Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   el Γνωρίζω

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [τρία]

3 [tría]

Γνωρίζω

[Gnōrízō]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Hola! Γ---! Γ____ Γ-ι-! ----- Γεια! 0
Ge-a! G____ G-i-! ----- Geia!
Bon dia! Κα---έ--! Κ________ Κ-λ-μ-ρ-! --------- Καλημέρα! 0
K-l-méra! K________ K-l-m-r-! --------- Kalēméra!
Com va? Τ--κάν---- /-Τ--κάνετε; Τ_ κ______ / Τ_ κ______ Τ- κ-ν-ι-; / Τ- κ-ν-τ-; ----------------------- Τι κάνεις; / Τι κάνετε; 0
T- k-neis?-/----k-n-te? T_ k______ / T_ k______ T- k-n-i-? / T- k-n-t-? ----------------------- Ti káneis? / Ti kánete?
Que és d’Europa vostè? Ε--τε-α-- -ην---ρ-π-; Ε____ α__ τ__ Ε______ Ε-σ-ε α-ό τ-ν Ε-ρ-π-; --------------------- Είστε από την Ευρώπη; 0
Eí-te ap- -ē- E-rṓp-? E____ a__ t__ E______ E-s-e a-ó t-n E-r-p-? --------------------- Eíste apó tēn Eurṓpē?
Que és d’Amèrica vostè? Εί--ε--π---η- ---ρ-κή; Ε____ α__ τ__ Α_______ Ε-σ-ε α-ό τ-ν Α-ε-ι-ή- ---------------------- Είστε από την Αμερική; 0
E-s-e--p---ēn-A---ik-? E____ a__ t__ A_______ E-s-e a-ó t-n A-e-i-ḗ- ---------------------- Eíste apó tēn Amerikḗ?
Que és d’Àsia vostè? Ε-στε απ--τ-ν----α; Ε____ α__ τ__ Α____ Ε-σ-ε α-ό τ-ν Α-ί-; ------------------- Είστε από την Ασία; 0
E-s-e--p- --n-A--a? E____ a__ t__ A____ E-s-e a-ó t-n A-í-? ------------------- Eíste apó tēn Asía?
En quin hotel s’allotja vostè? Σε π-ιο-ξε-ο------ ---ετ-; Σ_ π___ ξ_________ μ______ Σ- π-ι- ξ-ν-δ-χ-ί- μ-ν-τ-; -------------------------- Σε ποιο ξενοδοχείο μένετε; 0
Se-p-io-x----o-h-ío-mé-e-e? S_ p___ x__________ m______ S- p-i- x-n-d-c-e-o m-n-t-? --------------------------- Se poio xenodocheío ménete?
Quant fa que és aquí? Π--ο- κ-ι-ό --στε --η ---; Π____ κ____ ε____ ή__ ε___ Π-σ-ν κ-ι-ό ε-σ-ε ή-η ε-ώ- -------------------------- Πόσον καιρό είστε ήδη εδώ; 0
Pó--n-ka--ó--ís-e---ē----? P____ k____ e____ ḗ__ e___ P-s-n k-i-ó e-s-e ḗ-ē e-ṓ- -------------------------- Póson kairó eíste ḗdē edṓ?
Fins quan es quedarà? Π----θ---ε---τε; Π___ θ_ μ_______ Π-σ- θ- μ-ί-ε-ε- ---------------- Πόσο θα μείνετε; 0
P-so---- meí---e? P___ t__ m_______ P-s- t-a m-í-e-e- ----------------- Póso tha meínete?
Li agrada la seva estada aquí? Σ-ς--ρ-σ-ι εδώ; Σ__ α_____ ε___ Σ-ς α-έ-ε- ε-ώ- --------------- Σας αρέσει εδώ; 0
S-s----se- -d-? S__ a_____ e___ S-s a-é-e- e-ṓ- --------------- Sas arései edṓ?
Que fa vacances aquí? Κ----- δ----π------; Κ_____ δ_______ ε___ Κ-ν-τ- δ-α-ο-έ- ε-ώ- -------------------- Κάνετε διακοπές εδώ; 0
Ká--te--ia-o-é- --ṓ? K_____ d_______ e___ K-n-t- d-a-o-é- e-ṓ- -------------------- Kánete diakopés edṓ?
Visiti’m! Περιμ-ν- επ-σ--ψ- σ-ς! Π_______ ε_______ σ___ Π-ρ-μ-ν- ε-ί-κ-ψ- σ-ς- ---------------------- Περιμένω επίσκεψή σας! 0
Pe--mén---písk---ḗ-s-s! P_______ e________ s___ P-r-m-n- e-í-k-p-ḗ s-s- ----------------------- Periménō epískepsḗ sas!
Aquesta és la meva adreça. Ορί--- --δ-----ν-- -ο-. Ο_____ η δ________ μ___ Ο-ί-τ- η δ-ε-θ-ν-ή μ-υ- ----------------------- Ορίστε η διεύθυνσή μου. 0
O-í-te-ē dieút-yn------. O_____ ē d_________ m___ O-í-t- ē d-e-t-y-s- m-u- ------------------------ Oríste ē dieúthynsḗ mou.
Ens veiem demà? Θ- τ- π-ύμ- α--ι-; Θ_ τ_ π____ α_____ Θ- τ- π-ύ-ε α-ρ-ο- ------------------ Θα τα πούμε αύριο; 0
T-a -- ---m- -úri-? T__ t_ p____ a_____ T-a t- p-ú-e a-r-o- ------------------- Tha ta poúme aúrio?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Λ----α---έχ--ή-η κ-ν-ν-σ-- ----. Λ_______ έ__ ή__ κ________ κ____ Λ-π-μ-ι- έ-ω ή-η κ-ν-ν-σ-ι κ-τ-. -------------------------------- Λυπάμαι, έχω ήδη κανονίσει κάτι. 0
L---mai--échō ḗdē----o------káti. L_______ é___ ḗ__ k________ k____ L-p-m-i- é-h- ḗ-ē k-n-n-s-i k-t-. --------------------------------- Lypámai, échō ḗdē kanonísei káti.
Adéu! Α-τ-ο! Α_____ Α-τ-ο- ------ Αντίο! 0
Antí-! A_____ A-t-o- ------ Antío!
A reveure! Εις -ο επα-ιδε-ν! Ε__ τ_ ε_________ Ε-ς τ- ε-α-ι-ε-ν- ----------------- Εις το επανιδείν! 0
Ei- to--pa-i---n! E__ t_ e_________ E-s t- e-a-i-e-n- ----------------- Eis to epanideín!
Fins aviat! Τ-----α-έμ-! Τ_ ξ________ Τ- ξ-ν-λ-μ-! ------------ Τα ξαναλέμε! 0
T---a------! T_ x________ T- x-n-l-m-! ------------ Ta xanaléme!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!