ብርጉጽ ያ ቀደም እዩ። 0
i-----bīt---ir------i-ya---e-em---yu። i__ n_____ b_________ y_ k______ i___ i-ī n-b-t- b-r-g-t-’- y- k-e-e-i i-u- ------------------------------------- itī nebīti biriguts’i ya k’edemi iyu።
N’està segur? ብ--ክል ት-ል- --ም? ብ____ ት___ ዲ___ ብ-ኽ-ል ት-ል- ዲ-ም- --------------- ብትኽክል ትፈልጡ ዲኹም? 0
b-t--̱-k--i tif-----u -īẖ---? b_________ t________ d______ b-t-h-i-i-i t-f-l-t-u d-h-u-i- ------------------------------ bitiẖikili tifelit’u dīẖumi?
Suposo que és vell. ኣረጊ--ዩ ዝብል-----ኣ-ኒ ። ኣ_____ ዝ__ ግ__ ኣ__ ። ኣ-ጊ-’- ዝ-ል ግ-ት ኣ-ኒ ። -------------------- ኣረጊት’ዩ ዝብል ግምት ኣሎኒ ። 0
a-eg-t--y--z-b-l--gim-t----o-ī ። a_________ z_____ g_____ a____ ። a-e-ī-i-y- z-b-l- g-m-t- a-o-ī ። -------------------------------- aregīti’yu zibili gimiti alonī ።
El nostre cap és ben plantat. ሓ-ፊ--ጽቡቕ ----መ--። ሓ___ ጽ__ እ_ ዝ____ ሓ-ፊ- ጽ-ቕ እ- ዝ-ስ-። ----------------- ሓላፊና ጽቡቕ እዩ ዝመስል። 0
h---a------------̱’i--y------si-i። ḥ_______ t________ i__ z________ h-a-a-ī-a t-’-b-k-’- i-u z-m-s-l-። ---------------------------------- ḥalafīna ts’ibuḵ’i iyu zimesili።
Vol dir? ከ-ኡ-ረኺብ-ሞ? ከ__ ረ_____ ከ-ኡ ረ-ብ-ሞ- ---------- ከምኡ ረኺብክሞ? 0
kemi’u-------ikim-? k_____ r__________ k-m-’- r-h-ī-i-i-o- ------------------- kemi’u reẖībikimo?
Fins i tot em sembla molt guapo. ኣዝዩ ም-ኩዕ-ኮ-ኑ ረ-በዮ ። ኣ__ ም___ ኮ__ ረ___ ። ኣ-ዩ ም-ኩ- ኮ-ኑ ረ-በ- ። ------------------- ኣዝዩ ምልኩዕ ኮይኑ ረኺበዮ ። 0
a--yu m---ku-i ko-in------īb--o-። a____ m_______ k_____ r_______ ። a-i-u m-l-k-‘- k-y-n- r-h-ī-e-o ። --------------------------------- aziyu miliku‘i koyinu reẖībeyo ።
El cap segur que té una xicota. እቲ ሓ--------ዓ-ኪ-ኣ-ቶ። እ_ ሓ__ ብ___ ዓ__ ኣ___ እ- ሓ-ፊ ብ-ግ- ዓ-ኪ ኣ-ቶ- -------------------- እቲ ሓላፊ ብርግጽ ዓርኪ ኣላቶ። 0
i------l----b-ri--t----‘a---ī al---። i__ ḥ_____ b_________ ‘_____ a_____ i-ī h-a-a-ī b-r-g-t-’- ‘-r-k- a-a-o- ------------------------------------ itī ḥalafī birigits’i ‘arikī alato።
Ho creu de debò? ናይብሓቂ-ት-ም- ዲኹም? ና____ ት___ ዲ___ ና-ብ-ቂ ት-ም- ዲ-ም- --------------- ናይብሓቂ ትኣምኑ ዲኹም? 0
na--b-ḥa-’ī -i’----- --h---i? n__________ t_______ d______ n-y-b-h-a-’- t-’-m-n- d-h-u-i- ------------------------------ nayibiḥak’ī ti’aminu dīẖumi?
És ben possible que tingui una xicota. ሓን- -ርኪ --ህ-- ት-እ- ኢያ-። ሓ__ ዓ__ ክ____ ት___ ኢ_ ። ሓ-ቲ ዓ-ኪ ክ-ህ-ዎ ት-እ- ኢ- ። ----------------------- ሓንቲ ዓርኪ ክትህልዎ ትኽእል ኢያ ። 0
ḥa-itī ‘arikī k-t----iw--t-ẖ-’-l- -ya-። ḥ_____ ‘_____ k_________ t_______ ī__ ። h-a-i-ī ‘-r-k- k-t-h-l-w- t-h-i-i-i ī-a ። ----------------------------------------- ḥanitī ‘arikī kitihiliwo tiẖi’ili īya ።

La llengua espanyola

L'espanyol és una de les llengües universals. Més de 380 milions de persones tenen l'espanyol com a llengua materna. A més, moltes persones el parlen com a segona llengua. Per tant, l'espanyol és una de les llengües més importants del planeta. També és la llengua romànica amb el major nombre de parlants. Els parlants d'espanyol anomenen la seva llengua espanyol o castellà. El terme castellà revela l'origen de la llengua espanyola. Va sorgir com a llengua vernacla a la regió de Castella. La majoria dels espanyols ja parlaven castellà al segle XVI. Avui els termes espanyol i castellà són intercanviables. Encara que també poden tenir una dimensió política. L'espanyol es va difondre gràcies a les conquestes i la colonització. També es parla espanyol a l'Àfrica Occidental i a les Filipines. Però el major nombre de parlants d'espanyol es troba a Amèrica. A Amèrica Central i Amèrica del Sud l'espanyol és la llengua dominant. Però també als EUA el nombre de persones que parlen espanyol està creixent. Aproximadament 50 milions de persones parlen espanyol als EUA. Són més que a Espanya! L'espanyol americà és diferent a l'espanyol europeu. Les diferències es troben sobretot en el vocabulari i la gramàtica. A Amèrica, per exemple, s'usa una forma verbal per al passat diferent. També hi ha moltes diferències lèxiques. Hi ha paraules que només existeixen a Amèrica, altres s'usen només a Espanya. Però l'espanyol americà tampoc és homogeni. Existeixen nombroses variants dins de l'espanyol d'Amèrica. Després de l'anglès, l'espanyol és l'idioma més après com a llengua estrangera. I el seu aprenentatge és relativament ràpid... Què estàs esperant? Vamos!