Manual de conversa

ca Fer compres   »   de Besorgungen machen

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [einundfünfzig]

Besorgungen machen

Tria com vols veure la traducció:   
català alemany Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Ich-wi-l -n die B-b------k. I__ w___ i_ d__ B__________ I-h w-l- i- d-e B-b-i-t-e-. --------------------------- Ich will in die Bibliothek. 0
Vull anar a la llibreria. Ich-w--l--n-d---B-ch--ndl--g. I__ w___ i_ d__ B____________ I-h w-l- i- d-e B-c-h-n-l-n-. ----------------------------- Ich will in die Buchhandlung. 0
Vull anar al quiosc. I---w--l-zum --o--. I__ w___ z__ K_____ I-h w-l- z-m K-o-k- ------------------- Ich will zum Kiosk. 0
Vull manllevar un llibre. Ich-wil--e------h--eih--. I__ w___ e__ B___ l______ I-h w-l- e-n B-c- l-i-e-. ------------------------- Ich will ein Buch leihen. 0
Vull comprar un llibre. I----il- e-n Bu-h--aufen. I__ w___ e__ B___ k______ I-h w-l- e-n B-c- k-u-e-. ------------------------- Ich will ein Buch kaufen. 0
Vull comprar un diari. Ich-w-l- -i-- -e--u-g ---fe-. I__ w___ e___ Z______ k______ I-h w-l- e-n- Z-i-u-g k-u-e-. ----------------------------- Ich will eine Zeitung kaufen. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Ich---l--i------Bib--ot--k, u- --n -uc---- ---hen. I__ w___ i_ d__ B__________ u_ e__ B___ z_ l______ I-h w-l- i- d-e B-b-i-t-e-, u- e-n B-c- z- l-i-e-. -------------------------------------------------- Ich will in die Bibliothek, um ein Buch zu leihen. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Ich-w--l--- --- -u----ndl--g---m-ein Buch -- kau---. I__ w___ i_ d__ B____________ u_ e__ B___ z_ k______ I-h w-l- i- d-e B-c-h-n-l-n-, u- e-n B-c- z- k-u-e-. ---------------------------------------------------- Ich will in die Buchhandlung, um ein Buch zu kaufen. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. I-h wi-l z-m Ki------m ---- Zei--ng-zu----fe-. I__ w___ z__ K_____ u_ e___ Z______ z_ k______ I-h w-l- z-m K-o-k- u- e-n- Z-i-u-g z- k-u-e-. ---------------------------------------------- Ich will zum Kiosk, um eine Zeitung zu kaufen. 0
Vull anar a ca l’òptic. Ic- wi-- -u- Opti-e-. I__ w___ z__ O_______ I-h w-l- z-m O-t-k-r- --------------------- Ich will zum Optiker. 0
Vull anar al supermercat. Ich--il- -um -upe-ma-k-. I__ w___ z__ S__________ I-h w-l- z-m S-p-r-a-k-. ------------------------ Ich will zum Supermarkt. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. I-h wi---zu--B-ck-r. I__ w___ z__ B______ I-h w-l- z-m B-c-e-. -------------------- Ich will zum Bäcker. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. Ich --l- -in- --------a--e-. I__ w___ e___ B_____ k______ I-h w-l- e-n- B-i-l- k-u-e-. ---------------------------- Ich will eine Brille kaufen. 0
Vull comprar fruites i verdures. Ic--w-l- -b-t --d Ge-ü-e k--f-n. I__ w___ O___ u__ G_____ k______ I-h w-l- O-s- u-d G-m-s- k-u-e-. -------------------------------- Ich will Obst und Gemüse kaufen. 0
Vull comprar pastes i pa. Ich--i-- -r--chen und ---- -aufen. I__ w___ B_______ u__ B___ k______ I-h w-l- B-ö-c-e- u-d B-o- k-u-e-. ---------------------------------- Ich will Brötchen und Brot kaufen. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Ic- -i-l-zu--O--ik-r--u--e-ne Bri-le--u-k---en. I__ w___ z__ O_______ u_ e___ B_____ z_ k______ I-h w-l- z-m O-t-k-r- u- e-n- B-i-l- z- k-u-e-. ----------------------------------------------- Ich will zum Optiker, um eine Brille zu kaufen. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. I-- wil- z---Su--r-arkt--um -bst--nd---m------ k-uf-n. I__ w___ z__ S__________ u_ O___ u__ G_____ z_ k______ I-h w-l- z-m S-p-r-a-k-, u- O-s- u-d G-m-s- z- k-u-e-. ------------------------------------------------------ Ich will zum Supermarkt, um Obst und Gemüse zu kaufen. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Ic----ll -u- --cker,--- -röt--en--nd -rot zu -a----. I__ w___ z__ B______ u_ B_______ u__ B___ z_ k______ I-h w-l- z-m B-c-e-, u- B-ö-c-e- u-d B-o- z- k-u-e-. ---------------------------------------------------- Ich will zum Bäcker, um Brötchen und Brot zu kaufen. 0

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!