Manual de conversa

ca Passat 3   »   el Παρελθοντικός χρόνος 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [ογδόντα τρία]

83 [ogdónta tría]

Παρελθοντικός χρόνος 3

Parelthontikós chrónos 3

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
trucar Τη-εφ--ώ Τ_______ Τ-λ-φ-ν- -------- Τηλεφωνώ 0
T-l--hō-ṓ T________ T-l-p-ō-ṓ --------- Tēlephōnṓ
He trucat. Μ-λο--α-σ---τ-λέφ-νο. Μ______ σ__ τ________ Μ-λ-ύ-α σ-ο τ-λ-φ-ν-. --------------------- Μιλούσα στο τηλέφωνο. 0
Mil------to--ēlé--ōno. M______ s__ t_________ M-l-ú-a s-o t-l-p-ō-o- ---------------------- Miloúsa sto tēléphōno.
He trucat per telèfon tota l’estona. Ό-η την ώ-α-----ύσ- στ- τηλ--ωνο. Ό__ τ__ ώ__ μ______ σ__ τ________ Ό-η τ-ν ώ-α μ-λ-ύ-α σ-ο τ-λ-φ-ν-. --------------------------------- Όλη την ώρα μιλούσα στο τηλέφωνο. 0
Ólē---- -r- ---o-sa--to-tē-é--ōno. Ó__ t__ ṓ__ m______ s__ t_________ Ó-ē t-n ṓ-a m-l-ú-a s-o t-l-p-ō-o- ---------------------------------- Ólē tēn ṓra miloúsa sto tēléphōno.
preguntar ρωτάω ρ____ ρ-τ-ω ----- ρωτάω 0
rōtáō r____ r-t-ō ----- rōtáō
Li he preguntat. Ρ--ησα. Ρ______ Ρ-τ-σ-. ------- Ρώτησα. 0
Rṓt-sa. R______ R-t-s-. ------- Rṓtēsa.
Sempre he preguntat. Π-ν-- -ωτ-ύ-α. Π____ ρ_______ Π-ν-α ρ-τ-ύ-α- -------------- Πάντα ρωτούσα. 0
P-n-- r--oú-a. P____ r_______ P-n-a r-t-ú-a- -------------- Pánta rōtoúsa.
explicar Δ-ηγο-μαι Δ________ Δ-η-ο-μ-ι --------- Διηγούμαι 0
D------ai D________ D-ē-o-m-i --------- Diēgoúmai
Li he explicat. Δ--γ-----. Δ_________ Δ-η-ή-η-α- ---------- Διηγήθηκα. 0
D-ēgḗt-ēka. D__________ D-ē-ḗ-h-k-. ----------- Diēgḗthēka.
Li he explicat tota la història. Δι--ή-η-- ό-------ι-----α. Δ________ ό__ τ__ ι_______ Δ-η-ή-η-α ό-η τ-ν ι-τ-ρ-α- -------------------------- Διηγήθηκα όλη την ιστορία. 0
Diē-ḗ--------ē t-n ---or--. D_________ ó__ t__ i_______ D-ē-ḗ-h-k- ó-ē t-n i-t-r-a- --------------------------- Diēgḗthēka ólē tēn istoría.
estudiar δ--βάζω δ______ δ-α-ά-ω ------- διαβάζω 0
d--b--ō d______ d-a-á-ō ------- diabázō
He estudiat. Δ-άβ-ζ-. Δ_______ Δ-ά-α-α- -------- Διάβαζα. 0
D---az-. D_______ D-á-a-a- -------- Diábaza.
He estudiat tot el vespre. Δ-ά--ζα-ό-ο το--ρά--. Δ______ ό__ τ_ β_____ Δ-ά-α-α ό-ο τ- β-ά-υ- --------------------- Διάβαζα όλο το βράδυ. 0
D-á--za-ólo-to--r--y. D______ ó__ t_ b_____ D-á-a-a ó-o t- b-á-y- --------------------- Diábaza ólo to brády.
treballar δ--λ-ύω δ______ δ-υ-ε-ω ------- δουλεύω 0
d-----ō d______ d-u-e-ō ------- douleúō
He treballat. Δούλ-υα. Δ_______ Δ-ύ-ε-α- -------- Δούλευα. 0
D---eua. D_______ D-ú-e-a- -------- Doúleua.
He treballat tot el dia. Δούλευ----η ---α. Δ______ ό__ μ____ Δ-ύ-ε-α ό-η μ-ρ-. ----------------- Δούλευα όλη μέρα. 0
Do-leu--ó-ē -é--. D______ ó__ m____ D-ú-e-a ó-ē m-r-. ----------------- Doúleua ólē méra.
menjar Τ-ώω Τ___ Τ-ώ- ---- Τρώω 0
Tr-ō T___ T-ṓ- ---- Trṓō
He menjat. Έ--γ-. Έ_____ Έ-α-α- ------ Έφαγα. 0
É-----. É______ É-h-g-. ------- Éphaga.
M’he menjat tot el menjar. Έφ----όλο--ο-φ-γητό. Έ____ ό__ τ_ φ______ Έ-α-α ό-ο τ- φ-γ-τ-. -------------------- Έφαγα όλο το φαγητό. 0
É---ga---o -o ph--ē--. É_____ ó__ t_ p_______ É-h-g- ó-o t- p-a-ē-ó- ---------------------- Éphaga ólo to phagētó.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!