Manual de conversa

ca Passat 4   »   ti ሕሉፍ 4

84 [vuitanta-quatre]

Passat 4

Passat 4

84 [ሰማንያንኣርባዕተን]

84 [semaniyani’ariba‘iteni]

ሕሉፍ 4

[ḥilufi 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
llegir ኣንበ-፣ ም-ባብ ኣ____ ም___ ኣ-በ-፣ ም-ባ- ---------- ኣንበበ፣ ምንባብ 0
a-ibe--፣---ni-a-i a_______ m_______ a-i-e-e- m-n-b-b- ----------------- anibebe፣ minibabi
He llegit. ኣ---ንቢ-። ኣ_ ኣ____ ኣ- ኣ-ቢ-። -------- ኣነ ኣንቢበ። 0
a-e-a-i-ībe። a__ a_______ a-e a-i-ī-e- ------------ ane anibībe።
He llegit la novel•la sencera. ኣነ-ን- -ሉእ--ማ--ኣንቢ--። ኣ_ ን_ ም__ ሮ__ ኣ_____ ኣ- ን- ም-እ ሮ-ን ኣ-ቢ-ዮ- -------------------- ኣነ ንቲ ምሉእ ሮማን ኣንቢበዮ። 0
ane----ī m------r----i a--b-----። a__ n___ m_____ r_____ a_________ a-e n-t- m-l-’- r-m-n- a-i-ī-e-o- --------------------------------- ane nitī milu’i romani anibībeyo።
entendre / comprendre ተ-ድአ፣----እ ተ____ ም___ ተ-ድ-፣ ም-ዳ- ---------- ተረድአ፣ ምርዳእ 0
te-e-i’ā- m-rida-i t________ m_______ t-r-d-’-፣ m-r-d-’- ------------------ teredi’ā፣ mirida’i
He entès. ኣነ ተረዲ-ኒ። ኣ_ ተ_____ ኣ- ተ-ዲ-ኒ- --------- ኣነ ተረዲኡኒ። 0
a-e-tere-ī-un-። a__ t__________ a-e t-r-d-’-n-። --------------- ane teredī’unī።
He comprès tot el text. ኣ-----ምሉ--ጽሑፍ ----ኒ። ኣ_ እ_ ም__ ጽ__ ተ_____ ኣ- እ- ም-እ ጽ-ፍ ተ-ዲ-ኒ- -------------------- ኣነ እቲ ምሉእ ጽሑፍ ተረዲኡኒ። 0
an--i-ī----u’i-----------t-redī’--ī። a__ i__ m_____ t_______ t__________ a-e i-ī m-l-’- t-’-h-u-i t-r-d-’-n-። ------------------------------------ ane itī milu’i ts’iḥufi teredī’unī።
respondre መለ-፣ መልሲ መ___ መ__ መ-ሸ- መ-ሲ -------- መለሸ፣ መልሲ 0
m-les-e- --l--ī m_______ m_____ m-l-s-e- m-l-s- --------------- meleshe፣ melisī
He respost. ኣነ--ሊሰ። ኣ_ መ___ ኣ- መ-ሰ- ------- ኣነ መሊሰ። 0
ane--e---e። a__ m______ a-e m-l-s-። ----------- ane melīse።
He respost a totes les preguntes. ኣነ--ብ -ሎም --ታት--ሊሰ። ኣ_ ኣ_ ኩ__ ሕ___ መ___ ኣ- ኣ- ኩ-ም ሕ-ታ- መ-ሰ- ------------------- ኣነ ኣብ ኩሎም ሕቶታት መሊሰ። 0
ane-----k--o-i ḥ--ota----el--e። a__ a__ k_____ ḥ_______ m______ a-e a-i k-l-m- h-i-o-a-i m-l-s-። -------------------------------- ane abi kulomi ḥitotati melīse።
Ho sé – Ho sabia. ኣነ----ጦ-የ - -ነ--ሊጠ----ረ። ኣ_ እ_____ - ኣ_ ፈ___ ነ___ ኣ- እ-ል-‘- - ኣ- ፈ-ጠ- ነ-ረ- ------------------------ ኣነ እፈልጦ‘የ - ኣነ ፈሊጠዮ ነይረ። 0
a-e-if--it’-‘-- - --------t--yo-n--i-e። a__ i__________ - a__ f________ n______ a-e i-e-i-’-‘-e - a-e f-l-t-e-o n-y-r-። --------------------------------------- ane ifelit’o‘ye - ane felīt’eyo neyire።
Ho escric – Ho he escrit. ኣነ-እጽ-ፎ‘የ----- -ሒ--። ኣ_ እ_____ - ኣ_ ጽ____ ኣ- እ-ሕ-‘- - ኣ- ጽ-ፈ-። -------------------- ኣነ እጽሕፎ‘የ - ኣነ ጽሒፈዮ። 0
an---t----̣i-o‘y- ----e --’i-̣ī----። a__ i___________ - a__ t__________ a-e i-s-i-̣-f-‘-e - a-e t-’-h-ī-e-o- ------------------------------------ ane its’iḥifo‘ye - ane ts’iḥīfeyo።
Ho sento – Ho he sentit. ኣ- እሰ-ዖ‘የ --ኣነ-ሰሚ-ዮ። ኣ_ እ_____ - ኣ_ ሰ____ ኣ- እ-ም-‘- - ኣ- ሰ-ዐ-። -------------------- ኣነ እሰምዖ‘የ - ኣነ ሰሚዐዮ። 0
an- --e-i-o-y----a-e-sem-‘ā-o። a__ i_________ - a__ s________ a-e i-e-i-o-y- - a-e s-m-‘-y-። ------------------------------ ane isemi‘o‘ye - ane semī‘āyo።
Ho agafo – Ho he agafat. ኣ--የምጽኦ-የ ---ነ--ምጺ-ዮ-። ኣ_ የ_____ - ኣ_ ኣ______ ኣ- የ-ጽ-‘- - ኣ- ኣ-ጺ-ዮ-። ---------------------- ኣነ የምጽኦ‘የ - ኣነ ኣምጺአዮዮ። 0
a---y-m-ts’-’o‘y- - -n----i--’-’-----። a__ y____________ - a__ a_____________ a-e y-m-t-’-’-‘-e - a-e a-i-s-ī-ā-o-o- -------------------------------------- ane yemits’i’o‘ye - ane amits’ī’āyoyo።
Ho porto – Ho he portat. ኣነ --ጽሖ‘የ ---ነ-ኣብጺሐዮ። ኣ_ የ_____ - ኣ_ ኣ_____ ኣ- የ-ጽ-‘- - ኣ- ኣ-ጺ-ዮ- --------------------- ኣነ የብጽሖ‘የ - ኣነ ኣብጺሐዮ። 0
a-e--e---s’iḥ-------a---a-its-īh--y-። a__ y____________ - a__ a___________ a-e y-b-t-’-h-o-y- - a-e a-i-s-ī-̣-y-። -------------------------------------- ane yebits’iḥo‘ye - ane abits’īḥāyo።
Ho compro – Ho he comprat. ኣ---ገዝ-‘- - ኣ- --አዮ። ኣ_ እ_____ - ኣ_ ገ____ ኣ- እ-ዝ-‘- - ኣ- ገ-አ-። -------------------- ኣነ እገዝኦ‘የ - ኣነ ገዚአዮ። 0
ane i--z-’--ye---an- gez-’-yo። a__ i_________ - a__ g________ a-e i-e-i-o-y- - a-e g-z-’-y-። ------------------------------ ane igezi’o‘ye - ane gezī’āyo።
Ho espero – Ho esperava. ኣነ እ-በ-‘- --ኣነ -ጸ-አ-። ኣ_ እ_____ - ኣ_ ተ_____ ኣ- እ-በ-‘- - ኣ- ተ-ቢ-ዮ- --------------------- ኣነ እጽበዮ‘የ - ኣነ ተጸቢአዮ። 0
a-- i---i--yo‘-- - -ne t-ts’e-----o። a__ i___________ - a__ t____________ a-e i-s-i-e-o-y- - a-e t-t-’-b-’-y-። ------------------------------------ ane its’ibeyo‘ye - ane tets’ebī’āyo።
Ho explico – Ho he explicat. ኣ---ገ-ጾ-የ --ኣ--ገ-ጸዮ። ኣ_ እ_____ - ኣ_ ገ____ ኣ- እ-ል-‘- - ኣ- ገ-ጸ-። -------------------- ኣነ እገልጾ‘የ - ኣነ ገሊጸዮ። 0
ane ig-li-s--‘ye-- -n- g---ts’---። a__ i___________ - a__ g__________ a-e i-e-i-s-o-y- - a-e g-l-t-’-y-። ---------------------------------- ane igelits’o‘ye - ane gelīts’eyo።
Ho conec – Ho coneixia. ኣ- -ፈል-------ነ--ሊጠ-። ኣ_ እ_____ - ኣ_ ፈ____ ኣ- እ-ል-‘- - ኣ- ፈ-ጠ-። -------------------- ኣነ እፈልጦ‘የ - ኣነ ፈሊጠዮ። 0
a-e-if--it’-‘-- ------fel-t’---። a__ i__________ - a__ f_________ a-e i-e-i-’-‘-e - a-e f-l-t-e-o- -------------------------------- ane ifelit’o‘ye - ane felīt’eyo።

Les paraules negatives no es tradueixen a la llengua materna

Les persones multilingües, quan llegeixen, tradueixen inconscientment a la seva llengua materna. Això succeeix de manera espontània: els lectors ni tan sols se n'adonen. Podria afirmar-se que el cervell funciona com un traductor simultani. Però no ho tradueix tot! Un estudi ha revelat que el cervell té un filtre incorporat. Aquest filtre decideix què és el que es tradueix. I sembla com si el filtre ignorés determinades paraules. Les paraules negatives no es tradueixen a l'idioma matern. Uns científics van fer un experiment amb parlants de xinès com a llengua materna. Tots els individus parlaven anglès com a segona llengua. Els subjectes de la prova havien d'avaluar diverses paraules angleses. Aquestes paraules tenien diferent contingut emocional. Hi havia termes positius, negatius i neutres. Es va investigar el cervell dels subjectes mentre llegien les paraules. És a dir, els científics van mesurar l'activitat elèctrica del cervell. Així van poder veure la manera de treballar del cervell. Quan es traduïen paraules s'originaven alguns senyals. Aquests senyals indicaven que el cervell estava actiu. Tanmateix, amb les paraules negatives dels subjectes no van mostrar cap activitat. Només es traduïen els termes positius o neutrals. Els investigadors no saben per què passa això. En teoria, el cervell ha de processar totes les paraules de la mateixa manera. És possible que el filtre cerebral examini prèviament cada paraula. Aquesta anàlisi tindria lloc mentre la paraula es llegeix en el segon idioma. Si la paraula és negativa, llavors la memòria es bloqueja. D'aquesta manera no es pot recórrer la llengua materna. Les persones poden reaccionar molt sensiblement davant les paraules. Potser el cervell només vol protegir d'un xoc emocional...