Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   el πρέπει να κάνω κάτι

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [εβδομήντα δύο]

72 [ebdomḗnta dýo]

πρέπει να κάνω κάτι

prépei na kánō káti

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
haver de π-έ-ει π_____ π-έ-ε- ------ πρέπει 0
pré-ei p_____ p-é-e- ------ prépei
Haig d’enviar una carta. Π--π-- να --ε-λ- το--ράμμα. Π_____ ν_ σ_____ τ_ γ______ Π-έ-ε- ν- σ-ε-λ- τ- γ-ά-μ-. --------------------------- Πρέπει να στείλω το γράμμα. 0
P----i-----t--lō t--grá-m-. P_____ n_ s_____ t_ g______ P-é-e- n- s-e-l- t- g-á-m-. --------------------------- Prépei na steílō to grámma.
Haig de pagar l’hotel. Π-έπ-- -α-πληρ-σω το--ε-ο-οχ--ο. Π_____ ν_ π______ τ_ ξ__________ Π-έ-ε- ν- π-η-ώ-ω τ- ξ-ν-δ-χ-ί-. -------------------------------- Πρέπει να πληρώσω το ξενοδοχείο. 0
P--pei-na--lēr-s--to -enodo--eí-. P_____ n_ p______ t_ x___________ P-é-e- n- p-ē-ṓ-ō t- x-n-d-c-e-o- --------------------------------- Prépei na plērṓsō to xenodocheío.
T’has de llevar d’hora. Π------να σηκω--ί--ν----. Π_____ ν_ σ_______ ν_____ Π-έ-ε- ν- σ-κ-θ-ί- ν-ρ-ς- ------------------------- Πρέπει να σηκωθείς νωρίς. 0
P--pei n- s--ōth--- -ō-í-. P_____ n_ s________ n_____ P-é-e- n- s-k-t-e-s n-r-s- -------------------------- Prépei na sēkōtheís nōrís.
Has de treballar molt. Π-έπε- -- -ου--ψ--ς -ο-ύ. Π_____ ν_ δ________ π____ Π-έ-ε- ν- δ-υ-έ-ε-ς π-λ-. ------------------------- Πρέπει να δουλέψεις πολύ. 0
Pré-----a---ul--s--s ----. P_____ n_ d_________ p____ P-é-e- n- d-u-é-s-i- p-l-. -------------------------- Prépei na doulépseis polý.
Has d’arribar a temps. Π-έ-ε--να εί-α---τ---ώρ- -ο-. Π_____ ν_ ε____ σ___ ώ__ σ___ Π-έ-ε- ν- ε-σ-ι σ-η- ώ-α σ-υ- ----------------------------- Πρέπει να είσαι στην ώρα σου. 0
P--pei--a eísai s--n--r---o-. P_____ n_ e____ s___ ṓ__ s___ P-é-e- n- e-s-i s-ē- ṓ-a s-u- ----------------------------- Prépei na eísai stēn ṓra sou.
(Ell) ha de posar benzina. Π-έπει ---β-λ-- β-ν-ί-η. Π_____ ν_ β____ β_______ Π-έ-ε- ν- β-λ-ι β-ν-ί-η- ------------------------ Πρέπει να βάλει βενζίνη. 0
P---e--n- b---i----zínē. P_____ n_ b____ b_______ P-é-e- n- b-l-i b-n-í-ē- ------------------------ Prépei na bálei benzínē.
(Ell) ha de reparar el cotxe. Π--πει -- ε---κ-υά----το ---οκίν-το. Π_____ ν_ ε__________ τ_ α__________ Π-έ-ε- ν- ε-ι-κ-υ-σ-ι τ- α-τ-κ-ν-τ-. ------------------------------------ Πρέπει να επισκευάσει το αυτοκίνητο. 0
Pré-e- -- e---ke-á----to-autokín-to. P_____ n_ e__________ t_ a__________ P-é-e- n- e-i-k-u-s-i t- a-t-k-n-t-. ------------------------------------ Prépei na episkeuásei to autokínēto.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Πρέπ-- να --ύ--ι ---α---κ-νητ-. Π_____ ν_ π_____ τ_ α__________ Π-έ-ε- ν- π-ύ-ε- τ- α-τ-κ-ν-τ-. ------------------------------- Πρέπει να πλύνει το αυτοκίνητο. 0
Prép---na p-ýn-- -o au-okí--to. P_____ n_ p_____ t_ a__________ P-é-e- n- p-ý-e- t- a-t-k-n-t-. ------------------------------- Prépei na plýnei to autokínēto.
(Ella) ha de fer compres. Πρέπε- ν--ψ-ν-σε-. Π_____ ν_ ψ_______ Π-έ-ε- ν- ψ-ν-σ-ι- ------------------ Πρέπει να ψωνίσει. 0
Pré--i -a-p-ōn-se-. P_____ n_ p________ P-é-e- n- p-ō-í-e-. ------------------- Prépei na psōnísei.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Π--π-ι--α κ--α-ίσ-ι--ο--πί--. Π_____ ν_ κ________ τ_ σ_____ Π-έ-ε- ν- κ-θ-ρ-σ-ι τ- σ-ί-ι- ----------------------------- Πρέπει να καθαρίσει το σπίτι. 0
P----i-n--k-tharí------ sp-t-. P_____ n_ k_________ t_ s_____ P-é-e- n- k-t-a-í-e- t- s-í-i- ------------------------------ Prépei na katharísei to spíti.
(Ella) ha de rentar la roba. Πρ--ει -α ----ε--τα -ο-χ-. Π_____ ν_ π_____ τ_ ρ_____ Π-έ-ε- ν- π-ύ-ε- τ- ρ-ύ-α- -------------------------- Πρέπει να πλύνει τα ρούχα. 0
P----- n---lýn---t- -oú---. P_____ n_ p_____ t_ r______ P-é-e- n- p-ý-e- t- r-ú-h-. --------------------------- Prépei na plýnei ta roúcha.
Hem d’anar de seguida a l’escola. Πρέπει να πάμ---μέ-ω- σ-ο-σχ-λ---. Π_____ ν_ π___ α_____ σ__ σ_______ Π-έ-ε- ν- π-μ- α-έ-ω- σ-ο σ-ο-ε-ο- ---------------------------------- Πρέπει να πάμε αμέσως στο σχολείο. 0
P--pe- -a-pá-e a----- -to sc--l-ío. P_____ n_ p___ a_____ s__ s________ P-é-e- n- p-m- a-é-ō- s-o s-h-l-í-. ----------------------------------- Prépei na páme amésōs sto scholeío.
Hem d’anar de seguida a treballar. Π-έ--ι-ν- ---ε-α-έσω------δου--ι-. Π_____ ν_ π___ α_____ σ__ δ_______ Π-έ-ε- ν- π-μ- α-έ-ω- σ-η δ-υ-ε-ά- ---------------------------------- Πρέπει να πάμε αμέσως στη δουλειά. 0
Pré-ei-----ám------ō- -tē---ule-á. P_____ n_ p___ a_____ s__ d_______ P-é-e- n- p-m- a-é-ō- s-ē d-u-e-á- ---------------------------------- Prépei na páme amésōs stē douleiá.
Hem d’anar de seguida al metge. Π---ει--α-πάμ--α-έ----σ-- γ-ατ-ό. Π_____ ν_ π___ α_____ σ__ γ______ Π-έ-ε- ν- π-μ- α-έ-ω- σ-ο γ-α-ρ-. --------------------------------- Πρέπει να πάμε αμέσως στο γιατρό. 0
P-ép-i -a--á-e a--s-s --o gi--r-. P_____ n_ p___ a_____ s__ g______ P-é-e- n- p-m- a-é-ō- s-o g-a-r-. --------------------------------- Prépei na páme amésōs sto giatró.
Heu d’esperar l’autobús. Πρ-----ν- περ----ε-ε -- --ωφορ-ί-. Π_____ ν_ π_________ τ_ λ_________ Π-έ-ε- ν- π-ρ-μ-ν-τ- τ- λ-ω-ο-ε-ο- ---------------------------------- Πρέπει να περιμένετε το λεωφορείο. 0
P--p-- ---perimé--t- t--leō-------. P_____ n_ p_________ t_ l__________ P-é-e- n- p-r-m-n-t- t- l-ō-h-r-í-. ----------------------------------- Prépei na periménete to leōphoreío.
Heu d’esperar el tren. Πρέ--- ν--περ--έν--ε το---έ-ο. Π_____ ν_ π_________ τ_ τ_____ Π-έ-ε- ν- π-ρ-μ-ν-τ- τ- τ-έ-ο- ------------------------------ Πρέπει να περιμένετε το τρένο. 0
P--pe- na -er-m------t- t-éno. P_____ n_ p_________ t_ t_____ P-é-e- n- p-r-m-n-t- t- t-é-o- ------------------------------ Prépei na periménete to tréno.
Heu d’esperar el taxi. Π--π----α--ε--μέ---ε το-ταξί. Π_____ ν_ π_________ τ_ τ____ Π-έ-ε- ν- π-ρ-μ-ν-τ- τ- τ-ξ-. ----------------------------- Πρέπει να περιμένετε το ταξί. 0
Pr-p---n- p--i--n-t- to-t--í. P_____ n_ p_________ t_ t____ P-é-e- n- p-r-m-n-t- t- t-x-. ----------------------------- Prépei na periménete to taxí.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...