Manual de conversa

ca Passat 3   »   ti ሕሉፍ 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [ሰማንያንሰለስተን]

83 [semaniyaniselesiteni]

ሕሉፍ 3

[ḥilufi 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
trucar ደወ-፣-ም-ዋል ደ___ ም___ ደ-ለ- ም-ዋ- --------- ደወለ፣ ምድዋል 0
de-ele፣ m-d--ali d______ m_______ d-w-l-፣ m-d-w-l- ---------------- dewele፣ midiwali
He trucat. ኣነ ደዊ--ኔረ። ኣ_ ደ__ ኔ__ ኣ- ደ-ለ ኔ-። ---------- ኣነ ደዊለ ኔረ። 0
an--d-w----n-r-። a__ d_____ n____ a-e d-w-l- n-r-። ---------------- ane dewīle nēre።
He trucat per telèfon tota l’estona. ብ-ሕ ------ል ውዒ-። ብ__ ግ_ ክ___ ው___ ብ-ሕ ግ- ክ-ው- ው-ለ- ---------------- ብዙሕ ግዜ ክድውል ውዒለ። 0
bi-u-̣- g------diwil--wi-ī-e። b_____ g___ k_______ w______ b-z-h-i g-z- k-d-w-l- w-‘-l-። ----------------------------- bizuḥi gizē kidiwili wi‘īle።
preguntar ሓ--፣-ቶ ሓ_____ ሓ-ተ-ሕ- ------ ሓተተ፣ሕቶ 0
h--------̣i-o ḥ__________ h-a-e-e-h-i-o ------------- ḥatete፣ḥito
Li he preguntat. ሓቲተ---። ሓ__ ኔ__ ሓ-ተ ኔ-። ------- ሓቲተ ኔረ። 0
ḥ-t--- -ēre። ḥ_____ n____ h-a-ī-e n-r-። ------------- ḥatīte nēre።
Sempre he preguntat. ብዙ---- ሓቲተ---። ብ__ ግ_ ሓ__ ኔ__ ብ-ሕ ግ- ሓ-ተ ኔ-። -------------- ብዙሕ ግዜ ሓቲተ ኔረ። 0
b--u-̣i gi-- h---īte-----። b_____ g___ ḥ_____ n____ b-z-h-i g-z- h-a-ī-e n-r-። -------------------------- bizuḥi gizē ḥatīte nēre።
explicar ነገ-፣ኣዘ-ተወ--ም--ታው ነ_________ ም____ ነ-ረ-ኣ-ን-ወ- ም-ን-ው ---------------- ነገረ፣ኣዘንተወ፣ ምዝንታው 0
n--er--azen-t--e፣-mi-i-itawi n________________ m_________ n-g-r-፣-z-n-t-w-፣ m-z-n-t-w- ---------------------------- negere፣azenitewe፣ mizinitawi
Li he explicat. ኣ- -ነ-ር-ኔ-። ኣ_ እ___ ኔ__ ኣ- እ-ግ- ኔ-። ----------- ኣን እነግር ኔረ። 0
an--i-e-iri--ēr-። a__ i______ n____ a-i i-e-i-i n-r-። ----------------- ani inegiri nēre።
Li he explicat tota la història. ኣነ-ኩ----------ነ-ር---። ኣ_ ኩ_ ጊ_ ታ__ እ___ ኔ__ ኣ- ኩ- ጊ- ታ-ኽ እ-ግ- ኔ-። --------------------- ኣነ ኩሉ ጊዜ ታሪኽ እነግር ኔረ። 0
an---ulu -īzē tarī--i----gir- -ē-e። a__ k___ g___ t_____ i______ n____ a-e k-l- g-z- t-r-h-i i-e-i-i n-r-። ----------------------------------- ane kulu gīzē tarīẖi inegiri nēre።
estudiar ምጽ-ዕ--ም-ሃር ም____ ም___ ም-ና-; ም-ሃ- ---------- ምጽናዕ; ምምሃር 0
m--------i--m-m---ri m__________ m_______ m-t-’-n-‘-; m-m-h-r- -------------------- mits’ina‘i; mimihari
He estudiat. ኣ- --ሃ----። ኣ_ እ___ ኔ__ ኣ- እ-ሃ- ኔ-። ----------- ኣነ እመሃር ኔረ። 0
an---m-h-ri nē-e። a__ i______ n____ a-e i-e-a-i n-r-። ----------------- ane imehari nēre።
He estudiat tot el vespre. ኣነ -ሉ- --ት-ክ----ውዒ-። ኣ_ ም__ ም__ ክ___ ው___ ኣ- ም-እ ም-ት ክ-ሃ- ው-ለ- -------------------- ኣነ ምሉእ ምሸት ክመሃር ውዒለ። 0
ane mi-u’i-----eti kim----- -i-ī--። a__ m_____ m______ k_______ w______ a-e m-l-’- m-s-e-i k-m-h-r- w-‘-l-። ----------------------------------- ane milu’i misheti kimehari wi‘īle።
treballar ስ--፣ምስ-ሕ ስ_______ ስ-ሕ-ም-ራ- -------- ስራሕ፣ምስራሕ 0
sir-h-i፣-is-r--̣i s______________ s-r-h-i-m-s-r-h-i ----------------- siraḥi፣misiraḥi
He treballat. ኣ--እ--- ኔረ። ኣ_ እ___ ኔ__ ኣ- እ-ር- ኔ-። ----------- ኣነ እሰርሕ ኔረ። 0
an- i-eri-̣i-n---። a__ i______ n____ a-e i-e-i-̣- n-r-። ------------------ ane iseriḥi nēre።
He treballat tot el dia. ኣነ--ሉ- ---- እ--ሕ--ረ። ኣ_ ም__ መ___ እ___ ኔ__ ኣ- ም-እ መ-ል- እ-ር- ኔ-። -------------------- ኣነ ምሉእ መዓልቲ እሰርሕ ኔረ። 0
ane ----’i-me‘a-i---iser-ḥ- nēre። a__ m_____ m_______ i______ n____ a-e m-l-’- m-‘-l-t- i-e-i-̣- n-r-። ---------------------------------- ane milu’i me‘alitī iseriḥi nēre።
menjar በ-ዐ፣--ብ-ዕ በ___ ም___ በ-ዐ- ም-ላ- --------- በልዐ፣ ምብላዕ 0
b---‘-፣--i---a‘i b______ m_______ b-l-‘-፣ m-b-l-‘- ---------------- beli‘ā፣ mibila‘i
He menjat. ኣነ----። ኣ_ ብ___ ኣ- ብ-ዐ- ------- ኣነ ብሊዐ። 0
an---i--‘ā። a__ b______ a-e b-l-‘-። ----------- ane bilī‘ā።
M’he menjat tot el menjar. ኣነ-ብ--ኡ እቲ--ግቢ--ሊ-ዮ ። ኣ_ ብ___ እ_ ም__ በ___ ። ኣ- ብ-ሉ- እ- ም-ቢ በ-ዐ- ። --------------------- ኣነ ብምሉኡ እቲ ምግቢ በሊዐዮ ። 0
a-----m-l-’u i-ī mi-i-ī-belī-āyo ። a__ b_______ i__ m_____ b_______ ። a-e b-m-l-’- i-ī m-g-b- b-l-‘-y- ። ---------------------------------- ane bimilu’u itī migibī belī‘āyo ።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!