Manual de conversa

ca La cita   »   el Ραντεβού

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [είκοσι τέσσερα]

24 [eíkosi téssera]

Ραντεβού

[Ranteboú]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Que has perdut l’autobús? Έ--σ-ς--ο -ε-φο-ε--; Έ_____ τ_ λ_________ Έ-α-ε- τ- λ-ω-ο-ε-ο- -------------------- Έχασες το λεωφορείο; 0
Éc---e- -o-l-ōph-r-í-? É______ t_ l__________ É-h-s-s t- l-ō-h-r-í-? ---------------------- Échases to leōphoreío?
T’he esperat durant mitja hora. Σ--------να -ισ- -ρα. Σ_ π_______ μ___ ώ___ Σ- π-ρ-μ-ν- μ-σ- ώ-α- --------------------- Σε περίμενα μισή ώρα. 0
Se---rímen- mis--ṓr-. S_ p_______ m___ ṓ___ S- p-r-m-n- m-s- ṓ-a- --------------------- Se perímena misḗ ṓra.
No portes el mòbil? Δ-ν έ--ις -ινη-ό -α-- --υ; Δ__ έ____ κ_____ μ___ σ___ Δ-ν έ-ε-ς κ-ν-τ- μ-ζ- σ-υ- -------------------------- Δεν έχεις κινητό μαζί σου; 0
De- é--ei- ki-ētó ---í -ou? D__ é_____ k_____ m___ s___ D-n é-h-i- k-n-t- m-z- s-u- --------------------------- Den écheis kinētó mazí sou?
Sigues puntual la pròxima vegada! Τη--ε--με-η φ--ά------σ------- --α σ-υ! Τ__ ε______ φ___ ν_ ε____ σ___ ώ__ σ___ Τ-ν ε-ό-ε-η φ-ρ- ν- ε-σ-ι σ-η- ώ-α σ-υ- --------------------------------------- Την επόμενη φορά να είσαι στην ώρα σου! 0
T-n---ó-enē-ph-rá-n--e-s-- s-ēn ṓ-a -o-! T__ e______ p____ n_ e____ s___ ṓ__ s___ T-n e-ó-e-ē p-o-á n- e-s-i s-ē- ṓ-a s-u- ---------------------------------------- Tēn epómenē phorá na eísai stēn ṓra sou!
Pren un taxi la pròxima vegada! Τ-ν-επόμε-η φ------ρ--ταξί! Τ__ ε______ φ___ π___ τ____ Τ-ν ε-ό-ε-η φ-ρ- π-ρ- τ-ξ-! --------------------------- Την επόμενη φορά πάρε ταξί! 0
Tēn-ep----ē phorá p-r- taxí! T__ e______ p____ p___ t____ T-n e-ó-e-ē p-o-á p-r- t-x-! ---------------------------- Tēn epómenē phorá páre taxí!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! Την επ----η -ο-- -ά-----ζί σο- μι- ο------! Τ__ ε______ φ___ π___ μ___ σ__ μ__ ο_______ Τ-ν ε-ό-ε-η φ-ρ- π-ρ- μ-ζ- σ-υ μ-α ο-π-έ-α- ------------------------------------------- Την επόμενη φορά πάρε μαζί σου μια ομπρέλα! 0
Tē---póm----phor---ár----z- s-u m------réla! T__ e______ p____ p___ m___ s__ m__ o_______ T-n e-ó-e-ē p-o-á p-r- m-z- s-u m-a o-p-é-a- -------------------------------------------- Tēn epómenē phorá páre mazí sou mia ompréla!
Demà estic lliure. Αύρ-----ω---πό. Α____ έ__ ρ____ Α-ρ-ο έ-ω ρ-π-. --------------- Αύριο έχω ρεπό. 0
Aúrio---hō-r-p-. A____ é___ r____ A-r-o é-h- r-p-. ---------------- Aúrio échō repó.
Podem veure’ns demà? Θ- ---α-τ----μ- α-ριο; Θ_ σ___________ α_____ Θ- σ-ν-ν-η-ο-μ- α-ρ-ο- ---------------------- Θα συναντηθούμε αύριο; 0
Th- s--an-ē----m--aú-i-? T__ s____________ a_____ T-a s-n-n-ē-h-ú-e a-r-o- ------------------------ Tha synantēthoúme aúrio?
Em sap greu, demà no puc. Λ--ά-αι-----ιο-δ-ν μ----. Λ_______ α____ δ__ μ_____ Λ-π-μ-ι- α-ρ-ο δ-ν μ-ο-ώ- ------------------------- Λυπάμαι, αύριο δεν μπορώ. 0
L-p-mai- -ú-io-d---mpo--. L_______ a____ d__ m_____ L-p-m-i- a-r-o d-n m-o-ṓ- ------------------------- Lypámai, aúrio den mporṓ.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? Έ-εις--αν-ν-σ-------------υτ-------β-----ύρ----; Έ____ κ________ κ___ γ__ α___ τ_ Σ______________ Έ-ε-ς κ-ν-ν-σ-ι κ-τ- γ-α α-τ- τ- Σ-β-α-ο-ύ-ι-κ-; ------------------------------------------------ Έχεις κανονίσει κάτι για αυτό το Σαββατοκύριακο; 0
Éc---s ka----se--ká-i gi- ---ó -- Sa----o-ýri-ko? É_____ k________ k___ g__ a___ t_ S______________ É-h-i- k-n-n-s-i k-t- g-a a-t- t- S-b-a-o-ý-i-k-? ------------------------------------------------- Écheis kanonísei káti gia autó to Sabbatokýriako?
O ja has quedat amb algú? Ή-μ-----έ-ε-- ή----α---βού -ε-κ--οι--; Ή μ____ έ____ ή__ ρ_______ μ_ κ_______ Ή μ-π-ς έ-ε-ς ή-η ρ-ν-ε-ο- μ- κ-π-ι-ν- -------------------------------------- Ή μήπως έχεις ήδη ραντεβού με κάποιον; 0
Ḗ --p-s é-h-is ḗ---ranteb---m- --p--on? Ḗ m____ é_____ ḗ__ r_______ m_ k_______ Ḗ m-p-s é-h-i- ḗ-ē r-n-e-o- m- k-p-i-n- --------------------------------------- Ḗ mḗpōs écheis ḗdē ranteboú me kápoion?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. Πρ---ίν- ν- ---α---θ-ύ----- -αβ--το--ρ---ο. Π_______ ν_ σ___________ τ_ Σ______________ Π-ο-ε-ν- ν- σ-ν-ν-η-ο-μ- τ- Σ-β-α-ο-ύ-ι-κ-. ------------------------------------------- Προτείνω να συναντηθούμε το Σαββατοκύριακο. 0
P---e--ō -- --n---ē-hoúme----S--bato-ýr----. P_______ n_ s____________ t_ S______________ P-o-e-n- n- s-n-n-ē-h-ú-e t- S-b-a-o-ý-i-k-. -------------------------------------------- Proteínō na synantēthoúme to Sabbatokýriako.
Què et sembla si fem un pícnic? Πάμε--ια π-κ-ί-; Π___ γ__ π______ Π-μ- γ-α π-κ-ί-; ---------------- Πάμε για πικνίκ; 0
Páme --a pikn-k? P___ g__ p______ P-m- g-a p-k-í-? ---------------- Páme gia pikník?
Què et sembla si anem a la platja? Π------η- -αρ-λί-; Π___ σ___ π_______ Π-μ- σ-η- π-ρ-λ-α- ------------------ Πάμε στην παραλία; 0
Pám- -tēn-par-l--? P___ s___ p_______ P-m- s-ē- p-r-l-a- ------------------ Páme stēn paralía?
Què et sembla si anem a la muntanya? Π-μ- σ-ο --υνό; Π___ σ__ β_____ Π-μ- σ-ο β-υ-ό- --------------- Πάμε στο βουνό; 0
Páme--t- ---n-? P___ s__ b_____ P-m- s-o b-u-ó- --------------- Páme sto bounó?
Et vinc a buscar a l’oficina. Θα περ-σ--ν--σ- ---- απ- ---γρα-ε--. Θ_ π_____ ν_ σ_ π___ α__ τ_ γ_______ Θ- π-ρ-σ- ν- σ- π-ρ- α-ό τ- γ-α-ε-ο- ------------------------------------ Θα περάσω να σε πάρω από το γραφείο. 0
Tha---r-s-----s- pár----ó-t----aph-í-. T__ p_____ n_ s_ p___ a__ t_ g________ T-a p-r-s- n- s- p-r- a-ó t- g-a-h-í-. -------------------------------------- Tha perásō na se párō apó to grapheío.
Et vinc a buscar a casa. Θα--ερ--- να-----ά-- α-- τ- --ίτι. Θ_ π_____ ν_ σ_ π___ α__ τ_ σ_____ Θ- π-ρ-σ- ν- σ- π-ρ- α-ό τ- σ-ί-ι- ---------------------------------- Θα περάσω να σε πάρω από το σπίτι. 0
T---p--á-ō na-s- pár- --ó--o s--ti. T__ p_____ n_ s_ p___ a__ t_ s_____ T-a p-r-s- n- s- p-r- a-ó t- s-í-i- ----------------------------------- Tha perásō na se párō apó to spíti.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Θα---ράσω-ν- ---πά---από τ---στ-ση τ-- ---φο-ε--υ. Θ_ π_____ ν_ σ_ π___ α__ τ__ σ____ τ__ λ__________ Θ- π-ρ-σ- ν- σ- π-ρ- α-ό τ-ν σ-ά-η τ-υ λ-ω-ο-ε-ο-. -------------------------------------------------- Θα περάσω να σε πάρω από την στάση του λεωφορείου. 0
T-- p--ásō -- -e --r--a---t------s---ou-le--h-r-íou. T__ p_____ n_ s_ p___ a__ t__ s____ t__ l___________ T-a p-r-s- n- s- p-r- a-ó t-n s-á-ē t-u l-ō-h-r-í-u- ---------------------------------------------------- Tha perásō na se párō apó tēn stásē tou leōphoreíou.

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.