Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   ti ምልላይ(ምፍላጥ)

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [ሰለስተ]

3 [selesite]

ምልላይ(ምፍላጥ)

mililayi(mifilat’i)

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Hola! ሰ-ም!-ሃለው ሰ___ ሃ__ ሰ-ም- ሃ-ው -------- ሰላም! ሃለው 0
s-l---!---l--i s______ h_____ s-l-m-! h-l-w- -------------- selami! halewi
Bon dia! ከመይ-ዊ--ኩ-! ከ__ ዊ_____ ከ-ይ ዊ-ል-ም- ---------- ከመይ ዊዕልኩም! 0
k-m--i-w----ik--i! k_____ w__________ k-m-y- w-‘-l-k-m-! ------------------ kemeyi wī‘ilikumi!
Com va? ከመይ -? ከ__ ከ_ ከ-ይ ከ- ------ ከመይ ከ? 0
kem--i k-? k_____ k__ k-m-y- k-? ---------- kemeyi ke?
Que és d’Europa vostè? ካብ ኤውሮጳ--ኹ----ኹም? ካ_ ኤ___ ዲ__ መ____ ካ- ኤ-ሮ- ዲ-ም መ-ኹ-? ----------------- ካብ ኤውሮጳ ዲኹም መጺኹም? 0
k-b---wir--’- dīh--mi met--ī-̱---? k___ ē_______ d_____ m__________ k-b- ē-i-o-’- d-h-u-i m-t-’-h-u-i- ---------------------------------- kabi ēwirop’a dīẖumi mets’īẖumi?
Que és d’Amèrica vostè? ካ- ኣ--ካ --ም ---ም? ካ_ ኣ___ ዲ__ መ____ ካ- ኣ-ሪ- ዲ-ም መ-ኹ-? ----------------- ካብ ኣመሪካ ዲኹም መጺኹም? 0
k---------ka-d-h---- m-t-----u-i? k___ a______ d_____ m__________ k-b- a-e-ī-a d-h-u-i m-t-’-h-u-i- --------------------------------- kabi amerīka dīẖumi mets’īẖumi?
Que és d’Àsia vostè? ካ--ኤ-ያ --ም--ጺ--? ካ_ ኤ__ ዲ__ መ____ ካ- ኤ-ያ ዲ-ም መ-ኹ-? ---------------- ካብ ኤስያ ዲኹም መጺኹም? 0
kabi ē--ya-d-h-u-i m---’īh----? k___ ē____ d_____ m__________ k-b- ē-i-a d-h-u-i m-t-’-h-u-i- ------------------------------- kabi ēsiya dīẖumi mets’īẖumi?
En quin hotel s’allotja vostè? ኣ--ናይ ሆ------ --መ- ? ኣ____ ሆ__ ኢ__ ት___ ? ኣ-የ-ይ ሆ-ል ኢ-ም ት-መ- ? -------------------- ኣበየናይ ሆተል ኢኹም ትቕመጡ ? 0
abey-nay---o-e-i -ẖ-m----ḵ-----’u ? a________ h_____ ī____ t_________ ? a-e-e-a-i h-t-l- ī-̱-m- t-k-’-m-t-u ? ------------------------------------- abeyenayi hoteli īẖumi tiḵ’imet’u ?
Quant fa que és aquí? ኣብዚ-ክ-ደይ-ጌ--ም? ኣ__ ክ___ ጌ____ ኣ-ዚ ክ-ደ- ጌ-ኩ-? -------------- ኣብዚ ክንደይ ጌርኩም? 0
a--z- --ni---- ----kumi? a____ k_______ g________ a-i-ī k-n-d-y- g-r-k-m-? ------------------------ abizī kinideyi gērikumi?
Fins quan es quedarà? ንኽን---ክትጸንሑ -ኹ-? ን____ ክ____ ኢ___ ን-ን-ይ ክ-ጸ-ሑ ኢ-ም- ---------------- ንኽንደይ ክትጸንሑ ኢኹም? 0
ni-̱in----- -it-ts’e--ḥ--ī-̱---? n_________ k___________ ī_____ n-h-i-i-e-i k-t-t-’-n-h-u ī-̱-m-? --------------------------------- niẖinideyi kitits’eniḥu īẖumi?
Li agrada la seva estada aquí? ደ- ኢሉኩም - ኣ-ዚ? ደ_ ኢ___ ዶ ኣ___ ደ- ኢ-ኩ- ዶ ኣ-ዚ- -------------- ደስ ኢሉኩም ዶ ኣብዚ? 0
de-i--luk-m---o----zī? d___ ī______ d_ a_____ d-s- ī-u-u-i d- a-i-ī- ---------------------- desi īlukumi do abizī?
Que fa vacances aquí? ኣ-ዚ--- --ፍ--ትገ--? ኣ_____ ዕ___ ት____ ኣ-ዚ-ኹ- ዕ-ፍ- ት-ብ-? ----------------- ኣብዚዲኹም ዕርፍቲ ትገብሩ? 0
abiz-d--̱u-- ‘irif--ī ----bir-? a__________ ‘_______ t________ a-i-ī-ī-̱-m- ‘-r-f-t- t-g-b-r-? ------------------------------- abizīdīẖumi ‘irifitī tigebiru?
Visiti’m! ንዓ- --ሑኒ--ን-! ን__ ብ___ እ___ ን-ይ ብ-ሑ- እ-ዶ- ------------- ንዓይ ብጽሑኒ እንዶ! 0
ni--y- b---’i-̣--ī -ni--! n_____ b_________ i_____ n-‘-y- b-t-’-h-u-ī i-i-o- ------------------------- ni‘ayi bits’iḥunī inido!
Aquesta és la meva adreça. እ- ኣ-ራሻ---ዩ። እ_ ኣ____ እ__ እ- ኣ-ራ-ይ እ-። ------------ እዚ ኣድራሻይ እዩ። 0
izī a-i-a-h--i iyu። i__ a_________ i___ i-ī a-i-a-h-y- i-u- ------------------- izī adirashayi iyu።
Ens veiem demà? ጽባ--ክንራ-ብ --? ጽ__ ክ____ ዲ__ ጽ-ሕ ክ-ራ-ብ ዲ-? ------------- ጽባሕ ክንራኸብ ዲና? 0
t-’-b---- k---ra----i -īna? t_______ k_________ d____ t-’-b-h-i k-n-r-h-e-i d-n-? --------------------------- ts’ibaḥi kiniraẖebi dīna?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. ይቕሬ-- ---መደ- -ይረ---ኹ። ይ____ ሓ_ መ__ ገ__ ኣ___ ይ-ሬ-፣ ሓ- መ-ብ ገ-ረ ኣ-ኹ- --------------------- ይቕሬታ፣ ሓደ መደብ ገይረ ኣሎኹ። 0
yik---rē-a- ḥ--e-me-e----eyi-- ----̱u። y_________ ḥ___ m_____ g_____ a_____ y-k-’-r-t-፣ h-a-e m-d-b- g-y-r- a-o-̱-። --------------------------------------- yiḵ’irēta፣ ḥade medebi geyire aloẖu።
Adéu! ቻ-! ቻ__ ቻ-! --- ቻው! 0
ch---! c_____ c-a-i- ------ chawi!
A reveure! ኣብ--ልኣይ-ር--------ን --)! ኣ_ ክ___ ር___ ( ድ__ ኩ___ ኣ- ክ-ኣ- ር-ብ- ( ድ-ን ኩ-)- ----------------------- ኣብ ክልኣይ ርክብና ( ድሓን ኩን)! 0
a-i ---i-----r-kibin------ḥa-- kuni-! a__ k_______ r_______ ( d_____ k_____ a-i k-l-’-y- r-k-b-n- ( d-h-a-i k-n-)- -------------------------------------- abi kili’ayi rikibina ( diḥani kuni)!
Fins aviat! ክ---ድሓ-! ክ__ ድ___ ክ-ብ ድ-ር- -------- ክሳብ ድሓር! 0
kis-bi -ih---i! k_____ d______ k-s-b- d-h-a-i- --------------- kisabi diḥari!

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!