Manual de conversa

ca Fer neteja   »   de Hausputz

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [achtzehn]

Hausputz

Tria com vols veure la traducció:   
català alemany Engegar Més
Avui és dissabte. H--t- i----a-stag. H____ i__ S_______ H-u-e i-t S-m-t-g- ------------------ Heute ist Samstag. 0
Avui tenim temps. H-ut--h------i- Z---. H____ h____ w__ Z____ H-u-e h-b-n w-r Z-i-. --------------------- Heute haben wir Zeit. 0
Avui netegem l’apartament. H---- p-t-en---r-----W----n-. H____ p_____ w__ d__ W_______ H-u-e p-t-e- w-r d-e W-h-u-g- ----------------------------- Heute putzen wir die Wohnung. 0
Jo netejo la cambra de bany. I-h p-t-e da- --d. I__ p____ d__ B___ I-h p-t-e d-s B-d- ------------------ Ich putze das Bad. 0
El meu marit renta el cotxe. M-in Mann-w--c-- d----ut-. M___ M___ w_____ d__ A____ M-i- M-n- w-s-h- d-s A-t-. -------------------------- Mein Mann wäscht das Auto. 0
Els nens netegen les bicicletes. Di- -i---r ----e---i--F-hrrä-e-. D__ K_____ p_____ d__ F_________ D-e K-n-e- p-t-e- d-e F-h-r-d-r- -------------------------------- Die Kinder putzen die Fahrräder. 0
L’àvia rega les flors. Oma--ieß- -ie--lumen. O__ g____ d__ B______ O-a g-e-t d-e B-u-e-. --------------------- Oma gießt die Blumen. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Die--i--e-----------s K-n-erz-mmer -u-. D__ K_____ r_____ d__ K___________ a___ D-e K-n-e- r-u-e- d-s K-n-e-z-m-e- a-f- --------------------------------------- Die Kinder räumen das Kinderzimmer auf. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. M----Man- räum- s--nen--ch---b-is-- auf. M___ M___ r____ s_____ S___________ a___ M-i- M-n- r-u-t s-i-e- S-h-e-b-i-c- a-f- ---------------------------------------- Mein Mann räumt seinen Schreibtisch auf. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. I-- s--c-e d-e-W---h- in---e-Was-hmaschi--. I__ s_____ d__ W_____ i_ d__ W_____________ I-h s-e-k- d-e W-s-h- i- d-e W-s-h-a-c-i-e- ------------------------------------------- Ich stecke die Wäsche in die Waschmaschine. 0
(Jo) estenc la roba. I-------e -i----sch- auf. I__ h____ d__ W_____ a___ I-h h-n-e d-e W-s-h- a-f- ------------------------- Ich hänge die Wäsche auf. 0
(Jo) planxo la roba. I-- büg-l---i--W-s---. I__ b_____ d__ W______ I-h b-g-l- d-e W-s-h-. ---------------------- Ich bügele die Wäsche. 0
Les finestres estan brutes. D-- F-ns-er-s-n- -ch---z--. D__ F______ s___ s_________ D-e F-n-t-r s-n- s-h-u-z-g- --------------------------- Die Fenster sind schmutzig. 0
El terra està brut. D-r ----od-n is- s---ut-i-. D__ F_______ i__ s_________ D-r F-ß-o-e- i-t s-h-u-z-g- --------------------------- Der Fußboden ist schmutzig. 0
La vaixella és bruta. D----esch--r--st --hm-t--g. D__ G_______ i__ s_________ D-s G-s-h-r- i-t s-h-u-z-g- --------------------------- Das Geschirr ist schmutzig. 0
Qui neteja les finestres? Wer--ut-- di--F--ste-? W__ p____ d__ F_______ W-r p-t-t d-e F-n-t-r- ---------------------- Wer putzt die Fenster? 0
Qui passa l’aspiradora? We---au-- -----? W__ s____ S_____ W-r s-u-t S-a-b- ---------------- Wer saugt Staub? 0
Qui renta la vaixella? Wer sp-lt -as --s-h--r? W__ s____ d__ G________ W-r s-ü-t d-s G-s-h-r-? ----------------------- Wer spült das Geschirr? 0

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!