Manual de conversa

ca Fer neteja   »   ti ምጽራይ ገዛ

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [ዓሰርተሸሞንተ]

18 [‘aseriteshemonite]

ምጽራይ ገዛ

[mits’irayi geza]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Avui és dissabte. ሎ- --ም እዩ። ሎ_ ቀ__ እ__ ሎ- ቀ-ም እ-። ---------- ሎሚ ቀዳም እዩ። 0
lom--k’--a-i i-u። l___ k______ i___ l-m- k-e-a-i i-u- ----------------- lomī k’edami iyu።
Avui tenim temps. ሎ---ዜ ---። ሎ_ ግ_ ኣ___ ሎ- ግ- ኣ-ና- ---------- ሎሚ ግዜ ኣሎና። 0
lom--g-zē alon-። l___ g___ a_____ l-m- g-z- a-o-a- ---------------- lomī gizē alona።
Avui netegem l’apartament. ሎ- ነ--መንበ- ገዛ-ከ-ጽ- --። ሎ_ ነ_ መ___ ገ_ ከ___ ኢ__ ሎ- ነ- መ-በ- ገ- ከ-ጽ- ኢ-። ---------------------- ሎሚ ነቲ መንበሪ ገዛ ከነጽሪ ኢና። 0
lo-ī net--m-ni------e-a ken--s-irī-ī-a። l___ n___ m_______ g___ k_________ ī___ l-m- n-t- m-n-b-r- g-z- k-n-t-’-r- ī-a- --------------------------------------- lomī netī meniberī geza kenets’irī īna።
Jo netejo la cambra de bany. ኣነ-ነቲ (--ሊ---------- --። ኣ_ ነ_ (_________ ከ__ እ__ ኣ- ነ- (-ፍ---መ-ጸ- ከ-ሪ እ-። ------------------------ ኣነ ነቲ (ክፍሊ-)መሕጸቢ ከጽሪ እየ። 0
a-- netī --i-ilī--me----s’-bī---ts’-rī --e። a__ n___ (__________________ k_______ i___ a-e n-t- (-i-i-ī-)-e-̣-t-’-b- k-t-’-r- i-e- ------------------------------------------- ane netī (kifilī-)meḥits’ebī kets’irī iye።
El meu marit renta el cotxe. ሰ-----ነ--መ-- ይ-ጽ---ዩ። ሰ____ ነ_ መ__ ይ___ እ__ ሰ-ኣ-ይ ነ- መ-ና ይ-ጽ- እ-። --------------------- ሰብኣየይ ነታ መኪና ይሓጽባ እዩ። 0
se-i’-yey---e-- -e---a ---̣-----b- --u። s_________ n___ m_____ y_________ i___ s-b-’-y-y- n-t- m-k-n- y-h-a-s-i-a i-u- --------------------------------------- sebi’ayeyi neta mekīna yiḥats’iba iyu።
Els nens netegen les bicicletes. እቶም-ቆልዑ-------ታ- የጽ--ም እ-ም። እ__ ቆ__ ን_______ የ____ እ___ እ-ም ቆ-ዑ ን-ሽ-ለ-ታ- የ-ሩ-ም እ-ም- --------------------------- እቶም ቆልዑ ንብሽግለታታት የጽሩዮም እዮም። 0
itom- k’ol-‘---i-----g-l--ata-- -e--’---yom--iy---። i____ k______ n________________ y___________ i_____ i-o-i k-o-i-u n-b-s-i-i-e-a-a-i y-t-’-r-y-m- i-o-i- --------------------------------------------------- itomi k’oli‘u nibishigiletatati yets’iruyomi iyomi።
L’àvia rega les flors. ኣደ- ዓ-- ንዕንባ--ት-ከ-ስ-- ---። ኣ__ ዓ__ ን______ ከ____ ኢ_ ። ኣ-ይ ዓ-ይ ን-ን-ባ-ት ከ-ስ-ዮ ኢ- ። -------------------------- ኣደይ ዓባይ ንዕንባባታት ከተስትዮ ኢያ ። 0
a-e---‘a---i--i‘-ni---atati k---sitiy- -y--። a____ ‘_____ n_____________ k_________ ī__ ። a-e-i ‘-b-y- n-‘-n-b-b-t-t- k-t-s-t-y- ī-a ። -------------------------------------------- adeyi ‘abayi ni‘inibabatati ketesitiyo īya ።
Els nens ordenen l’habitació dels nens. እ-- -ል--ንክፍሎ- -ሰ-ዑ(--ዓዕ-----ዮ-። እ__ ቆ__ ን____ ይ___________ እ___ እ-ም ቆ-ዑ ን-ፍ-ም ይ-ር-(-ለ-ዕ-ዎ- እ-ም- ------------------------------- እቶም ቆልዑ ንክፍሎም ይሰርዑ(የለዓዕልዎ) እዮም። 0
ito-- ---l-‘- -ikifi-o-i-y--e----(y---‘--i--wo- -y-mi። i____ k______ n_________ y_____________________ i_____ i-o-i k-o-i-u n-k-f-l-m- y-s-r-‘-(-e-e-a-i-i-o- i-o-i- ------------------------------------------------------ itomi k’oli‘u nikifilomi yiseri‘u(yele‘a‘iliwo) iyomi።
El meu marit ordena el seu escriptori. ሰብኣ-ይ ንጠረ-ዛ- ይሰርዖ -------እ-። ሰ____ ን_____ ይ___ (_________ ሰ-ኣ-ይ ን-ረ-ዛ- ይ-ር- (-ለ-ዕ-)-ዩ- ---------------------------- ሰብኣየይ ንጠረበዛኡ ይሰርዖ (ክለዓዕሎ)እዩ። 0
sebi--ye----i-’ere-e--’----s---‘o-(ki-e-a-i---iy-። s_________ n____________ y_______ (_______________ s-b-’-y-y- n-t-e-e-e-a-u y-s-r-‘- (-i-e-a-i-o-i-u- -------------------------------------------------- sebi’ayeyi nit’erebeza’u yiseri‘o (kile‘a‘ilo)iyu።
(Jo) poso la roba a la rentadora. ክዳ--- ኣብ መ-ጸ-ት የእ--ም-እየ። ክ____ ኣ_ መ____ የ____ እ__ ክ-ው-ቲ ኣ- መ-ጸ-ት የ-ት-ም እ-። ------------------------ ክዳውንቲ ኣብ መሕጸቢት የእትዎም እየ። 0
kida---it- -bi ------s’eb--i-y-----wo-i-i-e። k_________ a__ m___________ y_________ i___ k-d-w-n-t- a-i m-h-i-s-e-ī-i y-’-t-w-m- i-e- -------------------------------------------- kidawinitī abi meḥits’ebīti ye’itiwomi iye።
(Jo) estenc la roba. ኣ---ቲ ክ--ን--ይሰጥሖ- --። ኣ_ ነ_ ክ____ ይ____ እ__ ኣ- ነ- ክ-ው-ቲ ይ-ጥ-ም እ-። --------------------- ኣነ ነቲ ክዳውንቲ ይሰጥሖም እየ። 0
an---e-ī--i----ni-ī y--et---̣om- -ye። a__ n___ k_________ y__________ i___ a-e n-t- k-d-w-n-t- y-s-t-i-̣-m- i-e- ------------------------------------- ane netī kidawinitī yiset’iḥomi iye።
(Jo) planxo la roba. ኣነ--- -ዳውንቲ የ-ታር---እየ። ኣ_ ነ_ ክ____ የ_____ እ__ ኣ- ነ- ክ-ው-ቲ የ-ታ-ሮ- እ-። ---------------------- ኣነ ነቲ ክዳውንቲ የስታርሮም እየ። 0
a-- n-tī----a--nitī --------ro------። a__ n___ k_________ y___________ i___ a-e n-t- k-d-w-n-t- y-s-t-r-r-m- i-e- ------------------------------------- ane netī kidawinitī yesitariromi iye።
Les finestres estan brutes. እቶም-መ----ር-ሕ- -ዮ-። እ__ መ___ ር___ እ___ እ-ም መ-ኹ- ር-ሕ- እ-ም- ------------------ እቶም መሳኹቲ ርሳሕት እዮም። 0
i-----m-------ī ri--h-i----y--i። i____ m_______ r_______ i_____ i-o-i m-s-h-u-ī r-s-h-i-i i-o-i- -------------------------------- itomi mesaẖutī risaḥiti iyomi።
El terra està brut. እ--መ-ት--ሳሕ እ-። እ_ መ__ ር__ እ__ እ- መ-ት ር-ሕ እ-። -------------- እቲ መሬት ርሳሕ እዩ። 0
it- m---ti risaḥi --u። i__ m_____ r_____ i___ i-ī m-r-t- r-s-h-i i-u- ----------------------- itī merēti risaḥi iyu።
La vaixella és bruta. እቲ -------- --ሕ -ዩ። እ_ ኣ__ -___ ር__ እ__ እ- ኣ-ሑ --ግ- ር-ሕ እ-። ------------------- እቲ ኣቕሑ -ምግቢ ርሳሕ እዩ። 0
i-ī----’i--u --ig--- --s-h-i-i--። i__ a_____ -______ r_____ i___ i-ī a-̱-i-̣- --i-i-ī r-s-h-i i-u- --------------------------------- itī aḵ’iḥu -migibī risaḥi iyu።
Qui neteja les finestres? ነ---ሳኹ---- ----ጸ-ዮ? ነ_ መ___ መ_ እ_ ዘ____ ነ- መ-ኹ- መ- እ- ዘ-ር-? ------------------- ነቲ መሳኹቲ መን እዩ ዘጸርዮ? 0
n-tī m--aẖu-- --ni iyu-z--s’-ri--? n___ m_______ m___ i__ z__________ n-t- m-s-h-u-ī m-n- i-u z-t-’-r-y-? ----------------------------------- netī mesaẖutī meni iyu zets’eriyo?
Qui passa l’aspiradora? መ- -ዩ---- ዘል--? መ_ እ_ ዶ__ ዘ____ መ- እ- ዶ-ና ዘ-ግ-? --------------- መን እዩ ዶሮና ዘልግስ? 0
me-- i----o---- ze--gi--? m___ i__ d_____ z________ m-n- i-u d-r-n- z-l-g-s-? ------------------------- meni iyu dorona zeligisi?
Qui renta la vaixella? መ--እዩ --- -------ብ? መ_ እ_ ኣ__ ም__ ዝ____ መ- እ- ኣ-ሑ ም-ቢ ዝ-ጽ-? ------------------- መን እዩ ኣቕሑ ምግቢ ዝሓጽብ? 0
m--i i-- a-̱’---u --gib--z-h-a-s--b-? m___ i__ a_____ m_____ z__________ m-n- i-u a-̱-i-̣- m-g-b- z-h-a-s-i-i- ------------------------------------- meni iyu aḵ’iḥu migibī ziḥats’ibi?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!