Manual de conversa

ca Fer compres   »   ti ምግዛእ

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [ሓምሳንኣርባዕተን]

54 [ḥamisani’ariba‘iteni]

ምግዛእ

[migiza’i]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Vull comprar un regal. ኣነ-ሓ--ህ-- ---- -ል-። ኣ_ ሓ_ ህ__ ክ___ ደ___ ኣ- ሓ- ህ-ብ ክ-ዝ- ደ-የ- ------------------- ኣነ ሓደ ህያብ ክገዝእ ደልየ። 0
ane-h-ad- -iya-i-kig--i---del---። a__ ḥ___ h_____ k_______ d______ a-e h-a-e h-y-b- k-g-z-’- d-l-y-። --------------------------------- ane ḥade hiyabi kigezi’i deliye።
Però res massa car. ግን-ኣ----ቡር-ዘ---። ግ_ ኣ__ ክ__ ዘ____ ግ- ኣ-ዩ ክ-ር ዘ-ኮ-። ---------------- ግን ኣዝዩ ክቡር ዘይኮነ። 0
g-ni--z-y----b--i -ey-k--e። g___ a____ k_____ z________ g-n- a-i-u k-b-r- z-y-k-n-። --------------------------- gini aziyu kiburi zeyikone።
Potser una bossa? ምና--ት ----ድ----? ም____ ና_ ኢ_ ሳ___ ም-ል-ት ና- ኢ- ሳ-ጣ- ---------------- ምናልባት ናይ ኢድ ሳንጣ? 0
m-na-i-at--na-i-ī---s-n-t’a? m_________ n___ ī__ s_______ m-n-l-b-t- n-y- ī-i s-n-t-a- ---------------------------- minalibati nayi īdi sanit’a?
De quin color la vol? ኣየ-ይ-ሕብሪ-----? ኣ___ ሕ__ ደ____ ኣ-ና- ሕ-ሪ ደ-ኹ-? -------------- ኣየናይ ሕብሪ ደሊኹም? 0
a---a-- --i-----d-l------? a______ ḥ_____ d________ a-e-a-i h-i-i-ī d-l-h-u-i- -------------------------- ayenayi ḥibirī delīẖumi?
Negra, marró o blanca? ጸ-ም--ቡናዊ ወይ ---? ጸ___ ቡ__ ወ_ ጻ___ ጸ-ም- ቡ-ዊ ወ- ጻ-ዳ- ---------------- ጸሊም፣ ቡናዊ ወይ ጻዕዳ? 0
ts-e-ī--- --naw- -eyi -s--‘ida? t________ b_____ w___ t________ t-’-l-m-፣ b-n-w- w-y- t-’-‘-d-? ------------------------------- ts’elīmi፣ bunawī weyi ts’a‘ida?
Una de gran o petita? ዓባይ-ወይ ን--ቶይ? ዓ__ ወ_ ን_____ ዓ-ይ ወ- ን-ሽ-ይ- ------------- ዓባይ ወይ ንእሽቶይ? 0
‘-ba---w----ni’----t-yi? ‘_____ w___ n___________ ‘-b-y- w-y- n-’-s-i-o-i- ------------------------ ‘abayi weyi ni’ishitoyi?
Que puc veure aquesta? ክር-- -ኽ-----? ክ___ እ___ ዲ__ ክ-እ- እ-እ- ዲ-? ------------- ክርእያ እኽእል ዲየ? 0
kiri’i-a iẖ----i-dīye? k_______ i______ d____ k-r-’-y- i-̱-’-l- d-y-? ----------------------- kiri’iya iẖi’ili dīye?
És de cuir? ካብ-ብቆ-በት -ያ? ካ_ ብ____ ድ__ ካ- ብ-ር-ት ድ-? ------------ ካብ ብቆርበት ድያ? 0
k-bi-bi--o--beti-d--a? k___ b__________ d____ k-b- b-k-o-i-e-i d-y-? ---------------------- kabi bik’oribeti diya?
O de plàstic? ወይ--ካብ---ስ---ዓይነት ኢያ? ወ__ ካ_ ብ____ ዓ___ ኢ__ ወ-ስ ካ- ብ-ስ-ክ ዓ-ነ- ኢ-? --------------------- ወይስ ካብ ብላስቲክ ዓይነት ኢያ? 0
weyi------- b---sitīk- --yi-eti --a? w_____ k___ b_________ ‘_______ ī___ w-y-s- k-b- b-l-s-t-k- ‘-y-n-t- ī-a- ------------------------------------ weyisi kabi bilasitīki ‘ayineti īya?
De cuir, és clar. ብቆ-በ- --በር-ከ-ይ---። ብ____ እ___ ከ__ ደ__ ብ-ር-ት እ-በ- ከ-ይ ደ-። ------------------ ብቆርበት እምበር ከመይ ደኣ። 0
bi-’---be-- -----ri k-mey----’-። b__________ i______ k_____ d____ b-k-o-i-e-i i-i-e-i k-m-y- d-’-። -------------------------------- bik’oribeti imiberi kemeyi de’a።
És de molt bona qualitat. እዚ -ደ -ዝዩ -ሉ---ዩ። እ_ ሓ_ ኣ__ ብ__ እ__ እ- ሓ- ኣ-ዩ ብ-ጽ እ-። ----------------- እዚ ሓደ ኣዝዩ ብሉጽ እዩ። 0
i-- -̣--e-a-iy- b-lu-s------። i__ ḥ___ a____ b_______ i___ i-ī h-a-e a-i-u b-l-t-’- i-u- ----------------------------- izī ḥade aziyu biluts’i iyu።
I la bossa és realment a un bon preu. ዋጋ ----ሳ---- -- -ጣ-- -ሱ- --። ዋ_ ና__ ሳ__ ይ ኢ_ ብ___ ሕ__ እ__ ዋ- ና-ታ ሳ-ጣ ይ ኢ- ብ-ዕ- ሕ-ር እ-። ---------------------------- ዋጋ ናይታ ሳንጣ ይ ኢድ ብጣዕሚ ሕሱር እዩ። 0
w-ga-n-yita s-ni-’--yi ī-- -i---‘i------su-i--y-። w___ n_____ s______ y_ ī__ b________ ḥ_____ i___ w-g- n-y-t- s-n-t-a y- ī-i b-t-a-i-ī h-i-u-i i-u- ------------------------------------------------- waga nayita sanit’a yi īdi bit’a‘imī ḥisuri iyu።
M’agrada. ደ--ኢላ-ኒ ኣ-። ደ_ ኢ___ ኣ__ ደ- ኢ-ት- ኣ-። ----------- ደስ ኢላትኒ ኣላ። 0
desi -la--nī ---። d___ ī______ a___ d-s- ī-a-i-ī a-a- ----------------- desi īlatinī ala።
La compro. ክ-ስዳ -የ። ክ___ እ__ ክ-ስ- እ-። -------- ክወስዳ እየ። 0
k--esid- i-e። k_______ i___ k-w-s-d- i-e- ------------- kiwesida iye።
La puc tornar, si de cas? ም-ልባ--ከ-ክቕይራ እኽ-ል -- ? ም____ ከ ክ___ እ___ ዲ_ ? ም-ል-ት ከ ክ-ይ- እ-እ- ዲ- ? ---------------------- ምናልባት ከ ክቕይራ እኽእል ዲየ ? 0
m-----bati-k- --k--i---a -----i-- -ī-e ? m_________ k_ k________ i______ d___ ? m-n-l-b-t- k- k-k-’-y-r- i-̱-’-l- d-y- ? ---------------------------------------- minalibati ke kiḵ’iyira iẖi’ili dīye ?
Naturalment. ከ----ኣ። ከ__ ደ__ ከ-ይ ደ-። ------- ከመይ ደኣ። 0
k-mey- d--a። k_____ d____ k-m-y- d-’-። ------------ kemeyi de’a።
L’empaquetem per regal. ከም ህያብ ጌ-ና---ዕሽ--ኢ-። ከ_ ህ__ ጌ__ ክ____ ኢ__ ከ- ህ-ብ ጌ-ና ክ-ዕ-ጎ ኢ-። -------------------- ከም ህያብ ጌርና ክንዕሽጎ ኢና። 0
kemi---------ē---a --n---s--go-ī-a። k___ h_____ g_____ k__________ ī___ k-m- h-y-b- g-r-n- k-n-‘-s-i-o ī-a- ----------------------------------- kemi hiyabi gērina kini‘ishigo īna።
La caixa és allà. ካሳ -ብ--ን---ኢ- --። ካ_ ኣ__ ን__ ኢ_ ዘ__ ካ- ኣ-ቲ ን-ው ኢ- ዘ-። ----------------- ካሳ ኣብቲ ንየው ኢዩ ዘሎ። 0
k-sa-abi-ī -iye-- ī---ze-o። k___ a____ n_____ ī__ z____ k-s- a-i-ī n-y-w- ī-u z-l-። --------------------------- kasa abitī niyewi īyu zelo።

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...