Manual de conversa

ca Passat 2   »   ro Trecut 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [optzeci şi doi]

Trecut 2

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? A -reb-it-să che-- ---alv-re? A t______ s_ c____ o s_______ A t-e-u-t s- c-e-i o s-l-a-e- ----------------------------- A trebuit să chemi o salvare? 0
Havies de trucar al metge? A t--buit--- c-e----o-t-rul? A t______ s_ c____ d________ A t-e-u-t s- c-e-i d-c-o-u-? ---------------------------- A trebuit să chemi doctorul? 0
Havies de trucar a la policia? A t---u-t-să ---m- -ol-ţ-a? A t______ s_ c____ p_______ A t-e-u-t s- c-e-i p-l-ţ-a- --------------------------- A trebuit să chemi poliţia? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. Ave---n----ul d- -e-----? M-i --ain-e--l av-am -n--. A____ n______ d_ t_______ M__ î______ î_ a____ î____ A-e-i n-m-r-l d- t-l-f-n- M-i î-a-n-e î- a-e-m î-c-. ---------------------------------------------------- Aveţi numărul de telefon? Mai înainte îl aveam încă. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. Av----a--e-a--Mai--na-n-e o-av-am î-c-. A____ a______ M__ î______ o a____ î____ A-e-i a-r-s-? M-i î-a-n-e o a-e-m î-c-. --------------------------------------- Aveţi adresa? Mai înainte o aveam încă. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. Av--- h---a o-a--lui? -ai-î-a--te o ----m -ncă. A____ h____ o________ M__ î______ o a____ î____ A-e-i h-r-a o-a-u-u-? M-i î-a-n-e o a-e-m î-c-. ----------------------------------------------- Aveţi harta oraşului? Mai înainte o aveam încă. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. A-v-----a ti--- El--u a pu-u----ni l- t---. A v___ l_ t____ E_ n_ a p____ v___ l_ t____ A v-n- l- t-m-? E- n- a p-t-t v-n- l- t-m-. ------------------------------------------- A veni la timp? El nu a putut veni la timp. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. A ----t---umul?-E---u-a -utut-g--- --umu-. A g____ d______ E_ n_ a p____ g___ d______ A g-s-t d-u-u-? E- n- a p-t-t g-s- d-u-u-. ------------------------------------------ A găsit drumul? El nu a putut găsi drumul. 0
T’entenia? No em podia entendre. T--- î-ţ-le-- -l-n- m-a-p---- --ţ--ege. T___ î_______ E_ n_ m__ p____ î________ T--- î-ţ-l-s- E- n- m-a p-t-t î-ţ-l-g-. --------------------------------------- Te-a înţeles? El nu m-a putut înţelege. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? D- ---nu -i -u-u- ven--l--tim-? D_ c_ n_ a_ p____ v___ l_ t____ D- c- n- a- p-t-t v-n- l- t-m-? ------------------------------- De ce nu ai putut veni la timp? 0
Per què no vas poder trobar el camí? D--------ai ------g-s----um--? D_ c_ n_ a_ p____ g___ d______ D- c- n- a- p-t-t g-s- d-u-u-? ------------------------------ De ce nu ai putut găsi drumul? 0
Per què no el podies entendre? De--e ---l--i p--u--î--el---? D_ c_ n_ l___ p____ î________ D- c- n- l-a- p-t-t î-ţ-l-g-? ----------------------------- De ce nu l-ai putut înţelege? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. N---- -u--t -en---- -im--d-o-r-c---- ----r-ul-- n-ci-u--au--b--. N_ a_ p____ v___ l_ t___ d_______ n_ a c_______ n___ u_ a_______ N- a- p-t-t v-n- l- t-m- d-o-r-c- n- a c-r-u-a- n-c- u- a-t-b-z- ---------------------------------------------------------------- Nu am putut veni la timp deoarece nu a circulat nici un autobuz. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Nu am------------drum-l--e-a-e-e--u am ------ ha-tă-a-o--şul--. N_ a_ p____ g___ d_____ d_______ n_ a_ a___ o h____ a o________ N- a- p-t-t g-s- d-u-u- d-o-r-c- n- a- a-u- o h-r-ă a o-a-u-u-. --------------------------------------------------------------- Nu am putut găsi drumul deoarece nu am avut o hartă a oraşului. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. Nu l-a- p---- --ţ-l-ge deoarec- mu--c- --a--ş--de tar-. N_ l___ p____ î_______ d_______ m_____ e__ a__ d_ t____ N- l-a- p-t-t î-ţ-l-g- d-o-r-c- m-z-c- e-a a-a d- t-r-. ------------------------------------------------------- Nu l-am putut înţelege deoarece muzica era aşa de tare. 0
Vaig haver de prendre un taxi. A -re--i---- iau ---ta-i. A t______ s_ i__ u_ t____ A t-e-u-t s- i-u u- t-x-. ------------------------- A trebuit să iau un taxi. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. A -reb--t-s- cum--r-o-h---ă a -r-şu-ui. A t______ s_ c_____ o h____ a o________ A t-e-u-t s- c-m-ă- o h-r-ă a o-a-u-u-. --------------------------------------- A trebuit să cumpăr o hartă a oraşului. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. A tre--it--- op--sc--ad-o--. A t______ s_ o_____ r_______ A t-e-u-t s- o-r-s- r-d-o-l- ---------------------------- A trebuit să opresc radioul. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!