Manual de conversa

ca gran - petit   »   ti ዓቢ - ንእሽቶ

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [ሱሳንሸሞንተን]

68 [susanishemoniteni]

ዓቢ - ንእሽቶ

[‘abī - ni’ishito]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
gran i petit ዓብን---ሽቶ-ን ዓ__ ን_____ ዓ-ን ን-ሽ-ይ- ---------- ዓብን ንእሽቶይን 0
‘a--n--ni’-sh-t-yini ‘_____ n____________ ‘-b-n- n-’-s-i-o-i-i -------------------- ‘abini ni’ishitoyini
L’elefant és gran. እ- -ርማ---ቢ--ዩ። እ_ ሓ___ ዓ_ እ__ እ- ሓ-ማ- ዓ- እ-። -------------- እቲ ሓርማዝ ዓቢ እዩ። 0
itī ḥ--i-az----b- i-u። i__ ḥ_______ ‘___ i___ i-ī h-a-i-a-i ‘-b- i-u- ----------------------- itī ḥarimazi ‘abī iyu።
El ratolí és petit. እታ ኣ----ንእ-ቶ----። እ_ ኣ___ ን____ እ__ እ- ኣ-ጨ- ን-ሽ-ይ እ-። ----------------- እታ ኣንጨዋ ንእሽቶይ እያ። 0
i-a ani-h’--- -i--shit-y- i-a። i__ a________ n__________ i___ i-a a-i-h-e-a n-’-s-i-o-i i-a- ------------------------------ ita anich’ewa ni’ishitoyi iya።
fosc i clar ድ--- ---ን ድ___ ብ___ ድ-ን- ብ-ህ- --------- ድቡንን ብሩህን 0
d--u-i-i-biruh-ni d_______ b_______ d-b-n-n- b-r-h-n- ----------------- dibunini biruhini
La nit és fosca. ለይ- ድቡን-ጸልማት--ዩ። ለ__ ድ_______ እ__ ለ-ቲ ድ-ን-ጸ-ማ- እ-። ---------------- ለይቲ ድቡን/ጸልማት እዩ። 0
ley-tī--i-un-----eli---i-iyu። l_____ d________________ i___ l-y-t- d-b-n-/-s-e-i-a-i i-u- ----------------------------- leyitī dibuni/ts’elimati iyu።
El dia és clar. መ--- ብ-ህ-እ-። መ___ ብ__ እ__ መ-ል- ብ-ህ እ-። ------------ መዓልቲ ብሩህ እዩ። 0
m--a---ī --r-hi-i--። m_______ b_____ i___ m-‘-l-t- b-r-h- i-u- -------------------- me‘alitī biruhi iyu።
vell i jove ኣ---ን---እ-ይን ኣ____ መ_____ ኣ-ጊ-ን መ-እ-ይ- ------------ ኣረጊትን መንእሰይን 0
a-e-ī--n- me------yini a________ m___________ a-e-ī-i-i m-n-’-s-y-n- ---------------------- aregītini meni’iseyini
El nostre avi és molt vell. ኣ---ና ------ኢጉ-እዩ። ኣ____ ኣ__ ኣ___ እ__ ኣ-ሓ-ና ኣ-ዩ ኣ-ኢ- እ-። ------------------ ኣቦሓጎና ኣዝዩ ኣረኢጉ እዩ። 0
aboḥag-n- aziyu-ar-------yu። a________ a____ a______ i___ a-o-̣-g-n- a-i-u a-e-ī-u i-u- ----------------------------- aboḥagona aziyu are’īgu iyu።
Fa 70 anys encara era jove. ንሱ -ድ--7- ዓ--- -ን-ሰ--እ---ሩ። ን_ ቅ__ 7_ ዓ___ መ____ እ_ ኔ__ ን- ቅ-ሚ 7- ዓ-ታ- መ-እ-ይ እ- ኔ-። --------------------------- ንሱ ቅድሚ 70 ዓመታት መንእሰይ እዩ ኔሩ። 0
ni-u-k--d-m- 7----m--at--m-ni-ise---i----ēr-። n___ k______ 7_ ‘_______ m_________ i__ n____ n-s- k-i-i-ī 7- ‘-m-t-t- m-n-’-s-y- i-u n-r-። --------------------------------------------- nisu k’idimī 70 ‘ametati meni’iseyi iyu nēru።
bell i lleig ጽቡ----ፉ-ን ጽ___ ክ___ ጽ-ቕ- ክ-እ- --------- ጽቡቕን ክፉእን 0
ts------’i-i-ki---i-i t__________ k_______ t-’-b-k-’-n- k-f-’-n- --------------------- ts’ibuḵ’ini kifu’ini
La papallona és bonica. እ- -ንብላ-ዕ ኣዝ--ጽቡ-ቲ---። እ_ ጽ_____ ኣ__ ጽ___ እ__ እ- ጽ-ብ-ሊ- ኣ-ዩ ጽ-ቕ- እ-። ---------------------- እታ ጽንብላሊዕ ኣዝዩ ጽቡቕቲ እያ። 0
i-a t-’----i--lī-i-azi-- -s’-b-k--i-ī iya። i__ t_____________ a____ t__________ i___ i-a t-’-n-b-l-l-‘- a-i-u t-’-b-k-’-t- i-a- ------------------------------------------ ita ts’inibilalī‘i aziyu ts’ibuḵ’itī iya።
L’aranya és lletja. እ--ሳ---ክፍእ--እያ። እ_ ሳ__ ክ___ እ__ እ- ሳ-ት ክ-እ- እ-። --------------- እታ ሳሬት ክፍእቲ እያ። 0
i-- s----i --fi’-t- i-a። i__ s_____ k_______ i___ i-a s-r-t- k-f-’-t- i-a- ------------------------ ita sarēti kifi’itī iya።
gras i prim ሮጊ-- ቀጢ-ን ሮ___ ቀ___ ሮ-ድ- ቀ-ን- --------- ሮጊድን ቀጢንን 0
ro----n- --et’ī-ini r_______ k_________ r-g-d-n- k-e-’-n-n- ------------------- rogīdini k’et’īnini
Una dona de cent quilos és grassa. ሓንቲ 1-- ---እ-ምዘ- ሰበ-ቲ ሮጋድ -ያ። ሓ__ 1__ ኪ_ እ____ ሰ___ ሮ__ እ__ ሓ-ቲ 1-0 ኪ- እ-ም-ን ሰ-ይ- ሮ-ድ እ-። ----------------------------- ሓንቲ 100 ኪሎ እትምዘን ሰበይቲ ሮጋድ እያ። 0
h-anitī --0-k--- i-im-ze-- se--y-t--r---di ---። ḥ_____ 1__ k___ i________ s_______ r_____ i___ h-a-i-ī 1-0 k-l- i-i-i-e-i s-b-y-t- r-g-d- i-a- ----------------------------------------------- ḥanitī 100 kīlo itimizeni sebeyitī rogadi iya።
Un home de cinquanta quilos és prim. ሓደ ----ሎ-ዝ-ዘን--ብኣ- ቀ-ን --። ሓ_ 5_ ኪ_ ዝ___ ሰ___ ቀ__ እ__ ሓ- 5- ኪ- ዝ-ዘ- ሰ-ኣ- ቀ-ን እ-። -------------------------- ሓደ 50 ኪሎ ዝምዘን ሰብኣይ ቀጢን እዩ። 0
ḥ-de-5- --l-----iz--i s----a-i-k----īn- --u። ḥ___ 5_ k___ z_______ s_______ k_______ i___ h-a-e 5- k-l- z-m-z-n- s-b-’-y- k-e-’-n- i-u- --------------------------------------------- ḥade 50 kīlo zimizeni sebi’ayi k’et’īni iyu።
car i barat ክቡር- ሕሱርን ክ___ ሕ___ ክ-ር- ሕ-ር- --------- ክቡርን ሕሱርን 0
ki----ni ḥ-s-r-ni k_______ ḥ_______ k-b-r-n- h-i-u-i-i ------------------ kiburini ḥisurini
El cotxe és car. እታ መኪ- -ብርቲ-እያ። እ_ መ__ ከ___ እ__ እ- መ-ና ከ-ር- እ-። --------------- እታ መኪና ከብርቲ እያ። 0
i-a -ekī-- ke-iri-ī-i--። i__ m_____ k_______ i___ i-a m-k-n- k-b-r-t- i-a- ------------------------ ita mekīna kebiritī iya።
El diari és barat. እ- --- -ሱር እ-። እ_ ጋ__ ሕ__ እ__ እ- ጋ-ጣ ሕ-ር እ-። -------------- እቲ ጋዜጣ ሕሱር እዩ። 0
it---azē-’a--̣-suri-i-u። i__ g______ ḥ_____ i___ i-ī g-z-t-a h-i-u-i i-u- ------------------------ itī gazēt’a ḥisuri iyu።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...