Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   el Στο ξενοδοχείο – άφιξη

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [είκοσι επτά]

27 [eíkosi eptá]

Στο ξενοδοχείο – άφιξη

[Sto xenodocheío – áphixē]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Έ-ε---ελε-θ--ο-δ-μάτ--; Έ____ ε_______ δ_______ Έ-ε-ε ε-ε-θ-ρ- δ-μ-τ-ο- ----------------------- Έχετε ελεύθερο δωμάτιο; 0
Éche----le-t-e-o dō-á--o? É_____ e________ d_______ É-h-t- e-e-t-e-o d-m-t-o- ------------------------- Échete eleúthero dōmátio?
He reservat una habitació. Έ-ω-κ-νει --ά---η--ι- έ---δ-μά-ιο. Έ__ κ____ κ______ γ__ έ__ δ_______ Έ-ω κ-ν-ι κ-ά-η-η γ-α έ-α δ-μ-τ-ο- ---------------------------------- Έχω κάνει κράτηση για ένα δωμάτιο. 0
É-hō -á-e--krátē-ē-g-- -n--d----i-. É___ k____ k______ g__ é__ d_______ É-h- k-n-i k-á-ē-ē g-a é-a d-m-t-o- ----------------------------------- Échō kánei krátēsē gia éna dōmátio.
El meu nom és Müller. Τ- όνο-- --υ -ίνα--M-ller. Τ_ ό____ μ__ ε____ M______ Τ- ό-ο-ά μ-υ ε-ν-ι M-l-e-. -------------------------- Το όνομά μου είναι Müller. 0
To ó-om--mo----n-- ----e-. T_ ó____ m__ e____ M______ T- ó-o-á m-u e-n-i M-l-e-. -------------------------- To ónomá mou eínai Müller.
Necessito una habitació individual. Χ-ειά--μ-- --------κ--νο-δωμά---. Χ_________ έ__ μ________ δ_______ Χ-ε-ά-ο-α- έ-α μ-ν-κ-ι-ο δ-μ-τ-ο- --------------------------------- Χρειάζομαι ένα μονόκλινο δωμάτιο. 0
Chr---z---i-------------- d--átio. C__________ é__ m________ d_______ C-r-i-z-m-i é-a m-n-k-i-o d-m-t-o- ---------------------------------- Chreiázomai éna monóklino dōmátio.
Necessito una habitació doble. Χρε-ά--μ-- ----δ---ι---δω-ά-ι-. Χ_________ έ__ δ______ δ_______ Χ-ε-ά-ο-α- έ-α δ-κ-ι-ο δ-μ-τ-ο- ------------------------------- Χρειάζομαι ένα δίκλινο δωμάτιο. 0
Chre--z-m-i-é-a -í-lino---mát--. C__________ é__ d______ d_______ C-r-i-z-m-i é-a d-k-i-o d-m-t-o- -------------------------------- Chreiázomai éna díklino dōmátio.
Quant costa l’habitació per nit? Π--ο -ο-τ-ζει-η δ-α--κ---ευσ-; Π___ κ_______ η δ_____________ Π-σ- κ-σ-ί-ε- η δ-α-υ-τ-ρ-υ-η- ------------------------------ Πόσο κοστίζει η διανυκτέρευση; 0
P--o -o-t-z-------a-y-tér---ē? P___ k_______ ē d_____________ P-s- k-s-í-e- ē d-a-y-t-r-u-ē- ------------------------------ Póso kostízei ē dianyktéreusē?
Voldria una habitació amb bany. Θα--θε-α-ένα-δ-μ--ι- με---ά--ο. Θ_ ή____ έ__ δ______ μ_ μ______ Θ- ή-ε-α έ-α δ-μ-τ-ο μ- μ-ά-ι-. ------------------------------- Θα ήθελα ένα δωμάτιο με μπάνιο. 0
Tha ḗ-h-----na --mátio----mp----. T__ ḗ_____ é__ d______ m_ m______ T-a ḗ-h-l- é-a d-m-t-o m- m-á-i-. --------------------------------- Tha ḗthela éna dōmátio me mpánio.
Voldria una habitació amb dutxa. Θ- ήθε---ένα δ-μάτιο -- -τουζι---. Θ_ ή____ έ__ δ______ μ_ ν_________ Θ- ή-ε-α έ-α δ-μ-τ-ο μ- ν-ο-ζ-έ-α- ---------------------------------- Θα ήθελα ένα δωμάτιο με ντουζιέρα. 0
T---ḗt-el--én---ō---io-m--nto----r-. T__ ḗ_____ é__ d______ m_ n_________ T-a ḗ-h-l- é-a d-m-t-o m- n-o-z-é-a- ------------------------------------ Tha ḗthela éna dōmátio me ntouziéra.
Puc veure l’habitació? Μπορώ ---δω-το-δω-ά---; Μ____ ν_ δ_ τ_ δ_______ Μ-ο-ώ ν- δ- τ- δ-μ-τ-ο- ----------------------- Μπορώ να δω το δωμάτιο; 0
M---- -- d------ōm--io? M____ n_ d_ t_ d_______ M-o-ṓ n- d- t- d-m-t-o- ----------------------- Mporṓ na dō to dōmátio?
Que hi ha garatge aquí? Υπ-ρχ-ι-γ--ρ-ζ-ε--; Υ______ γ_____ ε___ Υ-ά-χ-ι γ-α-ά- ε-ώ- ------------------- Υπάρχει γκαράζ εδώ; 0
Y--rc-e--nkar-z-e--? Y_______ n_____ e___ Y-á-c-e- n-a-á- e-ṓ- -------------------- Ypárchei nkaráz edṓ?
Hi ha caixa forta aquí? Υ-ά-χ-ι χρημ--οκ-β-τι- ε-ώ; Υ______ χ_____________ ε___ Υ-ά-χ-ι χ-η-α-ο-ι-ώ-ι- ε-ώ- --------------------------- Υπάρχει χρηματοκιβώτιο εδώ; 0
Y--r---i--h-ē--------tio edṓ? Y_______ c______________ e___ Y-á-c-e- c-r-m-t-k-b-t-o e-ṓ- ----------------------------- Ypárchei chrēmatokibṓtio edṓ?
Que teniu fax? Υ--ρχ-ι φαξ-εδ-; Υ______ φ__ ε___ Υ-ά-χ-ι φ-ξ ε-ώ- ---------------- Υπάρχει φαξ εδώ; 0
Yp-----i p-a--edṓ? Y_______ p___ e___ Y-á-c-e- p-a- e-ṓ- ------------------ Ypárchei phax edṓ?
Va bé, em quedo l’habitació. Ε-τ----- -α -ο ---ίσω το δω-άτ--. Ε_______ θ_ τ_ κ_____ τ_ δ_______ Ε-τ-ξ-ι- θ- τ- κ-ε-σ- τ- δ-μ-τ-ο- --------------------------------- Εντάξει, θα το κλείσω το δωμάτιο. 0
E---xei, t---t- --e----to ---áti-. E_______ t__ t_ k_____ t_ d_______ E-t-x-i- t-a t- k-e-s- t- d-m-t-o- ---------------------------------- Entáxei, tha to kleísō to dōmátio.
Aquí té les claus. Ορ---ε-τα --ε-δ--. Ο_____ τ_ κ_______ Ο-ί-τ- τ- κ-ε-δ-ά- ------------------ Ορίστε τα κλειδιά. 0
O--s-e -a k-eid-á. O_____ t_ k_______ O-í-t- t- k-e-d-á- ------------------ Oríste ta kleidiá.
Aquest és el meu equipatge. Α---- ε-----ο- απ---ευ-- μο-. Α____ ε____ ο_ α________ μ___ Α-τ-ς ε-ν-ι ο- α-ο-κ-υ-ς μ-υ- ----------------------------- Αυτές είναι οι αποσκευές μου. 0
Au-é- -ín-i -i -----eu----o-. A____ e____ o_ a________ m___ A-t-s e-n-i o- a-o-k-u-s m-u- ----------------------------- Autés eínai oi aposkeués mou.
A quina hora se serveix l’esmorzar? Τι --- σ-ρ-ί---α- -ο-πρ---ό; Τ_ ώ__ σ_________ τ_ π______ Τ- ώ-α σ-ρ-ί-ε-α- τ- π-ω-ν-; ---------------------------- Τι ώρα σερβίρεται το πρωινό; 0
T----- ---bí---a---o-prō-n-? T_ ṓ__ s_________ t_ p______ T- ṓ-a s-r-í-e-a- t- p-ō-n-? ---------------------------- Ti ṓra serbíretai to prōinó?
A quina hora se serveix el dinar? Τι-ώ-- σ--βί-ε-αι-το---σ-μ--ι-ν-; Τ_ ώ__ σ_________ τ_ μ___________ Τ- ώ-α σ-ρ-ί-ε-α- τ- μ-σ-μ-ρ-α-ό- --------------------------------- Τι ώρα σερβίρεται το μεσημεριανό; 0
Ti--r---erbí-e------ --sēm-r-an-? T_ ṓ__ s_________ t_ m___________ T- ṓ-a s-r-í-e-a- t- m-s-m-r-a-ó- --------------------------------- Ti ṓra serbíretai to mesēmerianó?
A quina hora se serveix el sopar? Τι -ρ---ερ-ίρ--αι -ο-----ιν-; Τ_ ώ__ σ_________ τ_ β_______ Τ- ώ-α σ-ρ-ί-ε-α- τ- β-α-ι-ό- ----------------------------- Τι ώρα σερβίρεται το βραδινό; 0
T- --a----b-----i-t---r-di--? T_ ṓ__ s_________ t_ b_______ T- ṓ-a s-r-í-e-a- t- b-a-i-ó- ----------------------------- Ti ṓra serbíretai to bradinó?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.