Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   el Σύνδεσμοι 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [ενενήντα τέσσερα]

94 [enenḗnta téssera]

Σύνδεσμοι 1

[Sýndesmoi 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Πε-ίμ--ε --έχρι- να-σταμ--ή--- η βρ--ή. Π_______ (______ ν_ σ_________ η β_____ Π-ρ-μ-ν- (-έ-ρ-) ν- σ-α-α-ή-ε- η β-ο-ή- --------------------------------------- Περίμενε (μέχρι) να σταματήσει η βροχή. 0
P--í--ne (m-chr------s-am----ei ē b-----. P_______ (_______ n_ s_________ ē b______ P-r-m-n- (-é-h-i- n- s-a-a-ḗ-e- ē b-o-h-. ----------------------------------------- Perímene (méchri) na stamatḗsei ē brochḗ.
Espera fins que (jo) acabi. Περίμ--ε--μ---ι)--α--το--αστώ. Π_______ (______ ν_ ε_________ Π-ρ-μ-ν- (-έ-ρ-) ν- ε-ο-μ-σ-ώ- ------------------------------ Περίμενε (μέχρι) να ετοιμαστώ. 0
Pe-í-ene-(mé--ri- na ---------. P_______ (_______ n_ e_________ P-r-m-n- (-é-h-i- n- e-o-m-s-ṓ- ------------------------------- Perímene (méchri) na etoimastṓ.
Espera fins que (ell) torni. Π--ίμ-νε-(-έχρι) να-γ-ρί-ει. Π_______ (______ ν_ γ_______ Π-ρ-μ-ν- (-έ-ρ-) ν- γ-ρ-σ-ι- ---------------------------- Περίμενε (μέχρι) να γυρίσει. 0
Perím--e--m-c--i- n- -yr--e-. P_______ (_______ n_ g_______ P-r-m-n- (-é-h-i- n- g-r-s-i- ----------------------------- Perímene (méchri) na gyrísei.
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Π------- ----ρι) -----ε--ώ-ο-ν-τ--μαλ--ά--ου Π_______ (______ ν_ σ_________ τ_ μ_____ μ__ Π-ρ-μ-ν- (-έ-ρ-) ν- σ-ε-ν-σ-υ- τ- μ-λ-ι- μ-υ -------------------------------------------- Περιμένω (μέχρι) να στεγνώσουν τα μαλλιά μου 0
P-riménō--m-chri- na -t---ṓs-u--ta-m-l----mou P_______ (_______ n_ s_________ t_ m_____ m__ P-r-m-n- (-é-h-i- n- s-e-n-s-u- t- m-l-i- m-u --------------------------------------------- Periménō (méchri) na stegnṓsoun ta malliá mou
Espero fins que acabi la pel•lícula. Πε-ι---ω (μ-χρι--να τ-λ----ει - τ--νί-. Π_______ (______ ν_ τ________ η τ______ Π-ρ-μ-ν- (-έ-ρ-) ν- τ-λ-ι-σ-ι η τ-ι-ί-. --------------------------------------- Περιμένω (μέχρι) να τελειώσει η ταινία. 0
Per---nō--méc-r---n- tele-ṓ-ei - ---ní-. P_______ (_______ n_ t________ ē t______ P-r-m-n- (-é-h-i- n- t-l-i-s-i ē t-i-í-. ---------------------------------------- Periménō (méchri) na teleiṓsei ē tainía.
Espero que es posi verd el semàfor. Π-ρι---------ρ-)----α--ψ-ι πρ--ι-ο. Π_______ (______ ν_ α_____ π_______ Π-ρ-μ-ν- (-έ-ρ-) ν- α-ά-ε- π-ά-ι-ο- ----------------------------------- Περιμένω (μέχρι) να ανάψει πράσινο. 0
Per---nō (méchri- na ---p-----r-s---. P_______ (_______ n_ a______ p_______ P-r-m-n- (-é-h-i- n- a-á-s-i p-á-i-o- ------------------------------------- Periménō (méchri) na anápsei prásino.
Quan te’n vas de vacances? Πότε φε-γ----γ---δ-ακ-πές; Π___ φ______ γ__ δ________ Π-τ- φ-ύ-ε-ς γ-α δ-α-ο-έ-; -------------------------- Πότε φεύγεις για διακοπές; 0
P--e p-----i- -i---ia-----? P___ p_______ g__ d________ P-t- p-e-g-i- g-a d-a-o-é-? --------------------------- Póte pheúgeis gia diakopés?
Abans de les vacances d’estiu? Πριν ----------ρ-; Π___ τ_ κ_________ Π-ι- τ- κ-λ-κ-ί-ι- ------------------ Πριν το καλοκαίρι; 0
Pri--t--ka-o---ri? P___ t_ k_________ P-i- t- k-l-k-í-i- ------------------ Prin to kalokaíri?
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Να---πριν------ο----- --λοκ---ι--- -ια-ο-ές. Ν___ π___ α_______ ο_ κ___________ δ________ Ν-ι- π-ι- α-χ-σ-υ- ο- κ-λ-κ-ι-ι-έ- δ-α-ο-έ-. -------------------------------------------- Ναι, πριν αρχίσουν οι καλοκαιρινές διακοπές. 0
N--, -r-- a-chís------ k----a--inés-d-a-op---. N___ p___ a________ o_ k___________ d_________ N-i- p-i- a-c-í-o-n o- k-l-k-i-i-é- d-a-o-é-.- ---------------------------------------------- Nai, prin archísoun oi kalokairinés diakopés..
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Επι--εύα-- -η σ--πή -ρ-ν μ--ι-ο -ειμ-να-. Ε_________ τ_ σ____ π___ μ___ ο χ________ Ε-ι-κ-ύ-σ- τ- σ-ε-ή π-ι- μ-ε- ο χ-ι-ώ-α-. ----------------------------------------- Επισκεύασε τη σκεπή πριν μπει ο χειμώνας. 0
E-isk---se -- sk--ḗ-pr---m--- - c-e-m--as. E_________ t_ s____ p___ m___ o c_________ E-i-k-ú-s- t- s-e-ḗ p-i- m-e- o c-e-m-n-s- ------------------------------------------ Episkeúase tē skepḗ prin mpei o cheimṓnas.
Renta’t les mans abans de seure a taula. Π-ύνε τ- χέ--α --υ --ιν--άτσεις-στ----α--ζι. Π____ τ_ χ____ σ__ π___ κ______ σ__ τ_______ Π-ύ-ε τ- χ-ρ-α σ-υ π-ι- κ-τ-ε-ς σ-ο τ-α-έ-ι- -------------------------------------------- Πλύνε τα χέρια σου πριν κάτσεις στο τραπέζι. 0
P-ýn- ta-c-é------- pr-n--át--is -to tra--z-. P____ t_ c_____ s__ p___ k______ s__ t_______ P-ý-e t- c-é-i- s-u p-i- k-t-e-s s-o t-a-é-i- --------------------------------------------- Plýne ta chéria sou prin kátseis sto trapézi.
Tanca la finestra abans de sortir. Κλε-σε το-παρ-θυ-ο---ιν β-εις--ξ-. Κ_____ τ_ π_______ π___ β____ έ___ Κ-ε-σ- τ- π-ρ-θ-ρ- π-ι- β-ε-ς έ-ω- ---------------------------------- Κλείσε το παράθυρο πριν βγεις έξω. 0
K---se-to ----th----pr---b-ei--éxō. K_____ t_ p________ p___ b____ é___ K-e-s- t- p-r-t-y-o p-i- b-e-s é-ō- ----------------------------------- Kleíse to paráthyro prin bgeis éxō.
Quan véns a casa? Π-τ---α----ει--σ--τ-; Π___ θ_ έ_____ σ_____ Π-τ- θ- έ-θ-ι- σ-ί-ι- --------------------- Πότε θα έρθεις σπίτι; 0
P-t- -ha ér-h-i- -pít-? P___ t__ é______ s_____ P-t- t-a é-t-e-s s-í-i- ----------------------- Póte tha értheis spíti?
Després de la classe? Μ-τά -----θη--; Μ___ τ_ μ______ Μ-τ- τ- μ-θ-μ-; --------------- Μετά το μάθημα; 0
M--á to--át---a? M___ t_ m_______ M-t- t- m-t-ē-a- ---------------- Metá to máthēma?
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Ν--- ό-αν τ---ιώ-ε---ο μά----. Ν___ ό___ τ________ τ_ μ______ Ν-ι- ό-α- τ-λ-ι-σ-ι τ- μ-θ-μ-. ------------------------------ Ναι, όταν τελειώσει το μάθημα. 0
N-----ta----leiṓ--i-to ------a. N___ ó___ t________ t_ m_______ N-i- ó-a- t-l-i-s-i t- m-t-ē-a- ------------------------------- Nai, ótan teleiṓsei to máthēma.
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Μ-τ-------ύχημα-πο---ί---δ-ν μ--ρ-ύσ--να ---λ-ψ-- π-α. Μ___ τ_ α______ π__ ε___ δ__ μ_______ ν_ δ_______ π___ Μ-τ- τ- α-ύ-η-α π-υ ε-χ- δ-ν μ-ο-ο-σ- ν- δ-υ-έ-ε- π-α- ------------------------------------------------------ Μετά το ατύχημα που είχε δεν μπορούσε να δουλέψει πια. 0
M-t- to a--ch-----o- e--he---n--po-o--- n----ul-p--i p-a. M___ t_ a_______ p__ e____ d__ m_______ n_ d________ p___ M-t- t- a-ý-h-m- p-u e-c-e d-n m-o-o-s- n- d-u-é-s-i p-a- --------------------------------------------------------- Metá to atýchēma pou eíche den mporoúse na doulépsei pia.
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Αφ-ύ -χα----- δ----ιά --υ πή----τ-- --ε---ή. Α___ έ____ τ_ δ______ τ__ π___ σ___ Α_______ Α-ο- έ-α-ε τ- δ-υ-ε-ά τ-υ π-γ- σ-η- Α-ε-ι-ή- -------------------------------------------- Αφού έχασε τη δουλειά του πήγε στην Αμερική. 0
Ap-----cha-- ---d-ul------u--ḗge s--n--m-----. A____ é_____ t_ d______ t__ p___ s___ A_______ A-h-ú é-h-s- t- d-u-e-á t-u p-g- s-ē- A-e-i-ḗ- ---------------------------------------------- Aphoú échase tē douleiá tou pḗge stēn Amerikḗ.
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Αφού---γε-----Α-ε-ι----γ-ν- π-ού-ι-ς. Α___ π___ σ__ Α______ έ____ π________ Α-ο- π-γ- σ-η Α-ε-ι-ή έ-ι-ε π-ο-σ-ο-. ------------------------------------- Αφού πήγε στη Αμερική έγινε πλούσιος. 0
A-h-- -ḗ---stē ----ik-----n--p-o--i-s. A____ p___ s__ A______ é____ p________ A-h-ú p-g- s-ē A-e-i-ḗ é-i-e p-o-s-o-. -------------------------------------- Aphoú pḗge stē Amerikḗ égine ploúsios.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...