Manual de conversa

ca Passat 2   »   et Minevik 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [kaheksakümmend kaks]

Minevik 2

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? P--id-sa---irab- k-ts-ma? P____ s_ k______ k_______ P-d-d s- k-i-a-i k-t-u-a- ------------------------- Pidid sa kiirabi kutsuma? 0
Havies de trucar al metge? P---d--- -r--- k--su--? P____ s_ a____ k_______ P-d-d s- a-s-i k-t-u-a- ----------------------- Pidid sa arsti kutsuma? 0
Havies de trucar a la policia? P-d---s- p-li--e--k-t--ma? P____ s_ p_______ k_______ P-d-d s- p-l-t-e- k-t-u-a- -------------------------- Pidid sa politsei kutsuma? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. Ka--t-il o---ee --l---n-n-mbe-?-H--- -ag----o-- -----e----el. K__ t___ o_ s__ t______________ H___ t_____ o__ m__ s__ v____ K-s t-i- o- s-e t-l-f-n-n-m-e-? H-t- t-g-s- o-i m-l s-e v-e-. ------------------------------------------------------------- Kas teil on see telefoninumber? Hetk tagasi oli mul see veel. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. K-s --il o--s-- a-d-es-? -etk ta-a-i --i -u--s---v--l. K__ t___ o_ s__ a_______ H___ t_____ o__ m__ s__ v____ K-s t-i- o- s-e a-d-e-s- H-t- t-g-s- o-i m-l s-e v-e-. ------------------------------------------------------ Kas teil on see aadress? Hetk tagasi oli mul see veel. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. Ka- --i--o- l---ak---t? Het- tag--- o-- --l-se- vee-. K__ t___ o_ l__________ H___ t_____ o__ m__ s__ v____ K-s t-i- o- l-n-a-a-r-? H-t- t-g-s- o-i m-l s-e v-e-. ----------------------------------------------------- Kas teil on linnakaart? Hetk tagasi oli mul see veel. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. Tul---a --ps---?-T---- -a-----tä---l- -u--a. T___ t_ t_______ T_ e_ s_____ t______ t_____ T-l- t- t-p-e-t- T- e- s-a-u- t-p-e-t t-l-a- -------------------------------------------- Tuli ta täpselt? Ta ei saanud täpselt tulla. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. L--di---a t-e---- e---ei-nud tee-. L_____ t_ t___ T_ e_ l______ t____ L-i-i- t- t-e- T- e- l-i-n-d t-e-. ---------------------------------- Leidis ta tee? Ta ei leidnud teed. 0
T’entenia? No em podia entendre. Sai -a--inus- a-u---- e--saan-d ---u-t--r-. S__ t_ s_____ a___ T_ e_ s_____ m_____ a___ S-i t- s-n-s- a-u- T- e- s-a-u- m-n-s- a-u- ------------------------------------------- Sai ta sinust aru? Ta ei saanud minust aru. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? Miks -i--a--ud--a tä-selt---l--? M___ e_ s_____ s_ t______ t_____ M-k- e- s-a-u- s- t-p-e-t t-l-a- -------------------------------- Miks ei saanud sa täpselt tulla? 0
Per què no vas poder trobar el camí? M--s s---eed-e- le---ud? M___ s_ t___ e_ l_______ M-k- s- t-e- e- l-i-n-d- ------------------------ Miks sa teed ei leidnud? 0
Per què no el podies entendre? Mi-s--- tem-st aru--i -a--u-? M___ s_ t_____ a__ e_ s______ M-k- s- t-m-s- a-u e- s-a-u-? ----------------------------- Miks sa temast aru ei saanud? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. M---i--aa--d --pse-t jõu---k--a--h-------s-i--i---in--. M_ e_ s_____ t______ j____ k___ ü_____ b____ e_ l______ M- e- s-a-u- t-p-e-t j-u-a k-n- ü-t-g- b-s-i e- l-i-u-. ------------------------------------------------------- Ma ei saanud täpselt jõuda kuna ühtegi bussi ei läinud. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Ma -i saan-- t--- ------ku-a--u- ei--l--- --nna-aa-t-. M_ e_ s_____ t___ l____ k___ m__ e_ o____ l___________ M- e- s-a-u- t-e- l-i-a k-n- m-l e- o-n-d l-n-a-a-r-i- ------------------------------------------------------ Ma ei saanud teed leida kuna mul ei olnud linnakaarti. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. M---i-saa-ud -em--- --u -----muusi-- -li-n-- v---. M_ e_ s_____ t_____ a__ k___ m______ o__ n__ v____ M- e- s-a-u- t-m-s- a-u k-n- m-u-i-a o-i n-i v-l-. -------------------------------------------------- Ma ei saanud temast aru kuna muusika oli nii vali. 0
Vaig haver de prendre un taxi. M---i-in ---s--v--ma. M_ p____ t____ v_____ M- p-d-n t-k-o v-t-a- --------------------- Ma pidin takso võtma. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. M--------l-----aardi -st-a. M_ p____ l__________ o_____ M- p-d-n l-n-a-a-r-i o-t-a- --------------------------- Ma pidin linnakaardi ostma. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. M--p-din--aa-i--va----m--s--e--a--. M_ p____ r_____ v_________ k_______ M- p-d-n r-a-i- v-i-s-m-k- k-e-a-a- ----------------------------------- Ma pidin raadio vaiksemaks keerama. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!