Manual de conversa

ca Passat 3   »   ti ሕሉፍ 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [ሰማንያንሰለስተን]

83 [semaniyaniselesiteni]

ሕሉፍ 3

[ḥilufi 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
trucar ደ--፣-ም-ዋል ደ___ ም___ ደ-ለ- ም-ዋ- --------- ደወለ፣ ምድዋል 0
dew-----midi--li d______ m_______ d-w-l-፣ m-d-w-l- ---------------- dewele፣ midiwali
He trucat. ኣነ --ለ ኔረ። ኣ_ ደ__ ኔ__ ኣ- ደ-ለ ኔ-። ---------- ኣነ ደዊለ ኔረ። 0
a-- ---ī-e n-r-። a__ d_____ n____ a-e d-w-l- n-r-። ---------------- ane dewīle nēre።
He trucat per telèfon tota l’estona. ብ-ሕ -ዜ---ውል-ው-ለ። ብ__ ግ_ ክ___ ው___ ብ-ሕ ግ- ክ-ው- ው-ለ- ---------------- ብዙሕ ግዜ ክድውል ውዒለ። 0
bi-uḥi-g-zē ---i-ili w----e። b_____ g___ k_______ w______ b-z-h-i g-z- k-d-w-l- w-‘-l-። ----------------------------- bizuḥi gizē kidiwili wi‘īle።
preguntar ሓተተ፣-ቶ ሓ_____ ሓ-ተ-ሕ- ------ ሓተተ፣ሕቶ 0
ḥ--e------to ḥ__________ h-a-e-e-h-i-o ------------- ḥatete፣ḥito
Li he preguntat. ሓቲተ---። ሓ__ ኔ__ ሓ-ተ ኔ-። ------- ሓቲተ ኔረ። 0
ḥ-tī-e--ēr-። ḥ_____ n____ h-a-ī-e n-r-። ------------- ḥatīte nēre።
Sempre he preguntat. ብ---ግዜ-ሓ-ተ -ረ። ብ__ ግ_ ሓ__ ኔ__ ብ-ሕ ግ- ሓ-ተ ኔ-። -------------- ብዙሕ ግዜ ሓቲተ ኔረ። 0
b--u-̣i--i-- ---t--e--ēr-። b_____ g___ ḥ_____ n____ b-z-h-i g-z- h-a-ī-e n-r-። -------------------------- bizuḥi gizē ḥatīte nēre።
explicar ነገረ፣ኣዘን-ወ፣ ም-ንታው ነ_________ ም____ ነ-ረ-ኣ-ን-ወ- ም-ን-ው ---------------- ነገረ፣ኣዘንተወ፣ ምዝንታው 0
n--er--aze--tew-------n----i n________________ m_________ n-g-r-፣-z-n-t-w-፣ m-z-n-t-w- ---------------------------- negere፣azenitewe፣ mizinitawi
Li he explicat. ኣን --ግ---ረ። ኣ_ እ___ ኔ__ ኣ- እ-ግ- ኔ-። ----------- ኣን እነግር ኔረ። 0
ani ine--r- ----። a__ i______ n____ a-i i-e-i-i n-r-። ----------------- ani inegiri nēre።
Li he explicat tota la història. ኣነ--ሉ -ዜ-ታሪኽ እ-----ረ። ኣ_ ኩ_ ጊ_ ታ__ እ___ ኔ__ ኣ- ኩ- ጊ- ታ-ኽ እ-ግ- ኔ-። --------------------- ኣነ ኩሉ ጊዜ ታሪኽ እነግር ኔረ። 0
ane----u gīzē ---īẖ- -ne--ri -ē-e። a__ k___ g___ t_____ i______ n____ a-e k-l- g-z- t-r-h-i i-e-i-i n-r-። ----------------------------------- ane kulu gīzē tarīẖi inegiri nēre።
estudiar ምጽና-;-ም-ሃር ም____ ም___ ም-ና-; ም-ሃ- ---------- ምጽናዕ; ምምሃር 0
mi-s----‘i;-----h--i m__________ m_______ m-t-’-n-‘-; m-m-h-r- -------------------- mits’ina‘i; mimihari
He estudiat. ኣነ ---- ኔረ። ኣ_ እ___ ኔ__ ኣ- እ-ሃ- ኔ-። ----------- ኣነ እመሃር ኔረ። 0
a-e -meh-ri---re። a__ i______ n____ a-e i-e-a-i n-r-። ----------------- ane imehari nēre።
He estudiat tot el vespre. ኣነ--ሉ--ምሸት -መ-- ---። ኣ_ ም__ ም__ ክ___ ው___ ኣ- ም-እ ም-ት ክ-ሃ- ው-ለ- -------------------- ኣነ ምሉእ ምሸት ክመሃር ውዒለ። 0
a-e-mi--’i-m-s-eti----e-a-----‘īle። a__ m_____ m______ k_______ w______ a-e m-l-’- m-s-e-i k-m-h-r- w-‘-l-። ----------------------------------- ane milu’i misheti kimehari wi‘īle።
treballar ስራ-----ሕ ስ_______ ስ-ሕ-ም-ራ- -------- ስራሕ፣ምስራሕ 0
s--ah-i፣--sira--i s______________ s-r-h-i-m-s-r-h-i ----------------- siraḥi፣misiraḥi
He treballat. ኣ-----ሕ--ረ። ኣ_ እ___ ኔ__ ኣ- እ-ር- ኔ-። ----------- ኣነ እሰርሕ ኔረ። 0
a-- -s--i-----ē-e። a__ i______ n____ a-e i-e-i-̣- n-r-። ------------------ ane iseriḥi nēre።
He treballat tot el dia. ኣነ ምሉእ መዓል---ሰርሕ--ረ። ኣ_ ም__ መ___ እ___ ኔ__ ኣ- ም-እ መ-ል- እ-ር- ኔ-። -------------------- ኣነ ምሉእ መዓልቲ እሰርሕ ኔረ። 0
a-- -i--’- -e-a-i-ī--serih---n-r-። a__ m_____ m_______ i______ n____ a-e m-l-’- m-‘-l-t- i-e-i-̣- n-r-። ---------------------------------- ane milu’i me‘alitī iseriḥi nēre።
menjar በልዐ--ምብ-ዕ በ___ ም___ በ-ዐ- ም-ላ- --------- በልዐ፣ ምብላዕ 0
be-i-----i-ila-i b______ m_______ b-l-‘-፣ m-b-l-‘- ---------------- beli‘ā፣ mibila‘i
He menjat. ኣነ----። ኣ_ ብ___ ኣ- ብ-ዐ- ------- ኣነ ብሊዐ። 0
ane-b-l--ā። a__ b______ a-e b-l-‘-። ----------- ane bilī‘ā።
M’he menjat tot el menjar. ኣ--ብ-ሉኡ--ቲ --- -ሊዐ- ። ኣ_ ብ___ እ_ ም__ በ___ ። ኣ- ብ-ሉ- እ- ም-ቢ በ-ዐ- ። --------------------- ኣነ ብምሉኡ እቲ ምግቢ በሊዐዮ ። 0
a-- bim-l-’---t----gib- bel---yo-። a__ b_______ i__ m_____ b_______ ። a-e b-m-l-’- i-ī m-g-b- b-l-‘-y- ። ---------------------------------- ane bimilu’u itī migibī belī‘āyo ።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!