Manual de conversa

ca Passat 2   »   fi Menneisyysmuoto 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [kahdeksankymmentäkaksi]

Menneisyysmuoto 2

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? P-t--ö s--u- soi---- --b-la-ss-? P_____ s____ s______ a__________ P-t-k- s-n-n s-i-t-a a-b-l-n-s-? -------------------------------- Pitikö sinun soittaa ambulanssi? 0
Havies de trucar al metge? Pi---- --nu- soi-t-- --äkä--? P_____ s____ s______ l_______ P-t-k- s-n-n s-i-t-a l-ä-ä-i- ----------------------------- Pitikö sinun soittaa lääkäri? 0
Havies de trucar a la policia? Pitikö--i---------aa --lii-i? P_____ s____ s______ p_______ P-t-k- s-n-n s-i-t-a p-l-i-i- ----------------------------- Pitikö sinun soittaa poliisi? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. O--- --i-lä -u-e-in--me----M---l---o-i-s--vie-----k-n. O___ t_____ p_____________ M______ o__ s_ v____ ä_____ O-k- t-i-l- p-h-l-n-u-e-o- M-n-l-a o-i s- v-e-ä ä-k-n- ------------------------------------------------------ Onko teillä puhelinnumero? Minulla oli se vielä äsken. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. O--- --il-ä-osoit---Äs-e- --n-l-- ol- -e----lä. O___ t_____ o______ Ä____ m______ o__ s_ v_____ O-k- t-i-l- o-o-t-? Ä-k-n m-n-l-a o-i s- v-e-ä- ----------------------------------------------- Onko teillä osoite? Äsken minulla oli se vielä. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. O--o --i--ä--aup--------r-ta- --ken-min-l-------se -i---. O___ t_____ k________ k______ Ä____ m______ o__ s_ v_____ O-k- t-i-l- k-u-u-g-n k-r-t-? Ä-k-n m-n-l-a o-i s- v-e-ä- --------------------------------------------------------- Onko teillä kaupungin kartta? Äsken minulla oli se vielä. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. Tul-ko-h-n --oi-s-- H-n--i v-in-t t-lla-ajoi--a. T_____ h__ a_______ H__ e_ v_____ t____ a_______ T-l-k- h-n a-o-s-a- H-n e- v-i-u- t-l-a a-o-s-a- ------------------------------------------------ Tuliko hän ajoissa? Hän ei voinut tulla ajoissa. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. L-ysikö hä- -i-n-------i--o--ut---y-ä- --e--. L______ h__ t____ H__ e_ v_____ l_____ t_____ L-y-i-ö h-n t-e-? H-n e- v-i-u- l-y-ä- t-e-ä- --------------------------------------------- Löysikö hän tien? Hän ei voinut löytää tietä. 0
T’entenia? No em podia entendre. Ym-ä-si----än --n-a- -ä- ei---mär-ä-y---in-a. Y________ h__ s_____ H__ e_ y_________ m_____ Y-m-r-i-ö h-n s-n-a- H-n e- y-m-r-ä-y- m-n-a- --------------------------------------------- Ymmärsikö hän sinua? Hän ei ymmärtänyt minua. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? M--si-e- v--nut t--l--a----sa? M____ e_ v_____ t____ a_______ M-k-i e- v-i-u- t-l-a a-o-s-a- ------------------------------ Miksi et voinut tulla ajoissa? 0
Per què no vas poder trobar el camí? M---i--- -oinu--l--t-ä ti--ä? M____ e_ v_____ l_____ t_____ M-k-i e- v-i-u- l-y-ä- t-e-ä- ----------------------------- Miksi et voinut löytää tietä? 0
Per què no el podies entendre? Miks--et-----ut -m-är--ä -änt-? M____ e_ v_____ y_______ h_____ M-k-i e- v-i-u- y-m-r-ä- h-n-ä- ------------------------------- Miksi et voinut ymmärtää häntä? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. E--v-inut t--l----oi-s-- ko-ka b-s-------e-nyt. E_ v_____ t____ a_______ k____ b____ e_ m______ E- v-i-u- t-l-a a-o-s-a- k-s-a b-s-i e- m-n-y-. ----------------------------------------------- En voinut tulla ajoissa, koska bussi ei mennyt. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. En-----ut -öy-ää t---ä- -osk- minul---ei -ll---kaup-ngin kart-a-. E_ v_____ l_____ t_____ k____ m______ e_ o____ k________ k_______ E- v-i-u- l-y-ä- t-e-ä- k-s-a m-n-l-a e- o-l-t k-u-u-g-n k-r-t-a- ----------------------------------------------------------------- En voinut löytää tietä, koska minulla ei ollut kaupungin karttaa. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. En vo--u- ymmärt-ä --n----k--ka-mus-i-ki o-- -iin -----l-. E_ v_____ y_______ h_____ k____ m_______ o__ n___ k_______ E- v-i-u- y-m-r-ä- h-n-ä- k-s-a m-s-i-k- o-i n-i- k-v-l-a- ---------------------------------------------------------- En voinut ymmärtää häntä, koska musiikki oli niin kovalla. 0
Vaig haver de prendre un taxi. M--un p--i-o--aa-t--s-. M____ p___ o____ t_____ M-n-n p-t- o-t-a t-k-i- ----------------------- Minun piti ottaa taksi. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. Mi-------- -st-a-k-u-u--in -a--ta. M____ p___ o____ k________ k______ M-n-n p-t- o-t-a k-u-u-g-n k-r-t-. ---------------------------------- Minun piti ostaa kaupungin kartta. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. M--u- ---i s--m---a-----i-. M____ p___ s________ r_____ M-n-n p-t- s-m-u-t-a r-d-o- --------------------------- Minun piti sammuttaa radio. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + finès (1-100) MP3 finès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!