Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   ti ቅጽላት 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [ሰማንያ]

80 [semaniya]

ቅጽላት 3

[k’its’ilati 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Ella té un gos. ን- -ል-----። ን_ ከ__ ኣ___ ን- ከ-ቢ ኣ-ዋ- ----------- ንሳ ከልቢ ኣለዋ። 0
ni-a-k-lib--al--a። n___ k_____ a_____ n-s- k-l-b- a-e-a- ------------------ nisa kelibī alewa።
El gos és gran. እቲ-ከልቢ ዓ- -ዩ። እ_ ከ__ ዓ_ እ__ እ- ከ-ቢ ዓ- እ-። ------------- እቲ ከልቢ ዓቢ እዩ። 0
i-ī ke-i-ī-‘-b- i--። i__ k_____ ‘___ i___ i-ī k-l-b- ‘-b- i-u- -------------------- itī kelibī ‘abī iyu።
Té un gos gran. ንሳ--ቢ --- ---። ን_ ዓ_ ከ__ ኣ___ ን- ዓ- ከ-ቢ ኣ-ዋ- -------------- ንሳ ዓቢ ከልቢ ኣለዋ። 0
n----‘-bī k---bī al--a። n___ ‘___ k_____ a_____ n-s- ‘-b- k-l-b- a-e-a- ----------------------- nisa ‘abī kelibī alewa።
Ella té una casa. ንእሽ-- -ዛ -ለዋ። ን____ ገ_ ኣ___ ን-ሽ-ይ ገ- ኣ-ዋ- ------------- ንእሽቶይ ገዛ ኣለዋ። 0
ni-i--it--- -eza ---w-። n__________ g___ a_____ n-’-s-i-o-i g-z- a-e-a- ----------------------- ni’ishitoyi geza alewa።
La casa és petita. እ---ዛ ን---- እዩ። እ_ ገ_ ን____ እ__ እ- ገ- ን-ሽ-ይ እ-። --------------- እቲ ገዛ ንእሽቶይ እዩ። 0
itī ---- ni’i--ito-i---u። i__ g___ n__________ i___ i-ī g-z- n-’-s-i-o-i i-u- ------------------------- itī geza ni’ishitoyi iyu።
Té una casa petita. ን-ሽቶይ--ዛ ኣ-ዋ። ን____ ገ_ ኣ___ ን-ሽ-ይ ገ- ኣ-ዋ- ------------- ንእሽቶይ ገዛ ኣለዋ። 0
ni’--hit-y---e---a----። n__________ g___ a_____ n-’-s-i-o-i g-z- a-e-a- ----------------------- ni’ishitoyi geza alewa።
Ell viu en un hotel. ንሱ ---ሆ-ል -ዩ--ቕመጥ። ን_ ኣ_ ሆ__ እ_ ዝ____ ን- ኣ- ሆ-ል እ- ዝ-መ-። ------------------ ንሱ ኣብ ሆተል እዩ ዝቕመጥ። 0
n----abi---te-- iyu-z-ḵ-imet--። n___ a__ h_____ i__ z__________ n-s- a-i h-t-l- i-u z-k-’-m-t-i- -------------------------------- nisu abi hoteli iyu ziḵ’imet’i።
L’hotel és barat. እ---ተ---ሱር --። እ_ ሆ__ ሕ__ እ__ እ- ሆ-ል ሕ-ር እ-። -------------- እቲ ሆተል ሕሱር እዩ። 0
it-----e---h--s--i----። i__ h_____ ḥ_____ i___ i-ī h-t-l- h-i-u-i i-u- ----------------------- itī hoteli ḥisuri iyu።
Ell s’allotja en un hotel barat. ን---- -ደ --- ሆ----ቕመጥ ን_ ኣ_ ሓ_ ሕ__ ሆ__ ይ___ ን- ኣ- ሓ- ሕ-ር ሆ-ል ይ-መ- --------------------- ንሱ ኣብ ሓደ ሕሱር ሆተል ይቕመጥ 0
nisu-----ḥade -̣isu-- ---e-i-y--̱’--et-i n___ a__ ḥ___ ḥ_____ h_____ y_________ n-s- a-i h-a-e h-i-u-i h-t-l- y-k-’-m-t-i ----------------------------------------- nisu abi ḥade ḥisuri hoteli yiḵ’imet’i
Ell té un cotxe. ሓ---መኪ- ኣ-ቶ። ሓ__ መ__ ኣ___ ሓ-ቲ መ-ና ኣ-ቶ- ------------ ሓንቲ መኪና ኣላቶ። 0
h--ni-ī -ek-n- ala--። ḥ_____ m_____ a_____ h-a-i-ī m-k-n- a-a-o- --------------------- ḥanitī mekīna alato።
El cotxe és car. እ--መኪ--ክብርቲ---። እ_ መ__ ክ___ እ__ እ- መ-ና ክ-ር- እ-። --------------- እታ መኪና ክብርቲ እያ። 0
it- -e-īn-----ir-tī----። i__ m_____ k_______ i___ i-a m-k-n- k-b-r-t- i-a- ------------------------ ita mekīna kibiritī iya።
Té un cotxe car. ንሱ-ሓን----ርቲ -ኪ- --ቶ። ን_ ሓ__ ክ___ መ__ ኣ___ ን- ሓ-ቲ ክ-ር- መ-ና ኣ-ቶ- -------------------- ንሱ ሓንቲ ክብርቲ መኪና ኣላቶ። 0
n--u ---ni-ī k---rit--m-k--a-al-to። n___ ḥ_____ k_______ m_____ a_____ n-s- h-a-i-ī k-b-r-t- m-k-n- a-a-o- ----------------------------------- nisu ḥanitī kibiritī mekīna alato።
Ell llegeix una novel•la. ን- -- ልብ-ወለ---ዓይነት-መ--ፍ--------ብ ። ን_ ሓ_ ል_ ወ__ (____ መ____ እ_ የ___ ። ን- ሓ- ል- ወ-ድ (-ይ-ት መ-ሓ-) እ- የ-ብ- ። ---------------------------------- ንሱ ሓደ ልብ ወለድ (ዓይነት መጽሓፍ) እዩ የንብብ ። 0
ni-u-----e l--- -e-e-i-(‘-yi-eti --t---ḥafi---y--y-nibibi-። n___ ḥ___ l___ w_____ (________ m__________ i__ y_______ ። n-s- h-a-e l-b- w-l-d- (-a-i-e-i m-t-’-h-a-i- i-u y-n-b-b- ። ------------------------------------------------------------ nisu ḥade libi weledi (‘ayineti mets’iḥafi) iyu yenibibi ።
La novel•la és avorrida. እ--ል----ድ---ልቻዊ-እ-። እ_ ል_____ ኣ____ እ__ እ- ል---ለ- ኣ-ል-ዊ እ-። ------------------- እቲ ልብ-ወለድ ኣሰልቻዊ እዩ። 0
i---libi-w--e-i ---li-ha-- -yu። i__ l__________ a_________ i___ i-ī l-b---e-e-i a-e-i-h-w- i-u- ------------------------------- itī libi-weledi aselichawī iyu።
Llegeix una novel•la avorrida. ንሱ ሓደ ---ቻዊ-ልብ-ወለ--ኢዩ ዘ--ብ--ሎ። ን_ ሓ_ ኣ____ ል_____ ኢ_ ዘ___ ዘ__ ን- ሓ- ኣ-ል-ዊ ል---ለ- ኢ- ዘ-ብ- ዘ-። ------------------------------ ንሱ ሓደ ኣሰልቻዊ ልብ-ወለድ ኢዩ ዘንብብ ዘሎ። 0
n----h-ad- --el---a-ī--ibi------- -yu--en-b--- -el-። n___ ḥ___ a_________ l__________ ī__ z_______ z____ n-s- h-a-e a-e-i-h-w- l-b---e-e-i ī-u z-n-b-b- z-l-። ---------------------------------------------------- nisu ḥade aselichawī libi-weledi īyu zenibibi zelo።
Ella mira una pel•lícula. ን--ፊ-- ትር--ኣ-። ን_ ፊ__ ት__ ኣ__ ን- ፊ-ም ት-ኢ ኣ-። -------------- ንሳ ፊልም ትርኢ ኣላ። 0
n-s--fīl-m--tir----a-a። n___ f_____ t_____ a___ n-s- f-l-m- t-r-’- a-a- ----------------------- nisa fīlimi tiri’ī ala።
La pel•lícula és emocionant. እ--ፊል----- እ-። እ_ ፊ__ መ__ እ__ እ- ፊ-ም መ-ጢ እ-። -------------- እቲ ፊልም መሳጢ እዩ። 0
itī------- ----t’ī i-u። i__ f_____ m______ i___ i-ī f-l-m- m-s-t-ī i-u- ----------------------- itī fīlimi mesat’ī iyu።
Ella mira una pel•lícula emocionant. ን- ሓ- መሳ- --- --ኢ ኣ-። ን_ ሓ_ መ__ ፊ__ ት__ ኣ__ ን- ሓ- መ-ጢ ፊ-ም ት-ኢ ኣ-። --------------------- ንሳ ሓደ መሳጢ ፊልም ትርኢ ኣላ። 0
n-s--ḥ--- m--at-ī-f-lim- -i-i-ī -la። n___ ḥ___ m______ f_____ t_____ a___ n-s- h-a-e m-s-t-ī f-l-m- t-r-’- a-a- ------------------------------------- nisa ḥade mesat’ī fīlimi tiri’ī ala።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...