Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   de etwas mögen

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [siebzig]

etwas mögen

Tria com vols veure la traducció:   
català alemany Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Möcht-- ----r-u-h--? M______ S__ r_______ M-c-t-n S-e r-u-h-n- -------------------- Möchten Sie rauchen? 0
Que li agradaria ballar a vostè? M-c--e- Si- t--z--? M______ S__ t______ M-c-t-n S-e t-n-e-? ------------------- Möchten Sie tanzen? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Mö-h-e- S-e-s-a-ier---gehen? M______ S__ s________ g_____ M-c-t-n S-e s-a-i-r-n g-h-n- ---------------------------- Möchten Sie spazieren gehen? 0
M’agradaria fumar. I-h m---te-rauc-e-. I__ m_____ r_______ I-h m-c-t- r-u-h-n- ------------------- Ich möchte rauchen. 0
Voldries un cigarret? M--h-es- -- e--e Zig----te? M_______ d_ e___ Z_________ M-c-t-s- d- e-n- Z-g-r-t-e- --------------------------- Möchtest du eine Zigarette? 0
(Ell) voldria foc. E--möch-e -euer. E_ m_____ F_____ E- m-c-t- F-u-r- ---------------- Er möchte Feuer. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Ic--m-c-te e-was-tr--k-n. I__ m_____ e____ t_______ I-h m-c-t- e-w-s t-i-k-n- ------------------------- Ich möchte etwas trinken. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. I------hte---wa- -s-en. I__ m_____ e____ e_____ I-h m-c-t- e-w-s e-s-n- ----------------------- Ich möchte etwas essen. 0
M’agradaria descansar una mica. I-h -öc-te---c---t-a- --s--h--. I__ m_____ m___ e____ a________ I-h m-c-t- m-c- e-w-s a-s-u-e-. ------------------------------- Ich möchte mich etwas ausruhen. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Ic- -----e-S-e--tw-s -ra---. I__ m_____ S__ e____ f______ I-h m-c-t- S-e e-w-s f-a-e-. ---------------------------- Ich möchte Sie etwas fragen. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. I------hte -i- -- e-w-- bi-t-n. I__ m_____ S__ u_ e____ b______ I-h m-c-t- S-e u- e-w-s b-t-e-. ------------------------------- Ich möchte Sie um etwas bitten. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. Ich --c--- S-e -----w-s--i-la-en. I__ m_____ S__ z_ e____ e________ I-h m-c-t- S-e z- e-w-s e-n-a-e-. --------------------------------- Ich möchte Sie zu etwas einladen. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Wa- --chten -ie-b-tte? W__ m______ S__ b_____ W-s m-c-t-n S-e b-t-e- ---------------------- Was möchten Sie bitte? 0
Voldria un cafè? M-ch-e----- e---- K---e-? M______ S__ e____ K______ M-c-t-n S-e e-n-n K-f-e-? ------------------------- Möchten Sie einen Kaffee? 0
O preferiria un te? Ode--m-ch--- S-e lieb-r---n----e-? O___ m______ S__ l_____ e____ T___ O-e- m-c-t-n S-e l-e-e- e-n-n T-e- ---------------------------------- Oder möchten Sie lieber einen Tee? 0
Ens agradaria anar a casa. Wir-m-c---n-na----aus--f-h-en. W__ m______ n___ H____ f______ W-r m-c-t-n n-c- H-u-e f-h-e-. ------------------------------ Wir möchten nach Hause fahren. 0
Voleu un taxi? M---t----h--e-n T-xi? M______ i__ e__ T____ M-c-t-t i-r e-n T-x-? --------------------- Möchtet ihr ein Taxi? 0
Voldrien trucar per telèfon. S-- -ö-hte--te-ef---eren. S__ m______ t____________ S-e m-c-t-n t-l-f-n-e-e-. ------------------------- Sie möchten telefonieren. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + alemany (1-100) MP3 alemany (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...