Manual de conversa

ca Passat 2   »   cs Minulý čas 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [osmdesát dva]

Minulý čas 2

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? Mus-- --mu--la j-i-za---at-s-n-tk-? M____ / m_____ j__ z______ s_______ M-s-l / m-s-l- j-i z-v-l-t s-n-t-u- ----------------------------------- Musel / musela jsi zavolat sanitku? 0
Havies de trucar al metge? M--el-/ --s-l- j-i --vol-- -é-a--? M____ / m_____ j__ z______ l______ M-s-l / m-s-l- j-i z-v-l-t l-k-ř-? ---------------------------------- Musel / musela jsi zavolat lékaře? 0
Havies de trucar a la policia? M---l-- ----la-j-i-za-ol-- -o-i--i? M____ / m_____ j__ z______ p_______ M-s-l / m-s-l- j-i z-v-l-t p-l-c-i- ----------------------------------- Musel / musela jsi zavolat policii? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. Má----- ---ef--------l-? T-- j--- h- -eště -ěl. M___ t_ t________ č_____ T__ j___ h_ j____ m___ M-t- t- t-l-f-n-í č-s-o- T-ď j-e- h- j-š-ě m-l- ----------------------------------------------- Máte to telefonní číslo? Teď jsem ho ještě měl. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. Má-- tu-----s-- T-ď-js-m--- -ešt- -ě-. M___ t_ a______ T__ j___ j_ j____ m___ M-t- t- a-r-s-? T-ď j-e- j- j-š-ě m-l- -------------------------------------- Máte tu adresu? Teď jsem ji ještě měl. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. Máte--e- pl---m--t-- -eď --e- ho ještě měl. M___ t__ p___ m_____ T__ j___ h_ j____ m___ M-t- t-n p-á- m-s-a- T-ď j-e- h- j-š-ě m-l- ------------------------------------------- Máte ten plán města? Teď jsem ho ještě měl. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. P--š---vč-s? N-mo-- p-i--t v--s. P_____ v____ N_____ p_____ v____ P-i-e- v-a-? N-m-h- p-i-í- v-a-. -------------------------------- Přišel včas? Nemohl přijít včas. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. N-še- -est-?-N--o-- -a-ít-c---u. N____ c_____ N_____ n____ c_____ N-š-l c-s-u- N-m-h- n-j-t c-s-u- -------------------------------- Našel cestu? Nemohl najít cestu. 0
T’entenia? No em podia entendre. Ro-uměl-t-?--er--u-ě- mi. R______ t__ N________ m__ R-z-m-l t-? N-r-z-m-l m-. ------------------------- Rozuměl ti? Nerozuměl mi. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? P-oč-js---emo-l p-i--- --a-? P___ j__ n_____ p_____ v____ P-o- j-i n-m-h- p-i-í- v-a-? ---------------------------- Proč jsi nemohl přijít včas? 0
Per què no vas poder trobar el camí? Pr-č j------o-l-n------e-t-? P___ j__ n_____ n____ c_____ P-o- j-i n-m-h- n-j-t c-s-u- ---------------------------- Proč jsi nemohl najít cestu? 0
Per què no el podies entendre? P--č j-- -u-----zu--l? P___ j__ m_ n_________ P-o- j-i m- n-r-z-m-l- ---------------------- Proč jsi mu nerozuměl? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. N-m--l jse--při--t vč--,--r-t-ž- ne--l ------a-tobu-. N_____ j___ p_____ v____ p______ n____ ž____ a_______ N-m-h- j-e- p-i-í- v-a-, p-o-o-e n-j-l ž-d-ý a-t-b-s- ----------------------------------------------------- Nemohl jsem přijít včas, protože nejel žádný autobus. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Nem------e- n-jí- c---u- ----ož--jsem--emě--plá- m-s-a. N_____ j___ n____ c_____ p______ j___ n____ p___ m_____ N-m-h- j-e- n-j-t c-s-u- p-o-o-e j-e- n-m-l p-á- m-s-a- ------------------------------------------------------- Nemohl jsem najít cestu, protože jsem neměl plán města. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. Nerozuměl j-em-----pro--že-ta-hu--a --l- --c -la---á. N________ j___ m__ p______ t_ h____ b___ m__ h_______ N-r-z-m-l j-e- m-, p-o-o-e t- h-d-a b-l- m-c h-a-i-á- ----------------------------------------------------- Nerozuměl jsem mu, protože ta hudba byla moc hlasitá. 0
Vaig haver de prendre un taxi. M-s---jsem si v--t --xi. M____ j___ s_ v___ t____ M-s-l j-e- s- v-í- t-x-. ------------------------ Musel jsem si vzít taxi. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. M-sel j--m-----ou-it p--- -ěs--. M____ j___ s_ k_____ p___ m_____ M-s-l j-e- s- k-u-i- p-á- m-s-a- -------------------------------- Musel jsem si koupit plán města. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. Muse-----m-v-p---- r----. M____ j___ v______ r_____ M-s-l j-e- v-p-o-t r-d-o- ------------------------- Musel jsem vypnout rádio. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + txec (1-100) MP3 txec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!