Manual de conversa

ca La cita   »   ti ምርኽኻብ

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [ዕስራንኣርባዕተን]

24 [‘isirani’ariba‘iteni]

ምርኽኻብ

[miriẖiẖabi]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Que has perdut l’autobús? ቡስ-ገዲ-ት-/----? ቡ_ ገ______ ዲ__ ቡ- ገ-ፋ-ካ-ኪ ዲ-? -------------- ቡስ ገዲፋትካ/ኪ ዲያ? 0
bu-- ged---ti--/-------? b___ g____________ d____ b-s- g-d-f-t-k-/-ī d-y-? ------------------------ busi gedīfatika/kī dīya?
T’he esperat durant mitja hora. ኣነ-----ፍ-- -ዓት--ጸቢ-- ። ኣ_ ን__ ፍ__ ሰ__ ተ____ ። ኣ- ን-ኻ ፍ-ቂ ሰ-ት ተ-ቢ-ካ ። ---------------------- ኣነ ንዓኻ ፍርቂ ሰዓት ተጸቢየካ ። 0
ane n-‘aẖa -ir-k---s--at--te-s---īyek- ። a__ n_____ f______ s_____ t___________ ። a-e n-‘-h-a f-r-k-ī s-‘-t- t-t-’-b-y-k- ። ----------------------------------------- ane ni‘aẖa firik’ī se‘ati tets’ebīyeka ።
No portes el mòbil? ሞባይ- ምሳኻ የ--ካን-ድ-? ሞ___ ም__ የ____ ድ__ ሞ-ይ- ም-ኻ የ-ል-ን ድ-? ------------------ ሞባይል ምሳኻ የብልካን ድዩ? 0
moba-il---is-ẖ- yeb-l--an- diyu? m_______ m_____ y_________ d____ m-b-y-l- m-s-h-a y-b-l-k-n- d-y-? --------------------------------- mobayili misaẖa yebilikani diyu?
Sigues puntual la pròxima vegada! ዝ-ጽእ ዘ- ግ- ---ስዓት----ኸብ! ዝ___ ዘ_ ግ_ ኣ_ ስ___ ት____ ዝ-ጽ- ዘ- ግ- ኣ- ስ-ት- ት-ኸ-! ------------------------ ዝመጽእ ዘሎ ግዜ ኣብ ስዓትካ ትረኸብ! 0
zim--s’----ze-- gizē ab--si--t-ka -------b-! z_________ z___ g___ a__ s_______ t________ z-m-t-’-’- z-l- g-z- a-i s-‘-t-k- t-r-h-e-i- -------------------------------------------- zimets’i’i zelo gizē abi si‘atika tireẖebi!
Pren un taxi la pròxima vegada! ዝመ-- ዘሎ--ዜ---ሲ---ድ! ዝ___ ዘ_ ግ_ ታ__ ው___ ዝ-ጽ- ዘ- ግ- ታ-ሲ ው-ድ- ------------------- ዝመጽእ ዘሎ ግዜ ታክሲ ውሰድ! 0
zime-s’i-i z--o g--ē----i---w----i! z_________ z___ g___ t_____ w______ z-m-t-’-’- z-l- g-z- t-k-s- w-s-d-! ----------------------------------- zimets’i’i zelo gizē takisī wisedi!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! ዝ-ጽ- -- ጽ-ል ---እ! ዝ___ ግ_ ጽ__ ተ____ ዝ-ጽ- ግ- ጽ-ል ተ-ላ-! ----------------- ዝመጽእ ግዜ ጽላል ተማላእ! 0
zime---i’i g-zē-ts’-l--- t--a---i! z_________ g___ t_______ t________ z-m-t-’-’- g-z- t-’-l-l- t-m-l-’-! ---------------------------------- zimets’i’i gizē ts’ilali temala’i!
Demà estic lliure. ጽ----ጻ --። ጽ__ ነ_ እ__ ጽ-ሕ ነ- እ-። ---------- ጽባሕ ነጻ እየ። 0
ts--b--̣i-ne-s’a -y-። t_______ n_____ i___ t-’-b-h-i n-t-’- i-e- --------------------- ts’ibaḥi nets’a iye።
Podem veure’ns demà? ጽባ--ዶ--ራኸ-? ጽ__ ዶ______ ጽ-ሕ ዶ-ን-ኸ-? ----------- ጽባሕ ዶክንራኸብ? 0
ts’i-aḥ--d-k-----ẖe-i? t_______ d____________ t-’-b-h-i d-k-n-r-h-e-i- ------------------------ ts’ibaḥi dokiniraẖebi?
Em sap greu, demà no puc. ይቕሬታ- ጽ-ሕ-ኣ-ጥዕመንን-እ-። ይ____ ጽ__ ኣ______ እ__ ይ-ሬ-፣ ጽ-ሕ ኣ-ጥ-መ-ን እ-። --------------------- ይቕሬታ፣ ጽባሕ ኣይጥዕመንን እየ። 0
y-ḵ--rēt-----’i-ah-- -y-t--‘i-enini--y-። y_________ t_______ a_____________ i___ y-k-’-r-t-፣ t-’-b-h-i a-i-’-‘-m-n-n- i-e- ----------------------------------------- yiḵ’irēta፣ ts’ibaḥi ayit’i‘imenini iye።
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? ኣ-ዚ-ቀ---ሰንበ--ገለ-መ-- ኣ-ካ---? ኣ__ ቀ_______ ገ_ መ__ ኣ__ ዲ__ ኣ-ዚ ቀ-መ-ሰ-በ- ገ- መ-ብ ኣ-ካ ዲ-? --------------------------- ኣብዚ ቀዳመ-ሰንበት ገለ መደብ ኣሎካ ዲዩ? 0
a---ī ---------e---e---gele-medeb- a-o-----yu? a____ k_______________ g___ m_____ a____ d____ a-i-ī k-e-a-e-s-n-b-t- g-l- m-d-b- a-o-a d-y-? ---------------------------------------------- abizī k’edame-senibeti gele medebi aloka dīyu?
O ja has quedat amb algú? ወ- ድ---ቋ--ካ-ዲኻ? ወ_ ድ_ ተ____ ዲ__ ወ- ድ- ተ-ጺ-ካ ዲ-? --------------- ወይ ድማ ተቋጺርካ ዲኻ? 0
we-i -ima-te---a--’--i-a-d-ẖ-? w___ d___ t_____________ d____ w-y- d-m- t-k-w-t-’-r-k- d-h-a- ------------------------------- weyi dima tek’wats’īrika dīẖa?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. ከ- --ይቶ- ---ቀ-ማ------ንራ-ብ። ከ_ ር____ ኣ_ ቀ_______ ን____ ከ- ር-ይ-ይ ኣ- ቀ-ማ-ሰ-በ- ን-ኸ-። -------------------------- ከም ርእይቶይ ኣብ ቀዳማ-ሰንበት ንራኸብ። 0
kemi--i-iyitoy--ab-----dam----ni-e-i n---ẖebi። k___ r_________ a__ k_______________ n________ k-m- r-’-y-t-y- a-i k-e-a-a-s-n-b-t- n-r-h-e-i- ----------------------------------------------- kemi ri’iyitoyi abi k’edama-senibeti niraẖebi።
Què et sembla si fem un pícnic? ፒ-ኒክ - ክንገ--? ፒ___ ዶ ክ_____ ፒ-ኒ- ዶ ክ-ገ-ር- ------------- ፒክኒክ ዶ ክንገብር? 0
pī--n-ki do -inige-i-i? p_______ d_ k__________ p-k-n-k- d- k-n-g-b-r-? ----------------------- pīkinīki do kinigebiri?
Què et sembla si anem a la platja? ና- -ምገ----- ክንከይ-? ና_ ገ___ ባ__ ክ_____ ና- ገ-ገ- ባ-ሪ ክ-ከ-ድ- ------------------ ናብ ገምገም ባሕሪ ክንከይድ? 0
nabi----i--mi --ḥ--- ---ikeyid-? n___ g_______ b_____ k__________ n-b- g-m-g-m- b-h-i-ī k-n-k-y-d-? --------------------------------- nabi gemigemi baḥirī kinikeyidi?
Què et sembla si anem a la muntanya? ናብቶ- ጎቦ-ት ዶ ---ዓ-? ና___ ጎ___ ዶ ክ_____ ና-ቶ- ጎ-ታ- ዶ ክ-ጉ-ዝ- ------------------ ናብቶም ጎቦታት ዶ ክንጉዓዝ? 0
n-b--om--g-bot-ti-do -in-gu‘a--? n_______ g_______ d_ k__________ n-b-t-m- g-b-t-t- d- k-n-g-‘-z-? -------------------------------- nabitomi gobotati do kinigu‘azi?
Et vinc a buscar a l’oficina. ካ- ቤ----ፈ--ክወ-----ቕበ-ካ- እየ። ካ_ ቤ______ ክ___________ እ__ ካ- ቤ---ሕ-ት ክ-ስ-ካ-ክ-በ-ካ- እ-። --------------------------- ካብ ቤት-ጽሕፈት ክወስደካ(ክቕበለካ) እየ። 0
k--- --------iḥi---i -i--si-e-a(ki-̱’i-el--a- ---። k___ b______________ k______________________ i___ k-b- b-t---s-i-̣-f-t- k-w-s-d-k-(-i-̱-i-e-e-a- i-e- --------------------------------------------------- kabi bēti-ts’iḥifeti kiwesideka(kiḵ’ibeleka) iye።
Et vinc a buscar a casa. ካ- --ኻ ክ--ደካ (--በለካ)-የ። ካ_ ገ__ ክ____ (_________ ካ- ገ-ኻ ክ-ስ-ካ (-ቕ-ለ-)-የ- ----------------------- ካብ ገዛኻ ክወስደካ (ክቕበለካ)እየ። 0
k-bi gez--̱a ki------k--(ki----bele---iye። k___ g_____ k_________ (________________ k-b- g-z-h-a k-w-s-d-k- (-i-̱-i-e-e-a-i-e- ------------------------------------------ kabi gezaẖa kiwesideka (kiḵ’ibeleka)iye።
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. ካ- -ርማ- -ውቶቡስ-ክ-ስደካ-(--በለካ)--የ። ካ_ ፌ___ ኣ____ ክ____ (______ እ__ ካ- ፌ-ማ- ኣ-ቶ-ስ ክ-ስ-ካ (-ቕ-ለ-) እ-። ------------------------------- ካብ ፌርማታ ኣውቶቡስ ክወስደካ (ክቕበለካ) እየ። 0
ka---fē-im--a--w-t---si kiwesi------kiḵ’--ele-a----e። k___ f_______ a________ k_________ (____________ i___ k-b- f-r-m-t- a-i-o-u-i k-w-s-d-k- (-i-̱-i-e-e-a- i-e- ------------------------------------------------------ kabi fērimata awitobusi kiwesideka (kiḵ’ibeleka) iye።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.