Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   el Εποχές και καιρός

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [δεκαέξι]

16 [dekaéxi]

Εποχές και καιρός

[Epochés kai kairós]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Αυ-ές-εί--- -- εποχές: Α____ ε____ ο_ ε______ Α-τ-ς ε-ν-ι ο- ε-ο-έ-: ---------------------- Αυτές είναι οι εποχές: 0
A---s----a---- epoch--: A____ e____ o_ e_______ A-t-s e-n-i o- e-o-h-s- ----------------------- Autés eínai oi epochés:
La primavera, l’estiu, Η-άνο---, -- κ--οκ-ί--, Η ά______ τ_ κ_________ Η ά-ο-ξ-, τ- κ-λ-κ-ί-ι- ----------------------- Η άνοιξη, το καλοκαίρι, 0
Ē-á-o-x-,-t---al--a-ri, Ē á______ t_ k_________ Ē á-o-x-, t- k-l-k-í-i- ----------------------- Ē ánoixē, to kalokaíri,
la tardor i l’hivern. τ- ---νόπωρ--κ---ο-χ-ιμ-νας. τ_ φ________ κ__ ο χ________ τ- φ-ι-ό-ω-ο κ-ι ο χ-ι-ώ-α-. ---------------------------- το φθινόπωρο και ο χειμώνας. 0
to-p---in--ōro k-i-- ch-i-ṓ-a-. t_ p__________ k__ o c_________ t- p-t-i-ó-ō-o k-i o c-e-m-n-s- ------------------------------- to phthinópōro kai o cheimṓnas.
L’estiu és calorós. Τ---α-οκ--ρι είναι-ζε---. Τ_ κ________ ε____ ζ_____ Τ- κ-λ-κ-ί-ι ε-ν-ι ζ-σ-ό- ------------------------- Το καλοκαίρι είναι ζεστό. 0
T---alo----i eí-a- --s-ó. T_ k________ e____ z_____ T- k-l-k-í-i e-n-i z-s-ó- ------------------------- To kalokaíri eínai zestó.
A l’estiu, fa sol. Το-κ---καί-ι-λάμ-ε- ο -λι--. Τ_ κ________ λ_____ ο ή_____ Τ- κ-λ-κ-ί-ι λ-μ-ε- ο ή-ι-ς- ---------------------------- Το καλοκαίρι λάμπει ο ήλιος. 0
T--ka-o---ri--ámp-i-o ḗlios. T_ k________ l_____ o ḗ_____ T- k-l-k-í-i l-m-e- o ḗ-i-s- ---------------------------- To kalokaíri lámpei o ḗlios.
A l’estiu, ens agrada passejar. Το----οκ-ίρι μ-- αρ--ει-ν---ε--α---ε. Τ_ κ________ μ__ α_____ ν_ π_________ Τ- κ-λ-κ-ί-ι μ-ς α-έ-ε- ν- π-ρ-α-ά-ε- ------------------------------------- Το καλοκαίρι μας αρέσει να περπατάμε. 0
T- k-----íri -as--rése- -- -e-pat---. T_ k________ m__ a_____ n_ p_________ T- k-l-k-í-i m-s a-é-e- n- p-r-a-á-e- ------------------------------------- To kalokaíri mas arései na perpatáme.
L’hivern és fred. Ο---ι-ώνας---να-------. Ο χ_______ ε____ κ_____ Ο χ-ι-ώ-α- ε-ν-ι κ-ύ-ς- ----------------------- Ο χειμώνας είναι κρύος. 0
O--h-i-ṓnas e---i----os. O c________ e____ k_____ O c-e-m-n-s e-n-i k-ý-s- ------------------------ O cheimṓnas eínai krýos.
A l’hivern neva o plou. Το---ει-ώ---χ----ζ-ι ή---έ-ει. Τ__ χ______ χ_______ ή β______ Τ-ν χ-ι-ώ-α χ-ο-ί-ε- ή β-έ-ε-. ------------------------------ Τον χειμώνα χιονίζει ή βρέχει. 0
T-n --ei-ṓn- ----níze----br--hei. T__ c_______ c________ ḗ b_______ T-n c-e-m-n- c-i-n-z-i ḗ b-é-h-i- --------------------------------- Ton cheimṓna chionízei ḗ bréchei.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Τον χ---ώνα--ας α-έσ-ι-ν- -έ-ου---σ-- --ίτ-. Τ__ χ______ μ__ α_____ ν_ μ______ σ__ σ_____ Τ-ν χ-ι-ώ-α μ-ς α-έ-ε- ν- μ-ν-υ-ε σ-ο σ-ί-ι- -------------------------------------------- Τον χειμώνα μας αρέσει να μένουμε στο σπίτι. 0
T---c-----na---s -r-sei n- --n-u------ s-í-i. T__ c_______ m__ a_____ n_ m______ s__ s_____ T-n c-e-m-n- m-s a-é-e- n- m-n-u-e s-o s-í-i- --------------------------------------------- Ton cheimṓna mas arései na ménoume sto spíti.
Fa fred. Κά----κρ-ο. Κ____ κ____ Κ-ν-ι κ-ύ-. ----------- Κάνει κρύο. 0
Kánei-k--o. K____ k____ K-n-i k-ý-. ----------- Kánei krýo.
Plou. Βρ-χε-. Β______ Β-έ-ε-. ------- Βρέχει. 0
B----e-. B_______ B-é-h-i- -------- Bréchei.
Fa vent. Φυ--ε-. Φ______ Φ-σ-ε-. ------- Φυσάει. 0
Ph-sáei. P_______ P-y-á-i- -------- Physáei.
Fa calor. Κ-νει ζέ---. Κ____ ζ_____ Κ-ν-ι ζ-σ-η- ------------ Κάνει ζέστη. 0
Ká--i---stē. K____ z_____ K-n-i z-s-ē- ------------ Kánei zéstē.
Fa sol. Έχε---λ-ο---λι---δ-. Έ___ ή___ / λ_______ Έ-ε- ή-ι- / λ-α-ά-α- -------------------- Έχει ήλιο / λιακάδα. 0
Éch-- ḗlio-/-li-káda. É____ ḗ___ / l_______ É-h-i ḗ-i- / l-a-á-a- --------------------- Échei ḗlio / liakáda.
Fa un bon dia. Έχει λ-γη -υ-ν-φ-ά. Έ___ λ___ σ________ Έ-ε- λ-γ- σ-ν-ε-ι-. ------------------- Έχει λίγη συννεφιά. 0
É-hei ---ē ------hiá. É____ l___ s_________ É-h-i l-g- s-n-e-h-á- --------------------- Échei lígē synnephiá.
Quin temps fa avui? Τι--αιρ--κ-νει-σ---ρα; Τ_ κ____ κ____ σ______ Τ- κ-ι-ό κ-ν-ι σ-μ-ρ-; ---------------------- Τι καιρό κάνει σήμερα; 0
Ti k-----k--ei-s-me--? T_ k____ k____ s______ T- k-i-ó k-n-i s-m-r-? ---------------------- Ti kairó kánei sḗmera?
Avui fa fred. Σ-με-- -άνει---ύ-. Σ_____ κ____ κ____ Σ-μ-ρ- κ-ν-ι κ-ύ-. ------------------ Σήμερα κάνει κρύο. 0
S-me-a--ánei--rýo. S_____ k____ k____ S-m-r- k-n-i k-ý-. ------------------ Sḗmera kánei krýo.
Avui fa calor. Σή-ερ--κάν-- ζ-σ-η. Σ_____ κ____ ζ_____ Σ-μ-ρ- κ-ν-ι ζ-σ-η- ------------------- Σήμερα κάνει ζέστη. 0
Sḗ-er- ká-ei -é--ē. S_____ k____ z_____ S-m-r- k-n-i z-s-ē- ------------------- Sḗmera kánei zéstē.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!