Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   ti ናይ ዋንነት ቃላት 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [ሱሳንሸውዓተን]

67 [susanishewi‘ateni]

ናይ ዋንነት ቃላት 2

[nayi wanineti k’alati 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
les ulleres እቲ---ጽር እ_ መ___ እ- መ-ጽ- ------- እቲ መነጽር 0
itī me--ts’--i i__ m_________ i-ī m-n-t-’-r- -------------- itī menets’iri
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. ንሱ--ነ-ሩ ረ--ዎ። ን_ መ___ ረ____ ን- መ-ጽ- ረ-ዑ-። ------------- ንሱ መነጽሩ ረሲዑዎ። 0
ni---m--e--’-ru re-ī---o። n___ m_________ r________ n-s- m-n-t-’-r- r-s-‘-w-። ------------------------- nisu menets’iru resī‘uwo።
On ha posat les seves ulleres? መነ-- ኣ----ዩ ረሲዑ-? መ___ ኣ__ ድ_ ረ____ መ-ጽ- ኣ-ይ ድ- ረ-ዑ-? ----------------- መነጽሩ ኣበይ ድዩ ረሲዑዎ? 0
menets’----ab--- -i-u r-s-----? m_________ a____ d___ r________ m-n-t-’-r- a-e-i d-y- r-s-‘-w-? ------------------------------- menets’iru abeyi diyu resī‘uwo?
el rellotge እታ -ዓት እ_ ሰ__ እ- ሰ-ት ------ እታ ሰዓት 0
ita-se‘-ti i__ s_____ i-a s-‘-t- ---------- ita se‘ati
El seu rellotge està espatllat. ሰዓ- ተ---ያ። ሰ__ ተ_____ ሰ-ቱ ተ-ላ-ያ- ---------- ሰዓቱ ተባላሽያ። 0
se‘at- t--a--s-i-a። s_____ t___________ s-‘-t- t-b-l-s-i-a- ------------------- se‘atu tebalashiya።
El rellotge està enganxat a la paret. እ--ሰ-ት -ብ-መ--ቕ ተ-ቒላ-ኣ-። እ_ ሰ__ ኣ_ መ___ ተ___ ኣ__ እ- ሰ-ት ኣ- መ-ደ- ተ-ቒ- ኣ-። ----------------------- እታ ሰዓት ኣብ መንደቕ ተሰቒላ ኣላ። 0
i-- s-‘----a-- --ni-e---i--e-e--’-----la። i__ s_____ a__ m________ t________ a___ i-a s-‘-t- a-i m-n-d-k-’- t-s-k-’-l- a-a- ----------------------------------------- ita se‘ati abi menideḵ’i teseḵ’īla ala።
el passaport እቲ--ስ--ት እ_ ፓ____ እ- ፓ-ፖ-ት -------- እቲ ፓስፖርት 0
itī--as--or--i i__ p_________ i-ī p-s-p-r-t- -------------- itī pasiporiti
(Ell) ha perdut el seu passaport. ንሱ ፓ--ርቱ-----። ን_ ፓ____ ሲ____ ን- ፓ-ፖ-ቱ ሲ-ኑ-። -------------- ንሱ ፓስፖርቱ ሲኢኑዎ። 0
n-s---asip---t- s----uwo። n___ p_________ s________ n-s- p-s-p-r-t- s-’-n-w-። ------------------------- nisu pasiporitu sī’īnuwo።
On és el seu passaport? ፖኣስፖርቱ ኣ----ሩ-? ፖ_____ ኣ__ ጌ___ ፖ-ስ-ር- ኣ-ይ ጌ-ዎ- --------------- ፖኣስፖርቱ ኣበይ ጌሩዎ? 0
po’a---or-tu--bey- g--uw-? p___________ a____ g______ p-’-s-p-r-t- a-e-i g-r-w-? -------------------------- po’asiporitu abeyi gēruwo?
ells / elles – el seu ን--- - ና-ም ን___ - ና__ ን-ቶ- - ና-ም ---------- ንሳቶም - ናቶም 0
n--at--i-- -ato-i n_______ - n_____ n-s-t-m- - n-t-m- ----------------- nisatomi - natomi
Els nens no poden trobar els seus pares. እ----ል- -ወለ----ሲ-ሞ-። እ__ ቆ__ ን_____ ሲ____ እ-ም ቆ-ዑ ን-ለ-ኦ- ሲ-ሞ-። -------------------- እቶም ቆልዑ ንወለድኦም ሲነሞም። 0
i-o-- --ol--u-n-w-le-i-o-i-s---mom-። i____ k______ n___________ s________ i-o-i k-o-i-u n-w-l-d-’-m- s-n-m-m-። ------------------------------------ itomi k’oli‘u niweledi’omi sīnemomi።
Però ja arriben els seus pares! ግን----ኦ---ነዉ ---ኡ-። ግ_ ወ____ እ__ ይ___ ። ግ- ወ-ድ-ም እ-ዉ ይ-ጽ- ። ------------------- ግን ወለድኦም እነዉ ይመጽኡ ። 0
gini w-l-di’om- -n-w- -ime-s--’--። g___ w_________ i____ y_________ ። g-n- w-l-d-’-m- i-e-u y-m-t-’-’- ። ---------------------------------- gini weledi’omi inewu yimets’i’u ።
vostè – el seu ን-ኹም------ም ን___ - ና___ ን-ኹ- - ና-ኩ- ----------- ንስኹም - ናትኩም 0
n-si--u-i-----t--umi n_______ - n_______ n-s-h-u-i - n-t-k-m- -------------------- nisiẖumi - natikumi
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? መ-ሻኹም-ከ-ይኔ---ኣቶ ሙለ-? መ____ ከ_____ ኣ_ ሙ___ መ-ሻ-ም ከ-ይ-ሩ- ኣ- ሙ-ር- -------------------- መገሻኹም ከመይኔሩ፣ ኣቶ ሙለር? 0
m-g-sh----m- -em--i--ru----o ---e--? m__________ k__________ a__ m______ m-g-s-a-̱-m- k-m-y-n-r-፣ a-o m-l-r-? ------------------------------------ megeshaẖumi kemeyinēru፣ ato muleri?
On és la seva dona, senyor Müller? ሰ--ት-- ኣ-ይ ኣ- ኣቶ--ለ-? ሰ_____ ኣ__ ኣ_ ኣ_ ሙ___ ሰ-ይ-ኹ- ኣ-ይ ኣ- ኣ- ሙ-ር- --------------------- ሰበይትኹም ኣበይ ኣላ ኣቶ ሙለር? 0
se-e-------mi--bey---l- --o-mule-i? s___________ a____ a__ a__ m______ s-b-y-t-h-u-i a-e-i a-a a-o m-l-r-? ----------------------------------- sebeyitiẖumi abeyi ala ato muleri?
vostè – el seu ን-ኽ--- ና-ክን ን___ - ና___ ን-ኽ- - ና-ክ- ----------- ንስኽን - ናትክን 0
ni-i--i-i-- n-tikini n_______ - n_______ n-s-h-i-i - n-t-k-n- -------------------- nisiẖini - natikini
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? መ--ኽን-ከ-ይ -ሩ-ወይ---ሽ-ት? መ____ ከ__ ኔ_ ወ___ ሽ___ መ-ሻ-ን ከ-ይ ኔ- ወ-ዘ- ሽ-ት- ---------------------- መገሻኽን ከመይ ኔሩ ወይዘሮ ሽሚት? 0
m-ges--h------em--i -ē-- --y-ze-----im-ti? m__________ k_____ n___ w_______ s_______ m-g-s-a-̱-n- k-m-y- n-r- w-y-z-r- s-i-ī-i- ------------------------------------------ megeshaẖini kemeyi nēru weyizero shimīti?
On és el seu marit, senyora Schmidt? ሰብ-ይ-ን---ይ ኣ--ወይዘ- -ሚ-? ሰ_____ ኣ__ ኣ_ ወ___ ሽ___ ሰ-ኣ-ክ- ኣ-ይ ኣ- ወ-ዘ- ሽ-ት- ----------------------- ሰብኣይክን ኣበይ ኣሎ ወይዘሮ ሽሚት? 0
sebi-a-----i----yi -l- w-y--ero s-i----? s___________ a____ a__ w_______ s_______ s-b-’-y-k-n- a-e-i a-o w-y-z-r- s-i-ī-i- ---------------------------------------- sebi’ayikini abeyi alo weyizero shimīti?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!