Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   ti ገለ (ገድነት)

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [ሰብዓንክልተን]

72 [sebi‘anikiliteni]

ገለ (ገድነት)

[gele (gedineti)]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
haver de ገ-ን ገ__ ገ-ን --- ገድን 0
g-d--i g_____ g-d-n- ------ gedini
Haig d’enviar una carta. እ- ደብዳ- --ን ክሰዶ----። እ_ ደ___ ገ__ ክ__ ኣ___ እ- ደ-ዳ- ገ-ን ክ-ዶ ኣ-ኒ- -------------------- እቲ ደብዳበ ገድን ክሰዶ ኣለኒ። 0
it--d---da-e-ge--n- k-se-- -le-ī። i__ d_______ g_____ k_____ a_____ i-ī d-b-d-b- g-d-n- k-s-d- a-e-ī- --------------------------------- itī debidabe gedini kisedo alenī።
Haig de pagar l’hotel. እቲ ሆተ- --ን --ፍ- ኣለኒ። እ_ ሆ__ ግ__ ክ___ ኣ___ እ- ሆ-ል ግ-ን ክ-ፍ- ኣ-ኒ- -------------------- እቲ ሆተል ግድን ክኸፍሎ ኣለኒ። 0
i---h--e---gid----ki--ef--o-al--ī። i__ h_____ g_____ k_______ a_____ i-ī h-t-l- g-d-n- k-h-e-i-o a-e-ī- ---------------------------------- itī hoteli gidini kiẖefilo alenī።
T’has de llevar d’hora. ግ-ን--ግሆ---ት-እ ኣ-ካ። ግ__ ን__ ክ____ ኣ___ ግ-ን ን-ሆ ክ-ት-እ ኣ-ካ- ------------------ ግድን ንግሆ ክትትስእ ኣለካ። 0
g-d-n--nigiho--ititis--- aleka። g_____ n_____ k_________ a_____ g-d-n- n-g-h- k-t-t-s-’- a-e-a- ------------------------------- gidini nigiho kititisi’i aleka።
Has de treballar molt. ብ-ሕ---ሰር- -ለ-። ብ__ ክ____ ኣ___ ብ-ሕ ክ-ሰ-ሕ ኣ-ካ- -------------- ብዙሕ ክትሰርሕ ኣለካ። 0
b-zu-----it--e-ih-i---ek-። b_____ k_________ a_____ b-z-h-i k-t-s-r-h-i a-e-a- -------------------------- bizuḥi kitiseriḥi aleka።
Has d’arribar a temps. ሰዓትካ -ተኽ-ር ኣለ-። ሰ___ ከ____ ኣ___ ሰ-ት- ከ-ኽ-ር ኣ-ካ- --------------- ሰዓትካ ከተኽብር ኣለካ። 0
s-‘ati-a --t-------- --ek-። s_______ k_________ a_____ s-‘-t-k- k-t-h-i-i-i a-e-a- --------------------------- se‘atika keteẖibiri aleka።
(Ell) ha de posar benzina. ንሱ---- --ል--ኣ-ዎ። ን_ ነ__ ክ___ ኣ___ ን- ነ-ዲ ክ-ል- ኣ-ዎ- ---------------- ንሱ ነዳዲ ክመልእ ኣለዎ። 0
ni-u neda-ī--ime-i’- al---። n___ n_____ k_______ a_____ n-s- n-d-d- k-m-l-’- a-e-o- --------------------------- nisu nedadī kimeli’i alewo።
(Ell) ha de reparar el cotxe. ን- ---መኪ- ከ--ያ-ኣ-ዎ። ን_ ን_ መ__ ከ___ ኣ___ ን- ን- መ-ና ከ-ር- ኣ-ዎ- ------------------- ንሱ ንታ መኪና ከዕርያ ኣለዎ። 0
nisu ni-- mek-na-ke-iri-a-al---። n___ n___ m_____ k_______ a_____ n-s- n-t- m-k-n- k-‘-r-y- a-e-o- -------------------------------- nisu nita mekīna ke‘iriya alewo።
(Ell) ha de rentar el cotxe. ን---ታ መ-ና --ጽባ---ዎ። ን_ ነ_ መ__ ክ___ ኣ___ ን- ነ- መ-ና ክ-ጽ- ኣ-ዎ- ------------------- ንሱ ነታ መኪና ክሓጽባ ኣለዎ። 0
n--u-n-ta-m-kīna--iḥats-----a-e--። n___ n___ m_____ k_________ a_____ n-s- n-t- m-k-n- k-h-a-s-i-a a-e-o- ----------------------------------- nisu neta mekīna kiḥats’iba alewo።
(Ella) ha de fer compres. ን- ኣ--------እ--ለዋ። ን_ ኣ___ ክ____ ኣ___ ን- ኣ-ቬ- ክ-ገ-እ ኣ-ዋ- ------------------ ንሳ ኣስቬዛ ክትገዝእ ኣለዋ። 0
nis- a---ēz- ki-i--z-’----ewa። n___ a______ k_________ a_____ n-s- a-i-ē-a k-t-g-z-’- a-e-a- ------------------------------ nisa asivēza kitigezi’i alewa።
(Ella) ha de netejar l’apartament. ን--ነ- --በ---ፍ--ከተ-ሪ- -ለ-። ን_ ነ_ መ___ ክ__ ከ____ ኣ___ ን- ነ- መ-በ- ክ-ሊ ከ-ጽ-ዮ ኣ-ዋ- ------------------------- ንሳ ነቲ መንበሪ ክፍሊ ከተጽሪዮ ኣለዋ። 0
nis--n-t--me--b-rī-k-fil---e-et-----y--a-e--። n___ n___ m_______ k_____ k___________ a_____ n-s- n-t- m-n-b-r- k-f-l- k-t-t-’-r-y- a-e-a- --------------------------------------------- nisa netī meniberī kifilī ketets’irīyo alewa።
(Ella) ha de rentar la roba. ክዳ-ንቲ ክትሓጽ--ኣለዋ። ክ____ ክ____ ኣ___ ክ-ው-ቲ ክ-ሓ-ቦ ኣ-ዋ- ---------------- ክዳውንቲ ክትሓጽቦ ኣለዋ። 0
ki---i--t--ki-iḥ--s---o-al-wa። k_________ k___________ a_____ k-d-w-n-t- k-t-h-a-s-i-o a-e-a- ------------------------------- kidawinitī kitiḥats’ibo alewa።
Hem d’anar de seguida a l’escola. ሕጂ -ብ ---ት-ህርቲ ክ--ይድ ኣ--። ሕ_ ና_ ቤ_ ት____ ክ____ ኣ___ ሕ- ና- ቤ- ት-ህ-ቲ ክ-ከ-ድ ኣ-ና- ------------------------- ሕጂ ናብ ቤት ትምህርቲ ክንከይድ ኣለና። 0
ḥ--ī--a-i----i ------r--ī k---k---di-a-en-። ḥ___ n___ b___ t_________ k_________ a_____ h-i-ī n-b- b-t- t-m-h-r-t- k-n-k-y-d- a-e-a- -------------------------------------------- ḥijī nabi bēti timihiritī kinikeyidi alena።
Hem d’anar de seguida a treballar. ሕ--ግድ--ናብ -ራ---ን--- -ለና። ሕ_ ግ__ ና_ ስ__ ክ____ ኣ___ ሕ- ግ-ን ና- ስ-ሕ ክ-ከ-ድ ኣ-ና- ------------------------ ሕጂ ግድን ናብ ስራሕ ክንከይድ ኣለና። 0
h---- -i--ni -ab-----a-̣i -ini-e-id---l-n-። ḥ___ g_____ n___ s_____ k_________ a_____ h-i-ī g-d-n- n-b- s-r-h-i k-n-k-y-d- a-e-a- ------------------------------------------- ḥijī gidini nabi siraḥi kinikeyidi alena።
Hem d’anar de seguida al metge. ን-- ግድን-ናብ--ኪ- ክ--ይ----ና። ን__ ግ__ ና_ ሓ__ ክ____ ኣ___ ን-ና ግ-ን ና- ሓ-ም ክ-ከ-ድ ኣ-ና- ------------------------- ንሕና ግድን ናብ ሓኪም ክንከይድ ኣለና። 0
niḥ--a -idini n-b----a-ī-------k-y-d- a-e--። n_____ g_____ n___ ḥ_____ k_________ a_____ n-h-i-a g-d-n- n-b- h-a-ī-i k-n-k-y-d- a-e-a- --------------------------------------------- niḥina gidini nabi ḥakīmi kinikeyidi alena።
Heu d’esperar l’autobús. ንስኻት-- -ውቶ---ክ--በዩ -ለኩም። ን_____ ኣ____ ክ____ ኣ____ ን-ኻ-ኩ- ኣ-ቶ-ስ ክ-ጽ-ዩ ኣ-ኩ-። ------------------------ ንስኻትኩም ኣውቶቡስ ክትጽበዩ ኣለኩም። 0
n-sih-a-i-umi-aw--obu-------t--ib--u -l----i። n___________ a________ k___________ a_______ n-s-h-a-i-u-i a-i-o-u-i k-t-t-’-b-y- a-e-u-i- --------------------------------------------- nisiẖatikumi awitobusi kitits’ibeyu alekumi።
Heu d’esperar el tren. ንስ---ም ባ-- ክት-በዩ-ኣለኩም። ን_____ ባ__ ክ____ ኣ____ ን-ኻ-ኩ- ባ-ር ክ-ጽ-ዩ ኣ-ኩ-። ---------------------- ንስኻትኩም ባቡር ክትጽበዩ ኣለኩም። 0
n--ih--ti---- ----r--ki-i-s-------a--k-m-። n___________ b_____ k___________ a_______ n-s-h-a-i-u-i b-b-r- k-t-t-’-b-y- a-e-u-i- ------------------------------------------ nisiẖatikumi baburi kitits’ibeyu alekumi።
Heu d’esperar el taxi. ን----ም --ሲ-ክ---ዩ--ለኩ-። ን_____ ታ__ ክ____ ኣ____ ን-ኻ-ኩ- ታ-ሲ ክ-ጽ-ዩ ኣ-ኩ-። ---------------------- ንስኻትኩም ታክሲ ክትጽበዩ ኣለኩም። 0
ni-ih-at-k-m--takis- -it--s’-b--------um-። n___________ t_____ k___________ a_______ n-s-h-a-i-u-i t-k-s- k-t-t-’-b-y- a-e-u-i- ------------------------------------------ nisiẖatikumi takisī kitits’ibeyu alekumi።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...