Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   ti “ከም” ዘለዎም ንኡስ ሓሳብት

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [ተስዓንሰለስተን]

93 [tesi‘aniselesiteni]

“ከም” ዘለዎም ንኡስ ሓሳብት

[“kemi” zelewomi ni’usi ḥasabiti]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
No sé si m’estima. ን- -ምዘፍቅ-ኒ--ይ-ል-ን‘የ። ን_ ከ______ ኣ________ ን- ከ-ዘ-ቅ-ኒ ኣ-ፈ-ጥ-‘-። -------------------- ንሱ ከምዘፍቅረኒ ኣይፈልጥን‘የ። 0
n--u kem-z--i-’i--nī--y-fel--’ini‘y-። n___ k______________ a_______________ n-s- k-m-z-f-k-i-e-ī a-i-e-i-’-n-‘-e- ------------------------------------- nisu kemizefik’irenī ayifelit’ini‘ye።
No sé si tornarà. ን- ከምዝምለስ ይፈ-----። ን_ ከ_____ ይ_______ ን- ከ-ዝ-ለ- ይ-ል-ን-የ- ------------------ ንሱ ከምዝምለስ ይፈልጥን‘የ። 0
ni-u--e-i--m-les-----e-i-’--i‘-e። n___ k___________ y______________ n-s- k-m-z-m-l-s- y-f-l-t-i-i-y-። --------------------------------- nisu kemizimilesi yifelit’ini‘ye።
No sé si em trucarà. ን---ም-ድ-ለ-ይ-ይ---ን‘የ። ን ሱ________ ይ_______ ን ሱ-ም-ድ-ለ-ይ ይ-ል-ን-የ- -------------------- ን ሱከምዝድውለለይ ይፈልጥን‘የ። 0
n- s-k-mizi-i--l-l-y---if-li-’-n--y-። n_ s_________________ y______________ n- s-k-m-z-d-w-l-l-y- y-f-l-t-i-i-y-። ------------------------------------- ni sukemizidiwileleyi yifelit’ini‘ye።
Si m’estima? No ho sé. ከም---ቅ-ኒ ? ከ_ ዘ____ ? ከ- ዘ-ቅ-ኒ ? ---------- ከም ዘፍቅረኒ ? 0
ke-i--efi--i--n--? k___ z__________ ? k-m- z-f-k-i-e-ī ? ------------------ kemi zefik’irenī ?
Si tornarà? No ho sé. ከም----ስ-? ከ_ ዝ___ ? ከ- ዝ-ለ- ? --------- ከም ዝምለስ ? 0
ke-i -------i-? k___ z_______ ? k-m- z-m-l-s- ? --------------- kemi zimilesi ?
Si em trucarà? No ho sé. ከ---ድ-ለለ--? ከ_ ዝ_____ ? ከ- ዝ-ው-ለ- ? ----------- ከም ዝድውለለይ ? 0
ke-- -----i-----i-? k___ z___________ ? k-m- z-d-w-l-l-y- ? ------------------- kemi zidiwileleyi ?
Em pregunto si pensa en mi. ይ--በኒ -ዩ--ብ--ሕቶ -ሎኒ ። ይ____ ዲ_ ዝ__ ሕ_ ኣ__ ። ይ-ስ-ኒ ዲ- ዝ-ል ሕ- ኣ-ኒ ። --------------------- ይሓስበኒ ዲዩ ዝብል ሕቶ ኣሎኒ ። 0
yi---si-enī --yu -ib------i-o alonī ። y_________ d___ z_____ ḥ___ a____ ። y-h-a-i-e-ī d-y- z-b-l- h-i-o a-o-ī ። ------------------------------------- yiḥasibenī dīyu zibili ḥito alonī ።
Em pregunto si en té una altra. ካ-- --ቶ ድ- -ብል ሕቶ-ኣሎ-። ካ__ ኣ__ ድ_ ዝ__ ሕ_ ኣ___ ካ-እ ኣ-ቶ ድ- ዝ-ል ሕ- ኣ-ኒ- ---------------------- ካልእ ኣላቶ ድያ ዝብል ሕቶ ኣሎኒ። 0
ka-i----la-- -i-a z-b-l- h-i-o--l--ī። k_____ a____ d___ z_____ ḥ___ a_____ k-l-’- a-a-o d-y- z-b-l- h-i-o a-o-ī- ------------------------------------- kali’i alato diya zibili ḥito alonī።
Em pregunto si menteix. ይሕሱ -----ል--- -ሎኒ። ይ__ ዲ_ ዝ__ ሕ_ ኣ___ ይ-ሱ ዲ- ዝ-ል ሕ- ኣ-ኒ- ------------------ ይሕሱ ዲዩ ዝብል ሕቶ ኣሎኒ። 0
yih---u --y- zibil------o -lon-። y_____ d___ z_____ ḥ___ a_____ y-h-i-u d-y- z-b-l- h-i-o a-o-ī- -------------------------------- yiḥisu dīyu zibili ḥito alonī።
No sé si pensa en mi. ከም ----- ? ከ_ ዝ____ ? ከ- ዝ-ስ-ኒ ? ---------- ከም ዝሓስበኒ ? 0
kem---iḥasibenī-? k___ z_________ ? k-m- z-h-a-i-e-ī ? ------------------ kemi ziḥasibenī ?
No sé si en té una altra. ካ-እ-ከም --ቶ-? ካ__ ከ_ ዘ__ ? ካ-እ ከ- ዘ-ቶ ? ------------ ካልእ ከም ዘላቶ ? 0
ka--’-----i--e-a-o ? k_____ k___ z_____ ? k-l-’- k-m- z-l-t- ? -------------------- kali’i kemi zelato ?
No sé si diu la veritat. እቲ-ሓቂ--ም --ረብ ? እ_ ሓ_ ከ_ ዝ___ ? እ- ሓ- ከ- ዝ-ረ- ? --------------- እቲ ሓቂ ከም ዝዛረብ ? 0
i-ī-h-a--- --mi zizarebi-? i__ ḥ____ k___ z_______ ? i-ī h-a-’- k-m- z-z-r-b- ? -------------------------- itī ḥak’ī kemi zizarebi ?
Dubto que realment li agradi. ናይ----ከ--ፈት-- ----ር-ኣሎ-። ና____ ከ______ እ____ ኣ___ ና-ብ-ቂ ከ-ዝ-ት-ኒ እ-ራ-ር ኣ-ኹ- ------------------------ ናይብሓቂ ከምዝፈትወኒ እጣራጠር ኣሎኹ። 0
nayibih-a--- k--i-i---iwe----t’a--t-er--a-oẖ-። n__________ k_____________ i__________ a_____ n-y-b-h-a-’- k-m-z-f-t-w-n- i-’-r-t-e-i a-o-̱-። ----------------------------------------------- nayibiḥak’ī kemizifetiwenī it’arat’eri aloẖu።
Dubto que m’escrigui. እ-ሕፈ---ዲ--ኢለ --------ኹ። እ_____ ዲ_ ኢ_ እ____ ኣ___ እ-ሕ-ለ- ዲ- ኢ- እ-ራ-ር ኣ-ኹ- ----------------------- እጽሕፈለይ ዲዩ ኢለ እጣራጠር ኣሎኹ። 0
i-s---̣-f--ey--dī-u---e--------’--i---oẖ-። i____________ d___ ī__ i__________ a_____ i-s-i-̣-f-l-y- d-y- ī-e i-’-r-t-e-i a-o-̱-። ------------------------------------------- its’iḥifeleyi dīyu īle it’arat’eri aloẖu።
Dubto que es casi amb mi. ከ-ዝ-ር--- እ-ራጠ-----። ከ_______ እ____ ኣ___ ከ-ዝ-ር-ወ- እ-ራ-ር ኣ-ኹ- ------------------- ከምዝምርዓወኒ እጣራጠር ኣሎኹ። 0
k-mi---ir---w--ī---’-r-t--ri a-oẖu። k_______________ i__________ a_____ k-m-z-m-r-‘-w-n- i-’-r-t-e-i a-o-̱-። ------------------------------------ kemizimiri‘awenī it’arat’eri aloẖu።
Si li agrado? No ho sé. ናይ--ዊ-ከም-ዝ---ኒ ? ና____ ከ_ ዝ____ ? ና-ብ-ዊ ከ- ዝ-ት-ኒ ? ---------------- ናይብሓዊ ከም ዝፈትወኒ ? 0
n-y---ḥ-w--ke-i-zi-e---e-- ? n_________ k___ z_________ ? n-y-b-h-a-ī k-m- z-f-t-w-n- ? ----------------------------- nayibiḥawī kemi zifetiwenī ?
Si m’escriurà? No ho sé. ከም-ዝጽ-ፈ---? ከ_ ዝ_____ ? ከ- ዝ-ሕ-ለ- ? ----------- ከም ዝጽሕፈለይ ? 0
k--- z-t----̣-fe--y--? k___ z_____________ ? k-m- z-t-’-h-i-e-e-i ? ---------------------- kemi zits’iḥifeleyi ?
Si es casarà amb mi? No ho sé. ከ- ዝምር--- ? ከ_ ዝ_____ ? ከ- ዝ-ር-ወ- ? ----------- ከም ዝምርዓወኒ ? 0
ke-i --mi-------- ? k___ z___________ ? k-m- z-m-r-‘-w-n- ? ------------------- kemi zimiri‘awenī ?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...