Manual de conversa

ca Passat 2   »   tr Geçmiş zaman 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [seksen iki]

Geçmiş zaman 2

Tria com vols veure la traducció:   
català turc Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? B-- a--ul-n- ça-ırma- zorun-a m--d-n? B__ a_______ ç_______ z______ m______ B-r a-b-l-n- ç-ğ-r-a- z-r-n-a m-y-ı-? ------------------------------------- Bir ambulans çağırmak zorunda mıydın? 0
Havies de trucar al metge? D--to-- ç-ğ-r--- --run-a mıy-ın? D______ ç_______ z______ m______ D-k-o-u ç-ğ-r-a- z-r-n-a m-y-ı-? -------------------------------- Doktoru çağırmak zorunda mıydın? 0
Havies de trucar a la policia? Po---i ça--rmak--orun----ıydın? P_____ ç_______ z______ m______ P-l-s- ç-ğ-r-a- z-r-n-a m-y-ı-? ------------------------------- Polisi çağırmak zorunda mıydın? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. S--d- t--efon---m-ra---var-m---Da-a-şi-di -a---. S____ t______ n_______ v__ m__ D___ ş____ v_____ S-z-e t-l-f-n n-m-r-s- v-r m-? D-h- ş-m-i v-r-ı- ------------------------------------------------ Sizde telefon numarası var mı? Daha şimdi vardı. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. Siz-----re--v-----?-Daha-şi-d---a-d-. S____ a____ v__ m__ D___ ş____ v_____ S-z-e a-r-s v-r m-? D-h- ş-m-i v-r-ı- ------------------------------------- Sizde adres var mı? Daha şimdi vardı. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. S-z-e-ş-hi- -l--ı--a- mı--D--- şimd-------. S____ ş____ p____ v__ m__ D___ ş____ v_____ S-z-e ş-h-r p-a-ı v-r m-? D-h- ş-m-i v-r-ı- ------------------------------------------- Sizde şehir planı var mı? Daha şimdi vardı. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. O- v------e ------mi-(er------in)? V------e--e-e-e-i. O_ v_______ g____ m_ (_____ i_____ V_______ g________ O- v-k-i-d- g-l-i m- (-r-e- i-i-)- V-k-i-d- g-l-m-d-. ----------------------------------------------------- O, vaktinde geldi mi (erkek için)? Vaktinde gelemedi. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. O, --lu---ld--mu-----ek-i-in)?-Y-lu --l-ma-ı. O_ y___ b____ m_ (_____ i_____ Y___ b________ O- y-l- b-l-u m- (-r-e- i-i-)- Y-l- b-l-m-d-. --------------------------------------------- O, yolu buldu mu (erkek için)? Yolu bulamadı. 0
T’entenia? No em podia entendre. O---e-----l-d--m- ----e------)? Beni-anlay-mad-. O_ s___ a_____ m_ (_____ i_____ B___ a__________ O- s-n- a-l-d- m- (-r-e- i-i-)- B-n- a-l-y-m-d-. ------------------------------------------------ O, seni anladı mı (erkek için)? Beni anlayamadı. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? N-----vak-i-de ge--med-n? N____ v_______ g_________ N-d-n v-k-i-d- g-l-m-d-n- ------------------------- Neden vaktinde gelemedin? 0
Per què no vas poder trobar el camí? Neden-y-l----lama-ı-? N____ y___ b_________ N-d-n y-l- b-l-m-d-n- --------------------- Neden yolu bulamadın? 0
Per què no el podies entendre? Ne--n --u (er----i--n- ----y-m-dın? N____ o__ (_____ i____ a___________ N-d-n o-u (-r-e- i-i-) a-l-y-m-d-n- ----------------------------------- Neden onu (erkek için) anlayamadın? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. Vaktinde --le-ed-------ü --o-üs y-k--. V_______ g________ ç____ o_____ y_____ V-k-i-d- g-l-m-d-m ç-n-ü o-o-ü- y-k-u- -------------------------------------- Vaktinde gelemedim çünkü otobüs yoktu. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Y--- b-l-ma-ım ç--kü-şeh-- ----ı--y-ktu. Y___ b________ ç____ ş____ p_____ y_____ Y-l- b-l-m-d-m ç-n-ü ş-h-r p-a-ı- y-k-u- ---------------------------------------- Yolu bulamadım çünkü şehir planım yoktu. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. O-- --rk-k --in--a-lay-m-dım--ün-ü müz-k -o--s-s--y-i. O__ (_____ i____ a__________ ç____ m____ ç__ s________ O-u (-r-e- i-i-) a-l-y-m-d-m ç-n-ü m-z-k ç-k s-s-i-d-. ------------------------------------------------------ Onu (erkek için) anlayamadım çünkü müzik çok sesliydi. 0
Vaig haver de prendre un taxi. Ta--iye-bin--k --r------ım. T______ b_____ z___________ T-k-i-e b-n-e- z-r-n-a-d-m- --------------------------- Taksiye binmek zorundaydım. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. Şehi--p---ı al-a-----unday-ım. Ş____ p____ a____ z___________ Ş-h-r p-a-ı a-m-k z-r-n-a-d-m- ------------------------------ Şehir planı almak zorundaydım. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. Ra--oyu ---a--a- --r-n-ayd-m. R______ k_______ z___________ R-d-o-u k-p-t-a- z-r-n-a-d-m- ----------------------------- Radyoyu kapatmak zorundaydım. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + turc (1-100) MP3 turc (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!