Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   ti ኣብ ሆተል - ምእታው

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [ዕስራንሸውዓተን]

27 [‘isiranishewi‘ateni]

ኣብ ሆተል - ምእታው

[abi hoteli - mi’itawi]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? ሓደ-ክ-- ነ---ለኩ- -? ሓ_ ክ__ ነ_ ኣ___ ዶ_ ሓ- ክ-ሊ ነ- ኣ-ኩ- ዶ- ----------------- ሓደ ክፍሊ ነጻ ኣለኩም ዶ? 0
h--de--ifi-- -et-’a-alek--i--o? ḥ___ k_____ n_____ a______ d__ h-a-e k-f-l- n-t-’- a-e-u-i d-? ------------------------------- ḥade kifilī nets’a alekumi do?
He reservat una habitació. ሓ- ክ----ሊ- ኣ--። ሓ_ ክ__ ጠ__ ኣ___ ሓ- ክ-ሊ ጠ-በ ኣ-ኩ- --------------- ሓደ ክፍሊ ጠሊበ ኣሎኩ። 0
h--d------lī --e-īb--a--ku። ḥ___ k_____ t______ a_____ h-a-e k-f-l- t-e-ī-e a-o-u- --------------------------- ḥade kifilī t’elībe aloku።
El meu nom és Müller. ሽመ- ሙለር እ-። ሽ__ ሙ__ እ__ ሽ-ይ ሙ-ር እ-። ----------- ሽመይ ሙለር እዩ። 0
sh--e-- m--e-i iyu። s______ m_____ i___ s-i-e-i m-l-r- i-u- ------------------- shimeyi muleri iyu።
Necessito una habitació individual. ን---ክ----ድል-- ኣ--። ን__ ክ__ የ____ ኣ_ ። ን-ል ክ-ሊ የ-ል-ኒ ኣ- ። ------------------ ንጽል ክፍሊ የድልየኒ ኣሎ ። 0
n-ts-ili-ki-----ye-il--e---alo-። n_______ k_____ y_________ a__ ። n-t-’-l- k-f-l- y-d-l-y-n- a-o ። -------------------------------- nits’ili kifilī yediliyenī alo ።
Necessito una habitació doble. ድር---ፍ---ድ-የ- ---። ድ__ ክ__ የ____ ኣ_ ። ድ-ብ ክ-ሊ የ-ል-ኒ ኣ- ። ------------------ ድርብ ክፍሊ የድልየኒ ኣሎ ። 0
di-i-- kifilī -e-i-iye-ī--lo ። d_____ k_____ y_________ a__ ። d-r-b- k-f-l- y-d-l-y-n- a-o ። ------------------------------ diribi kifilī yediliyenī alo ።
Quant costa l’habitació per nit? ክ--- ዋግኡ--------? ክ___ ዋ__ ን__ ለ___ ክ-ደ- ዋ-ኡ ን-ደ ለ-ቲ- ----------------- ክንደይ ዋግኡ ንሓደ ለይቲ? 0
k----e-- w-gi’u-n-ḥ--- leyit-? k_______ w_____ n_____ l______ k-n-d-y- w-g-’- n-h-a-e l-y-t-? ------------------------------- kinideyi wagi’u niḥade leyitī?
Voldria una habitació amb bany. ኣ- -ደ--ፍሊ -ስ -ሕ-ቢ--ልየ ። ኣ_ ሓ_ ክ__ ም_ መ___ ደ__ ። ኣ- ሓ- ክ-ሊ ም- መ-ጸ- ደ-የ ። ----------------------- ኣነ ሓደ ክፍሊ ምስ መሕጸቢ ደልየ ። 0
an- h-a-e--if--ī --si-m--̣-ts’-bī-de-iye ። a__ ḥ___ k_____ m___ m_________ d_____ ። a-e h-a-e k-f-l- m-s- m-h-i-s-e-ī d-l-y- ። ------------------------------------------ ane ḥade kifilī misi meḥits’ebī deliye ።
Voldria una habitació amb dutxa. ሻወ- --ዎ --ሊ -ል-። ሻ__ ዘ__ ክ__ ደ___ ሻ-ር ዘ-ዎ ክ-ሊ ደ-የ- ---------------- ሻወር ዘለዎ ክፍሊ ደልየ። 0
s---er----l-w---i--l- de-i--። s______ z_____ k_____ d______ s-a-e-i z-l-w- k-f-l- d-l-y-። ----------------------------- shaweri zelewo kifilī deliye።
Puc veure l’habitació? ነ- ክ-- -ር--- --እ- ዶ? ነ_ ክ__ ክ____ እ___ ዶ_ ነ- ክ-ሊ ክ-እ-ዮ እ-እ- ዶ- -------------------- ነቲ ክፍሊ ክርእይዮ እኽእል ዶ? 0
ne---ki-ilī kir---y----ih-i’-l----? n___ k_____ k_________ i______ d__ n-t- k-f-l- k-r-’-y-y- i-̱-’-l- d-? ----------------------------------- netī kifilī kiri’iyiyo iẖi’ili do?
Que hi ha garatge aquí? ኣ-----ጅ -- -? ኣ__ ጋ__ ኣ_ ዶ_ ኣ-ዚ ጋ-ጅ ኣ- ዶ- ------------- ኣብዚ ጋራጅ ኣሎ ዶ? 0
ab--ī----a-i --o --? a____ g_____ a__ d__ a-i-ī g-r-j- a-o d-? -------------------- abizī garaji alo do?
Hi ha caixa forta aquí? ኣ---ሰይፍ--ሎ -? ኣ__ ሰ__ ኣ_ ዶ_ ኣ-ዚ ሰ-ፍ ኣ- ዶ- ------------- ኣብዚ ሰይፍ ኣሎ ዶ? 0
abiz-----if- a-o -o? a____ s_____ a__ d__ a-i-ī s-y-f- a-o d-? -------------------- abizī seyifi alo do?
Que teniu fax? ኣብ- --ስ ---ሪ ኣሎ -? ኣ__ ፋ__ መ___ ኣ_ ዶ_ ኣ-ዚ ፋ-ስ መ-በ- ኣ- ዶ- ------------------ ኣብዚ ፋክስ መግበሪ ኣሎ ዶ? 0
ab----fa--s----g-berī--l----? a____ f_____ m_______ a__ d__ a-i-ī f-k-s- m-g-b-r- a-o d-? ----------------------------- abizī fakisi megiberī alo do?
Va bé, em quedo l’habitació. ጽቡ-- -ቲ ክ-- ---- ---። ጽ___ እ_ ክ__ ክ___ እ_ ። ጽ-ቕ- እ- ክ-ሊ ክ-ስ- እ- ። --------------------- ጽቡቕ፣ እቲ ክፍሊ ክወስዶ እየ ። 0
t--ibuk-’-፣ i----ifi-ī---w-si-o -y--። t_________ i__ k_____ k_______ i__ ። t-’-b-k-’-፣ i-ī k-f-l- k-w-s-d- i-e ። ------------------------------------- ts’ibuḵ’i፣ itī kifilī kiwesido iye ።
Aquí té les claus. መፍት----- --ሀለ። መ___ ኣ__ እ____ መ-ት- ኣ-ዚ እ-ሀ-። -------------- መፍትሕ ኣብዚ እንሀለ። 0
m-f-t-ḥi -b------i-ā--። m_______ a____ i_______ m-f-t-h-i a-i-ī i-i-ā-e- ------------------------ mefitiḥi abizī inihāle።
Aquest és el meu equipatge. ሳ--ይ --ዚ ኣ-። ሳ___ ኣ__ ኣ__ ሳ-ጣ- ኣ-ዚ ኣ-። ------------ ሳንጣይ ኣብዚ ኣሎ። 0
s--i-’-y- abiz- ---። s________ a____ a___ s-n-t-a-i a-i-ī a-o- -------------------- sanit’ayi abizī alo።
A quina hora se serveix l’esmorzar? ቁ-ሲ------ንደ- -ዩ? ቁ__ ሰ__ ክ___ ኢ__ ቁ-ሲ ሰ-ት ክ-ደ- ኢ-? ---------------- ቁርሲ ሰዓት ክንደይ ኢዩ? 0
k--ris----‘ati kini--yi-ī-u? k______ s_____ k_______ ī___ k-u-i-ī s-‘-t- k-n-d-y- ī-u- ---------------------------- k’urisī se‘ati kinideyi īyu?
A quina hora se serveix el dinar? ም-- ሰዓት ክ-ደ- --? ም__ ሰ__ ክ___ ኣ__ ም-ሕ ሰ-ት ክ-ደ- ኣ-? ---------------- ምሳሕ ሰዓት ክንደይ ኣዩ? 0
m-saḥi se‘ati--in-d----a-u? m_____ s_____ k_______ a___ m-s-h-i s-‘-t- k-n-d-y- a-u- ---------------------------- misaḥi se‘ati kinideyi ayu?
A quina hora se serveix el sopar? ድ---ዓት-ክንደ----? ድ_____ ክ___ ኢ__ ድ-ር-ዓ- ክ-ደ- ኢ-? --------------- ድራርሰዓት ክንደይ ኢዩ? 0
di---i--‘--- ---id-y---yu? d___________ k_______ ī___ d-r-r-s-‘-t- k-n-d-y- ī-u- -------------------------- dirarise‘ati kinideyi īyu?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.